Quan el món és al revés
- “Mireu, ja fa molts anys que us vaig donant molts caramels, ben segur més dels raonables, però ara no ho vull discutir això, però com que en temps anteriors m’he portat malament m’han retallat la setmanada i ara tinc dificultats per poder-vos continuar comprant-vos caramels, he demanat que en base a les setmanades futures , m’avancin uns diners, i així podré continuar fent com fins ara”.
- Què us sembla? Va preguntar el nen als companys als qui donava els caramels.
- “Molt malament”. Això no ho pots fer, van respondre tots a la una els companys. –“ Com goses? “ Afegien
- Però, recorda, no et descuidis de portar-nos els caramels, que no hi volem renunciar. És que ens has acostumat tan bé!! I si tu no tens recursos per a tu és el teu problema, no el nostre. Fes-t’ho com puguis.
Oi que sembla una cosa força senyada, cosa de nens? Doncs, no. Així ha estat la reacció de les comunitats autònomes de l’Estat quan Catalunya ha demanat a l’Estat que el deixi endeutar-se més. És trist tot plegat que, a dia d’avui disparar en bala contra Catalunya, faci guanyar vots.
Però a més de ser trist, és profundament miop.
La poca memòria de la Ministra Salgado
No n’hi ha prou amb l’exercici de responsabilitats del nou Govern català d’assumir unes retallades derivades de dèficits i excessos de governs anteriors.
No n’hi ha prou amb la reacció forassenyada de la resta de comunitats autònomes.
No n’hi ha prou amb tot això que ara, la ministra d’Economia Elena Salgado afirma que la retallada del 10% és insuficient i insinua que la Generalitat augmenti els impostos que gestiona.
És curiosa la mala memòria de la ministra Salgado. Quan ella era ministra de Sanitat i es discutia al voltant del dèficit sanitari i del seu finançament, ja va recomanar a les comunitats autònomes a fer ús de la seva capacitat per apujar impostos.
I certament, Catalunya ho va fer. Va voler ser un alumne aplicat de la ministra Salgado i es va crear el cèntim sanitari. Cada català a l’omplir el dipòsit de benzina paga 2,4 cèntims per litre destinats a pal•liar el dèficit sanitari.
Ara bé, aquesta actitud responsable del Govern català es va veure premiada amb una millora en el finançament de la seva sanitat? No. I doncs, què vols ara tu ministra? Que fem el mateix que fa 6 anys?
Ja la coneixem massa.
Rèquiem per a un finançament estratosfèric
Dimarts 8 de juny de 2010, a Madrid al Congrés dels Diputats, sessió dissetena de la Comissió de Pressupostos dedicada a control del Govern i a respondre preguntes orals.
El Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió), Pere Macias, formula la següent pregunta:
Quina és l’estimació del Ministeri d’Economia sobre la quantitat que deuen les comunitats autònomes i els ens locals a l’Estat a causa de la diferència entre els ingressos a compte rebuts i la liquidació definitiva dels ingressos de l’Estat en els anys 2008 i 2009?
Respon el director general de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), Juan Manuel López Carbajo:
D’acord amb les dades calculades per l’Agència Tributària espanyola, les comunitats autònomes hauran de retornar a l’Estat, en concepte d’avançaments superiors a la recaptació realment produïda a l’entorn de 5.700 milions d’euros corresponents a l’any 2008 i a l’entorn del 2% del PIB espanyol corresponents a l’any 2009. Aquest 2% del PIB equival, més o menys a 20.000 milions d’euros.
Pel que fa a les corporacions locals aquestes hauran de tornar un total de 1.612 milions d’euros l’any 2008 i uns 4.000 corresponents a l’any 2009.
Per a Catalunya, comptant que participa d’aquest excés aproximadament un 20%, aquesta situació li suposa haver de retornar a l’entorn d’uns 1.000 milions d’euros corresponents a l’any 2008 i uns 4.000 milions d’euros corresponents a l’any 2009. És a dir, en total Catalunya haurà de retornar a l’Estat més de 5.000 milions d’euros.
I consti que això és el que està previst a la Llei que regula el nou model de finançament, la Llei de l’Estat 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes, concretament en la seva Disposició Addicional Quarta. (http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/leyes_espa/l_022_2009.pdf)
L’Estat, tan bondadós ell, permet que Catalunya ho retorni en còmodes terminis durant un període 5 anys després d’un any de carència (curiosament l’any 2010, any d’eleccions a Catalunya). De manera que Catalunya l’any 2011 haurà de retornar 200 milions d’euros, del 2012 al 2015 haurà de tornar 1.000 milions d’euros i el 2016, n’haurà de retornar 800.
No recordo que aquesta circumstància hagués estat destacada pel conseller Castells i pel govern tripartit quan van celebrar la consecució de l’acord estratosfèric, però el cert és que aquest compromís ja figurava en l’acord. (Quina mala memòria!!!).
A més, si combinem el que diu la disposició addicional quarta de la Llei que regula l’acord, amb el que s’estableix a la disposició addicional sisena de la mateixa Llei referit a que l’acceptació del principi de lleialtat institucional, entès com el mecanisme que ha d’evitar a les comunitats autònomes els efectes negatius sobre les seves finances de decisions que prengui l’Estat, es vincula al fet de posar al comptador a zero respecte de decisions preses per l’Estat des de l’any 2002 (entre d’altres, la Llei de la Dependència), resulta que al final haurem acabat fent el negoci d’en Robert i les cabres.
Oi que fa temps que ningú del tripartit se’n recorda d’aquell “acord estratosfèric de finançament” aconseguit gràcies a la posició de fermesa del tripartit? Resulta que l’han enterrat ben de pressa. Només queda que li dediquin un sentit responsori.
Montilla bon gestor? El dèficit de la Generalitat al 2009 creix un 68% tot i el nou finançament
Des del govern ens volen fer creure que són uns gestors excel·lents i que practiquen l’austeritat, però la realitat, a través de les seves pròpies dades, els desmenteix de manera rotunda els fa veure com el que són: uns gestors molt dolents.
Avui, més de tres mesos després d’haver-se acabat l’any, el departament d’Economia i Finances ha fet públic a través de la seva pàgina web http://www.gencat.cat/economia/ambits/finances/pressupost/execucio/exercicis_mensual/historic_2009/index.htm, l’estat d’execució del pressupost corresponent al mes de desembre de 2009.
El balanç és molt negatiu. Tot i els majors recursos del sistema de finançament, el dèficit no financer creix un 68% respecte l’any anterior i supera en 2,7 vegades el que preveia el propi govern a l’aprovar el pressupost. Només cal mirar les dades:
El dèficit de caixa no financer de la Generalitat a l’any 2009 (sense tenir en compte els ajustos SEC i algunes despeses no consolidades en aquest resultat) puja a 5.256 milions d’euros quan estava previst inicialment en 1.945,4 milions. És a dir, el dèficit real ha multiplicat per 2,7 vegades el dèficit previst inicialment.
En relació a l’any 2008 el dèficit no financer de la Generalitat ha augmentat un 68% com es desprèn de la taula següent: 
Val a dir que aquest resultat s’ha obtingut després d’haver incorporat al pressupost les transferències en virtut del nou sistema de finançament, que segons la liquidació presentada pel departament pugen a 3.181,3 milions d’euros. És a dir, amb el finançament incorporat el dèficit creix un 68,1% respecte l’any passat.
Ara bé, malgrat els majors ingressos aconseguits pel finançament, aquesta liquidació demostra que no hi ha hagut una veritable contenció de la despesa, ja que aquesta ha crescut en quasi 5.000 milions per sobre del previst inicialment.
El dèficit, doncs, no és fruit de la mala evolució dels ingressos sinó, fonamentalment, de la no austeritat en la despesa, que condueix a un augment molt important del dèficit per sobre de l’inicialment previst.
Tenen les butxaques foradades. En un temps de crisi i d’incertesa, l’únic que no s’estreny el cinturó és el govern tripartit. I al final això ho pagarem entre tots.
La lleialtat institucional o el món al revés
En l’acord de finançament de l’any 2001, el Govern de CiU va aconseguir introduir-hi l’anomenat principi de “lleialtat institucional” entès com aquella garantia que havia d’evitar que les finances de Catalunya patissin els efectes negatius d’aquelles decisions que adoptés l’Estat i que comportessin majors despeses o menors ingressos per al nostre país.
La història de l’aplicació d’aquest principi se salda en fracassos continuats. En primer lloc, en el nou acord de finançament de l’any 2009, el tripartit va renunciar a fer efectiu el dret a que Catalunya es veiés compensada pels majors costos de decisions preses per l’Estat des de 2002 fins avui. És a dir, van posar el comptador a zero renunciant, per exemple, a tenir un finançament adequat per aplicar la llei de la dependència o per esmorteir els efectes de la immigració sobre la sanitat, l’ensenyament i els ajuntaments, entre moltes d’altres coses, perquè han estat moltes les lleis aprovades pel govern central des de 2002 que han afectat les finances de Catalunya i que amb la renúncia del tripartit es deixen de compensar en el nou acord de finançament.
Aquesta tendència però no és l’excepció sinó la norma. Així en els darrers dies i setmanes hem llegit masses notícies que, més que parlar de “lleialtat institucional” ens haurien de portar a parlar de “deslleialtat institucional”. Els exemples:
- De la reducció de 50.000 milions d’euros de la despesa proposada pel govern de l’Estat a la Comissió Europea, aquest n’ha encolomat a les comunitats autònomes 10.000 milions.
- El govern socialista vol reduir en un 65% el Fons d’acollida i integració de la immigració, el que a Catalunya li pot fer perdre uns 30 milions d’euros (dels 46 milions que va rebre el 2009 passaria a rebre’n uns 16 milions).
- En el “Consejo de Política Fiscal y Financiera” del passat 22 de març es va parlar d’una possible retallada dels ajuts a la dependència (i fins i tot d’una moratòria en la seva aplicació). Llavors què passarà amb les persones dependents de Catalunya?
- També en aquest mateix “Consejo de Política Fiscal y Financiera” i d’acord amb les notícies publicades als diferents mitjans, el govern de l’Estat va comunicar a les comunitats autònomes que no ingressaria la compensació per supressió de l’Impost de Patrimoni, tal i com va fer l’any passat, per entendre que ja ha quedat integrada en els mecanismes propis del nou sistema de finançament, el que significa que la Generalitat compta amb 536,7 milions d’euros menys dels previstos en la previsió d’ingressos de la Generalitat per a l’any 2010 (concretament a la partida 402.0033). Què farem ara?
Cal tenir en compte, addicionalment, que a més de que totes aquestes mesures, la Generalitat haurà de retornar en els propers anys les bestretes corresponents als anys 2008 i 2009 en concepte d’avançament dels tributs cedits que, com a conseqüència de la crisi i la corresponent reducció de la recaptació poden arribar a ser, pel cap baix, de 2.000 milions d’euros.
Si aquesta és l’aplicació que en fan els governs socialistes, el català i l’espanyol, del principi de lleialtat institucional, anem ben llestos, a cada bugada perdem un llençol.
Balanç econòmic del govern Montilla (1): Endeutament de la Generalitat
Aquest any serà any electoral. La ciutadania de Catalunya serà convocada a les urnes per decidir la composició del Parlament de Catalunya per als propers 4 anys. És el moment doncs, de començar a fer balanç dels resultats econòmics del govern Montilla, un govern que segons el lema electoral del PSC havia de primar més els fets que les paralules.
Analitzem doncs els fets.
L'endeutament de la Generalitat de Catalunya és el resultat de l'acumulació dels dèficits que genera tant la Generalitat com les empreses i altres entitats que d'ella en depenen, circumstància que està relacionada amb l'evolució dels ingressos (és a dir dels impostos pagats, dels ingressos del model de finançament i de les transferències que es reben de l'Estat i d'Europa) i l'evolució de les despeses, que depenen d'una bona o una no tan bona gestió.
Doncs bé, d'acord amb les dades contingudes en el quadre següent, basades en la informació que fa pública el Banc d'Espanya, l'evolució de l'endeutament de la Generalitat i el de les seves empreses, ha estat el següent:
Endeutament de Catalunya 2003-2009
| (en valors absoluts) | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 |
| Generalitat | 10.918 | 12.259 | 13.792 | 14.043 | 14.863 | 18.230 | 24.050 |
| Empreses públiques | 2.613 | 2.813 | 3.415 | 4.104 | 4.611 | 5.784 | 7.117 |
| TOTAL | 13.531 | 15.072 | 17.207 | 18.147 | 19.474 | 24.014 | 31.171 |
| (en % del PIB) | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 |
| Generalitat | 7,4 | 7,8 | 8,1 | 7,6 | 7,6 | 8,9 | 12,1 |
| Empreses públiques | 1,8 | 1,8 | 2,0 | 2,2 | 2,3 | 2,8 | 3,6 |
| TOTAL | 9,2 | 9,6 | 10,1 | 9,8 | 9,9 | 11,7 | 15,7 |
(*): 3r. Trimestre
Font: Banc d’Espanya
És a dir entre 2003 i 2009, l’endeutament s’ha més que duplicat en valors absoluts i s'ha quasi duplicat si ho mirem en percentatge del PIB.
Cal fer notar que aquest augment s’ha produït, no només als anys 2008 i 2009 on la crisi econòmica ja s’havia fet palesa i té fins i tot certa lògica que l'endeutament augmenti, sinó que va créixer l'any 2004, el 2005, el 2006 i el 2007, anys de fort creixement econòmic i d’augment molt important dels ingressos de la Generalitat.
Per tant, de bons gestors res de res. En aquests anys de Govern tripartit s’ha estirat més el braç que la màniga i ara, la catalana, és una de les administracions més endeutades. A més, les perspectives per a l’any 2010 són força negatives ja que en els pressupostos per aquest any el tripartit ja preveu que l’endeutament de la Generalitat creixerà més de 7.000 milions d’euros i arribarem quasibé als 40.000 milions d'euros (més de 6,5 bilions de les antigues pessetes).
Quin és el límit? No s’hi val dir que països com Holanda, Itàlia o França tenen un endeutament superior, perquè això és voler comparar peres amb pomes. No és el mateix i, a més, en aquests països, a l’igual que a l‘Estat, en els anys de creixement econòmic l’endeutament va reduir-se, i molt. En canvi a Catalunya amb el govern tripartit, no ha parat d’augmentar, amb independència si l'any era bo o dolent. I ho tornarà a fer el 2010 “després d’haver signat el millor finançament de la història i d’aplicar polítiques d’austeritat”, tal i com ells diuen.
Cal recordar que tot l’endeutament que es produeix avui s’ha de retornar demà i demà passat, i si no ho fem nosaltres ho hauran de fer els que vinguin al nostre darrera, el que és un gran hipoteca futura i una mostra més de la irresponsabilitat dels que ens governen avui.
En resum: En matèria d’endeutament, el govern Montilla ha suspès.
PS: Avui, dia de Sant Josep, el govern de la Generalitat encara no ha publicat l’execució del pressupost corresponent al mes de desembre de 2009, el que ens impedeix conèixer com ha acabat l’any. Si en els mesos anteriors al cap de 2-3 setmanes el penja, per què ara tarda tant? Què vol amagar?
El finançament a empreses i famílies no es normalitza i continua caient
Fa mesos que en els mitjans de comunicació van apareixent notícies que semblen indicar una certa normalització del crèdit i que porten a pensar que s’estan acabant les restriccions creditícies que han afectat les empreses els darrers anys.
Res més lluny de la realitat. Fa pocs dies es va fer pública per part del Banc d’Espanya l’estadística mensual del finançament als sectors no financers (vegeu quadre adjunt). En ell es pot observar com tant el crèdit a les famílies com el crèdit a les empreses té un creixement negatiu, i dins d’aquests, el crèdit a les empreses.
Per contra, el finançament al sector públic continua pels núvols, amb taxes de creixement properes al 30%. Aquest quadre és un exemple força clar de com el poc crèdit que hi ha es destina pràcticament to a finançar el dèficit públic enlloc de promoure l’economia productiva.
En resum, tot l’increment de finançament que hi ha hagut aquest darrer any als sectors no financers, que ha estat del 4,1%, s’ha dedicat a finançar el dèficit públic. Fins que no es normalitzi aquesta situació i no es recuperi el finançament a l’economia no podrem començar a parlar de superació de la crisi.
Qui sóc
Coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts Generals. Des del 15è Congrés de CDC (2008) formo part del seu Comitè Executiu Nacional.
Veure més
Bloc de notes
Núvol d´etiquetes
Categories
- administració
- Bloc de notes
- Crisi econòmica
- Economia catalana
- Economia espanyola
- Estatut
- Finançament
- Finances
- General
- Impost de successions
- Impostos
- Innovació
- Inversió de l'Estat a Catalunya
- lideratge
- Lleis
- Ocupació
- Ple del Parlament
- Sectors econòmics
- tripartit
Comentaris
- Amelia Maddox en El forat negre de les finances catalanes
- Annat en El forat negre de les finances catalanes
- Imogene Love en El forat negre de les finances catalanes
- Jessica Kelley en El forat negre de les finances catalanes
- Christine Beach en El forat negre de les finances catalanes
Arxius
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
Enllaços
- Acciones de bolsa (Javier Alfayete)
- Blog de Aranea (Miguel Castillo)
- Dinero listo (José Trecet)
- El Blog de Echevarri
- El Blog de Gallardo
- El blog del Euribor: Economia para todos
- Futur Finances
- Investors Conundrum (Marc Garrigasait)
- La bolsa por antonomasia (Antonio Rodríguez)
- Nada es gratis (Fedea)
- Valor añadido (Alberto Artero)
- Valor en libros (Pedro Calvo)