Jordi Baiget
26feb/100

Impressions després del debat sobre la crisi econòmica al Parlament (i 2)

Un dels àmbits del Ple monogràfic sobre la crisi que van generar un major debat entre el President Montilla i l’Artur Mas va ser el referit a l’augment de l’IVA que s’ha de produir el proper mes de juliol.

En aquest aspecte, les posicions són ben clares. D’una banda la del President de la Generalitat que defensa la proposta d’increment de l’IVA adoptada pel Govern espanyol com a mesura per intentar sanejar els comptes públics i tenir més recursos per continuar amb les polítiques de subsidiació de l’atur. De l’altra banda, l’opinió de Convergència i Unió, favorable a suprimir l’augment previst de l’IVA per tal de no perjudicar en excés la recuperació econòmica que pugui estar produint-se a partir del segon semestre de l’any 2010, en el convenciment que a la llarga aquest major dinamisme econòmic comportarà una major recaptació tributària i un major estalvi en prestacions.

A títol d’exemple: crear 100.000 llocs de treball suposa un estalvi en forma de prestacions d’atur de 1300 milions d’euros i uns majors ingressos en forma d’impostos (IRPF, IVA, IIEE,...) de 850 milions d’euros. És a dir, més de 2.000 milions d’euros, més recursos que els que preveu recaptar el Govern Zapatero augmentant l’IVA (1.900M€). L’aposta per augmentar els impostos en temps de crisi és una opció que implica renunciar a impulsar la recuperació a curt termini.

A llarg de les rèpliques i contrarèpliques del debat, el President Montilla va arribar a acusar a l’Artur Mas de proposar la supressió de l’augment de l’IVA amb una visió conjuntural i tàctica. Res més lluny de la realitat.

La proposta que CiU fa de suprimir l’augment de l’IVA està en consonància amb el que diu el darrer informe de l’OCDE que recomana que l’enduriment programat de la fiscalitat hauria de posposar-se fins el 2011 per a permetre a l’economia que es recuperi amb més fermesa. O està en línia amb les opinions del Consell Europeu quan recomana no retirar les mesures de reducció d’impostos fins que estigui plenament garantida la recuperació econòmica, de manera especial en allò que afecta les reduccions temporals del tipus normal de l’IVA.

També està en línia amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya quan afirma que “en una situació com l’actual no és recomanable pujar més els impostos, especialment l’IVA”. I afegeix “val a dir que el més greu no és la pujada fiscal en si mateixa, si no fer-la sense prendre cap altre tipus de mesures contra la crisi”.

 O quan la Comissió Europea, en la presentació de les seves previsions econòmiques per a l’any 2010, preveu repercussions negatives en el creixement del PIB derivades del menor consum que comportarà l’augment de l’IVA, de manera que, al final Espanya serà l’únic gran estat de la Unió Europea amb creixement negatiu el 2010.

Per tant, la proposta de CiU de suprimir l’augment de l’IVA no té res  de tàctic ni conjuntural com volia fer creure el President Montilla sinó que és una proposta ben raonada i basada en les recomanacions d’institucions i organismes més rellevants en l’àmbit econòmic.

En darrer terme, cal tenir present que si la intenció dels socialistes a l’hora d’augmentar l’IVA és augmentar la recaptació, aquesta intenció pot veure’s frustrada perquè per garantir creixement econòmic cal que el sector privat es revitalitzi i l’augment de l’IVA perjudica l’activitat del sector privat, just el contrari. Sense parlar dels efectes que pot tenir d’impuls a l’economia submergida.

La conclusió d’aquest debat va ser que el Govern tripartit es va oposar a la proposta de moderació fiscal que va plantejar Convergència i Unió, centrada en aturar l’augment de l’IVA previst per a partir del mes de juliol de 2010.

Publicat a: General Cap comentari
26feb/100

Prediccions PIB

25feb/101

Impressions després del debat sobre la crisi econòmica al Parlament (1)

Sovint se’ns diu que una condició necessària per a la represa econòmica és la generació de confiança. I és cert. Si hi ha confiança hi ha expectatives i si hi ha expectatives es dinamitza el consum i la inversió.

També molt sovint se’ns diu que una part important de la confiança econòmica ha de provenir de la confiança que es genera des del món de la política i de les institucions. I també tenen raó.

En el debat monogràfic sobre la crisi econòmica que es va produir al llarg de tot el dia d’ahir es va parlar també de generar confiança per sortir de la crisi econòmica.

En el debat d’ahir es van poder contraposar dues visions alternatives: la del govern tripartit, a través de la intervenció del seu President, i la del president de CiU, Artur Mas, com a cap de la força majoritària de l’oposició.

Per part de l’Artur Mas vam poder veure una proposta tangible, en forma d’un pacte de país en defensa de l’economia catalana en tots els escenaris, a Catalunya però també a les Corts Generals, un full de ruta que inclou una aposta per la moderació fiscal, concretada en la supressió de l’augment de l’IVA previst per al mes de juliol, la multiplicació  del sistema de crèdits i avals públics per fer arribar la liquiditat a empreses i famílies (per què per a fer arribar la liquiditat a bancs i caixes sempre hi ha recursos i en canvi per a l’activitat productiva en falten?), l’adopció d’una llei contra la morositat que permeti que les administracions paguin quan toca, un pla d’austeritat i d’aprimanent de l’administració i abordar de manera inexcusable les grans reformes estructurals, començant per les del mercat de treball.

Si podrà estar o no d’acord amb aquestes mesures, però el full de ruta hi és i la determinació de portar-lo a la pràctica també.

Per part del president de la Generalitat la seva mesura estrella ha estat el plantejar la convocatòria del Consell d’institucions de l’Acord Estratègic  i convidar a participar-hi en ell a les forces polítiques. És a dir, ni full de ruta, ni pla d’acció, ni res,.. .una foto més.

Per què ara aquesta proposta? Com és que ara sí que accepta la presència de Convergència i Unió  en els òrgans de seguiment de l’Acord Estratègic quan, malgrat que CiU ho venia plantejant des de l’any 2004, des de fa 6 anys i  sempre s’havia rebutjat aquesta proposta?

Què ha canviat ara? Després de veure els antecedents, aquesta proposta sembla feta més per intentar superar el tràngol d’aquest ple intentant mostrar un tarannà dialogant més que no pas una oferta sincera.

Cal tenir present que el Consell d’Institucions, segons la informació que consta en el web del departament d’Economia i Finances només s’ha reunit 3 vegades i la darrera el 23 de febrer de 2009, és a dir fa just un any, i només per ratificar el total encert i validesa del diagnòstic en què es basa l’Acord. I res més, malgrat la que ha caigut aquest any. Aquests són els antecedents de la proposta estrella del tripartit.

I el debat com va acabar? Doncs amb un Artur Mas dient que CiU acudiria a la reunió proposada pel tripartit i amb la negativa del tripartit per assumir el pacte de país en defensa de l’economia catalana en tots els escenaris, a Catalunya però també a les Corts Generals que va presentar l’Artur Mas.  Clar com l’aigua.

22feb/1012

Els anuncis de l’impost de successions

El dia 27 de gener el Govern de la Generalitat va inserir a tots els diaris de Catalunya un anunci d’una plana en què publicitava una gran reducció de l’impost de successions i feia uns exemples amb diverses situacions on es comparava la quantitat que s’havia de pagar abans de la reforma i la que s’ha de pagar després.

Doncs bé aquests exemples tal i com estan calculats són falsos.

De manera concreta, hi ha dos exemples on surt que abans es pagava molt i que ara, després de la reforma, es pagarà 0€. Fals. Si es fan els comptes ben fets, és a dir, tenint en compte l’aixovar i la gradualitat amb la que s’aplica la reforma de l’impost on diu 0€ hagués hagut de dir 55.725€ en l’exemple del cònjuge i 26.952,5€ en l’exemple de la successió de pares a fills. Hi ha una diferència substancial, no creieu?

Fins i tot en el cas que es calculés amb la tarifa i les reduccions de la base que estaran en vigor a partir del juliol de l’any 2011, les quanties resultants són positives i s’acosten als 2.000€, que és bastant diferent del 0€.

Si la Generalitat vigila la publicitat d’empreses privades per evitar que sigui sexista, enganyosa o d’altres coses (i ben fet que fa), qui vigila la publicitat que fa la pròpia Generalitat? Perquè si una persona que es trobi en una situació idèntica a la dels exemples fa la liquidació de l’impost hi posa 0€, tal i com diu l’exemple, i la presenta a l’Agència Tributària de Catalunya, com actuarà aquesta? Li acceptarà sense més o li farà una paral·lela i li exigirà que ingressi el que pertoca amb sancions i interessos de demora? Molt em temo que actuaria com en el segon cas.

Doncs si és així? Per què la Generalitat fa aquesta publicitat enganyosa?

En darrer terme, només cal recordar el que diu la Llei que regula la publicitat institucional : “els anuncis institucionals han d’ésser clars i complets. La publicitat institucional no ha de portar a conclusions errònies, ni per ambigüitat, per inexactitud de dades o per omissió ni per altres circumstàncies” i que “totes les dades difoses en la publicitat institucional han d’ésser rellevants i comprovables, i no poden donar lloc a error”.

Ho compleix aquest anunci?

16feb/108

Ara toca augmentar l’IVA?

Un dels factors diferencials de la crisi econòmica que pateixen Catalunya i l’Estat respecte la resta d’economies europees, és la important caiguda del consum privat de famílies i empreses. Així mentre que a la zona euro aquesta variable cau un 1% a Espanya i a Catalunya ha caigut a l’entorn del 4,5%.

En canvi, la resta de variables, més o menys, tenen un comportament similar.

Les raons per les que això passa semblen clares: la major incidència de l’atur (una taxa del 17-18% front una del 10%) i un elevat endeutament de les famílies a causa de les hipoteques i del crèdit al consum, explicarien el fet que les famílies hagin reduït el consum.

És en aquest context d’atonia del consum que cal augmentar l’IVA perquè encara es redueixi més el consum? Cal recordar que només a l’any 2010, l’augment de l’IVA a partir de l’1 de juliol suposarà una sortida de 380 milions d’euros de la butxaca dels catalans.

12feb/1012

Benvinguts al meu nou bloc!

I si fessis un bloc?, van dir-me alguns amics. “Si home és fàcil. T’hi acostumes de pressa. És una rutina. Tots en tenim i el resultat és fantàstic”... converses d’aquestes n’he tingut unes quantes.

He de confessar-vos que això de fer un bloc és una cosa que em fa il·lusió però també respecte. Il·lusió perquè és una forma d’estar en contacte permanent amb molta gent i d’aquesta manera enriquir-te amb noves idees o pensaments. I respecte perquè és un compromís i si t’hi poses t’hi has de posar fins al final.

A la vida tot té el seu calendari. I ara ha arribat el dia de començar un bloc: es dirà “Lletra de canvi”, perquè malgrat les noves tecnologies i malgrat totes les noves maneres de comunicar-te, necessites “la lletra” (el llenguatge) i “el canvi” perquè ha de ser vist com un element d’interacció entre totes les persones que vulguin participar-hi.

A més també es dirà “Lletra de canvi” perquè vol ser un bloc destinat essencialment a parlar de l’economia catalana: com es troba o quines són les seves potencialitats.

Ben segur que a Internet un dels àmbits en què es pot trobar més informació és el de l’economia. N’hi ha molta, de vegades tanta que té n’atipes i tens perill que se t’acabi indigestant.

Però no cal patir, això està bé. A més informació més transparència i a més transparència majors seran les oportunitats de fer reflexió.

És frustrant quan veus que moltes vegades la informació es queda en un titular de diari o en 10 segons de tall a la televisió. I quan les opinions es limiten al blanc o al negre sense tenir en compte la resta de matisos i raonaments. Per això també aquest “lletra de canvi”.

Per tant un bloc d’economia i sobre la situació econòmica del nostre país des d’un punt de vista d’una persona que està compromesa políticament i no se n’amaga. Sóc militant de CDC, i en aquest moment sóc membre del seu Comitè Executiu Nacional, i crec que la fortalesa econòmica és un element fonamental pel redreçament nacional del nostre país.

Per això, considero que la capacitat d’iniciativa, l’assumpció de riscos i responsabilitats, la justícia social i la igualtat d’oportunitats han de ser valors a tenir ben presents i potenciar a l’hora de dibuixar el futur del nostre país.

Salutacions.