Algunes preguntes i comentaris davant la Sentència contra l’Estatut

Davant de la Sentència contra l’Estatut dictada pels magistrats del Tribunal Constitucional i els comentaris posteriors que s’han suscitat, sobre tot en mitjans espanyols, us adjunto algunes preguntes i comentaris.

1.-Per què des dels partits espanyols s’ha posat tant d’èmfasi en l’acatament i compliment de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut quan són ells els que les incompleixen de manera reiterada quan els hi convé?

Quants anys fa que el Constitucional va fallar que la competència sobre la formació continuada era de les comunitats i encara no les hi ha transferit tots els fons?

Quants anys fa que es va sentenciar que la política de beques era competència de la Generalitat i encara no s’ha traspassat?

No es va dir per part del Tribunal Constitucional que en totes aquelles subvencions que fes l’Estat en matèries competència de les comunitats autònomes s’haurien de traspassar tots els recursos estatals a les comunitats, de manera incondicionada? Per què no es fa? Exemples: ajuts a l’emancipació, ajuts compra d’ordinadors a l’escola...

No va dir el Tribunal Constitucional que les polítiques socials són competència exclusiva de les comunitats? Llavors per què hi ha una llei de la dependència? O per què es va prohibir i finalment, s’ha limitat, la possibilitat que les CCAA complementin les pensions més baixes dels seus ciutadans?

No reconeix el Tribunal Constitucional competència exclusiva en matèria d’ordenació comercial? Llavors, per què l’Estat entra a regular fins i tot els horaris d’obertura dels comerços, saltant-se el que diu el propi Tribunal?

Per què es fa el FROB per reordenar les caixes d’estalvi i se salten la competència clara que té Catalunya en aquest camp?

Per què em sembla que quan allà parlen d’acatar només veuen una obligació cap a una direcció i no cap a l’altra?

2.-Sembla que als membres del Tribunal Constitucional només els hi preocupa “la indissolubilitat de la nació espanyola” i per això ho han repetit fins a la sacietat i s’han esforçat en carregar-se tot allò que pot comportar diferents maneres de fer.

Un exemple en aquest àmbit és el de l’administració de la Justícia. Per als magistrats del Constitucional, que Catalunya tingui un sistema judicial una mica més autònom que el de l’Estat és quasi una blasfèmia.

Davant d’aquesta visió, perquè no miren cap als Estats Units? Segur que cap d’ells dubta que els Estats Units no siguin un gran país, un dels més poderosos del món. Doncs bé allà, és possible que per un delicte que hagi comès una persona en un Estat el puguin condemnar a mort i executar i en l’Estat veí no. Hi ha 37 Estats que tenen autoritzada la pena de mort i 13 més el districte de Colúmbia que no la tenen. L’autonomia judicial de cada Estat arriba al límit de, fins i tot, poder decidir sobre la vida d’una persona. En canvi, aquí no es permet la més mínima diferència, sobre aspectes molt menors. I que consti que jo estic radicalment en contra de la pena de mort.

I el mateix es pot dir del sistema fiscal. Si un mira el revers d’una ampolla de Coca-Cola o d’aigua als Estats Units, s’adonarà que a l’etiqueta hi ha els diferents tipus d’IVA que apliquen els diferents Estats (que són molts i molt diversos). És així i no passa res. No es trenca cap país i no es dificulta ni la unitat de mercat ni res, argument que tant utilitzen els espanyols. Aquí ha de ser tot igual per a tots en l’àmbit del finançament?

I un tercer exemple: Quan als Estats Units signen un tractat internacional, especialment els de contingut econòmic, hi ha molta lletra petita i sovint aquesta es refereix a que tal acord o tal clàusula no seran d’aplicació per a algun o alguns estats en virtut de les seves competències. El govern federal respecta les competències dels diferents Estats.

Aquests són exemples d’un país on no els hi fan por les diferències, no trenquen res ni malmeten res. De fet, potser perquè són respectuosos amb les diferències i tenen clares les seves limitacions, potser per això els Estats Units són un gran país.

3.-Una pregunta que no en puc deixar de fer. Després de la Sentència del Constitucional que afecta qüestions bàsiques del sistema de finançament, caldrà modificar l’acord de finançament que es va signar el mes de juliol passat?

A tenor de les reaccions que s’han produït sembla que no caldrà fer cap modificació en el sistema. Doncs si és així, això demostra que la negociació portada a terme pel govern tripartit no va esprémer totes les potencialitats que permetia l’Estatut i en particular allò que fa referència a tenir en compte l’esforç fiscal, fet que encara dóna més la raó del posicionament que en aquell moment va adoptar Convergència i Unió d’oposar-se a un model que no complia amb l’Estatut.

4.-Finalment, en Rodríguez Zapatero ara ens diu que ens posem tranquils, que llegim la Sentència (aquí sí que ens endurem sorpreses encara més desagradables) i que treballarà per reforçar el desenvolupament de l’Estatut. I ens l’hem de creure? Un president del Govern que diu que no farà cap més mesura d’austeritat i al cap de dos dies, n’aplica una de ben grossa.

Un president que diu que mai no tocarà les pensions i les congela. Un president que diu que recolzarà l’Estatut que li presenti el poble de Catalunya i després passa el que passa. Hem de creure en la seva paraula?