Jordi Baiget
21feb/110

Quan el món és al revés

-          “Mireu, ja fa molts anys que us vaig donant molts caramels, ben segur més dels raonables, però ara no ho vull discutir això, però com que en temps anteriors m’he portat malament  m’han retallat la setmanada i ara tinc dificultats per poder-vos continuar comprant-vos caramels, he demanat que en base a les setmanades futures , m’avancin uns diners, i així podré continuar fent com fins ara”.

-          Què us sembla? Va preguntar el nen als companys als qui donava els caramels.

-          “Molt malament”.  Això no ho pots fer, van respondre tots a la una els companys.  –“ Com goses? “ Afegien

-          Però, recorda, no et descuidis de portar-nos els caramels, que no hi volem renunciar. És que ens has acostumat tan bé!! I si tu no tens recursos per a tu és el teu problema, no el nostre. Fes-t’ho com puguis.

Oi que sembla una cosa força senyada, cosa de nens? Doncs, no. Així ha estat la reacció de les comunitats autònomes de l’Estat quan Catalunya ha demanat a  l’Estat que el deixi endeutar-se més. És trist tot plegat que, a dia d’avui disparar en bala contra Catalunya, faci guanyar  vots.

Però a més de ser trist, és profundament miop.

21feb/110

La poca memòria de la Ministra Salgado

No n’hi ha prou amb l’exercici de responsabilitats del nou Govern català d’assumir unes retallades derivades de dèficits i excessos de governs anteriors.

No n’hi ha prou amb la reacció forassenyada de la resta de comunitats autònomes.

No n’hi ha prou amb tot això que ara, la ministra d’Economia Elena Salgado afirma que la retallada del 10% és insuficient i insinua que la Generalitat augmenti els impostos que gestiona.

És curiosa la mala memòria de la ministra Salgado. Quan ella era ministra de Sanitat i es discutia al voltant del dèficit sanitari i del seu finançament, ja va recomanar a les comunitats autònomes a fer ús de la seva capacitat per apujar impostos.

I certament, Catalunya ho va fer. Va voler ser un alumne aplicat de la ministra Salgado i es va crear el cèntim sanitari. Cada català a l’omplir el dipòsit de benzina paga 2,4 cèntims per litre destinats a pal•liar el dèficit sanitari.

Ara bé, aquesta actitud responsable del Govern català es va veure premiada amb una millora en el finançament de la seva sanitat? No. I doncs, què vols ara tu ministra? Que fem el mateix que fa 6 anys?

Ja la coneixem massa.