Jordi Baiget
26mai/100

Visca la coherència

Visca la coherència del (des)govern del meu país, la sortida de la crisi és l’última cosa que els importa

Curiós el govern tripartit que tenim al capdavant de  la Generalitat. Ara resulta que el posicionament d’aquest govern davant del Decret-Llei d’austeritat pressupostària que ha aprovat el govern socialista de Madrid que, recordem-ho,  és el que rebaixa els sous als funcionaris, el que congela les pensions i el que elimina altres prestacions socials, serà qualsevol cosa menys unitari. Així tenim que el PSC hi està d’acord i hi votarà a favor, mentre que ERC i ICV hi votaran en contra. I no serà gens estrany veure’ls a manifestacions i darrera pancartes contra aquestes mesures. Fins aquí cap novetat.

En canvi, en el moment d’aplicar aquestes mesures a Catalunya, veurem com tots (PSC, ERC i ICV), sense excepció i com un sol home, hi votaran a favor. Això sí que sorprèn una mica perquè com es pot aprovar a Catalunya una cosa que has rebutjat a Madrid? Ja tenim doncs, el primer exercici d’incoherència del tripartit.

Tant ERC com ICV diran que a Catalunya la retallada és diferent: “Hem posat línies vermelles i no s’afecta la política social” afirmaran, oblidant-se que les retallades socials a Catalunya ja fa temps que hi són en els pressupostos i la gestió diària de la Generalitat: suspens en l’aplicació de la llei de la dependència, congelació del complement per a vídues, congelació ajuts a les famílies per fills de 0 a 3 anys, ... Ells se sentiran satisfets amb aquestes afirmacions, però el cert és que, personalment, tots aquests arguments em sonen a excusa.

La veritat, l’únic que els importa és continuar al poder i per a fer-ho s’empassen tota la incoherència que els hi calgui, encara que sigui molt amarga; de manera que si al final tenim un govern tripartit a Catalunya que fa el mateix que el govern socialista de Zapatero a Madrid, amb l’afegit que, els  partits del govern que aquí s’ho empassen, allí es posen darrera les pancartes, no passa res, és una mostra més de la diversitat que composa l’actual govern català i qui dia passa any empeny. A més, alguns cínicament podran afirmar que  aquest no ha estat l’exemple més greu d’incoherència perquè fins i tot hem arribat a veure com membres del govern es manifestaven contra decisions del propi govern, cosa que també és certa.

Mireu si en som d’originals els catalans: tenim un govern que ho abasta tot, fa de govern i d’oposició, fa de jutge, fa de fiscal  i fa d’advocat i és capaç de fer tots els papers de l’auca.

Ara bé, de resoldre els principals problemes dels catalans: sortir de la crisi, reduir l’atur i ajudar les empreses, no se’n recorden, prefereixen fer grans representacions sense resultats i crear comissions d’investigació “serioses i sense cap contingut polític per analitzar uns fets gravíssims” (per descomptat), encara que hagin estat desmentits amb rotunditat per l’afectat, tant li fa. Això sí que ho saben fer, crear comissions d’investigació per investigar l’oposició, això els uneix a tots: PSC, ICV, ERC i PP. Governar pensant en com resoldre la crisi el més ràpidament possible, no cal, per què si ells no la pateixen? La responsabilitat, el  bon govern i el lideratge, això,...això ho deixen per uns altres.

6abr/100

Crisi econòmica, divorcis i tripartit

Una de les conseqüències inesperades de la crisi econòmica ha estat la reducció del nombre de separacions i divorcis: un 7% a Catalunya, però també a l’Estat, als Estats Units i a tot arreu. No és que de cop i volta s’hagin acabat totes les desavinences, no. És que les conseqüències de la crisi: augment de l’atur i grans dificultats per vendre l’habitatge, les dificultats per accedir a un major crèdit per fer front un de sol tota la hipoteca i la pèrdua de poder adquisitiu que provoca tota ruptura, fan que les parelles s’ho repensin abans d’arribar al divorci. Així continuen compartint la casa a costa de destrossar la seva convivència, us en recordeu de “La Guerra dels Rose”?  En aquestes circumstàncies, d’acord l’opinió més defensada pels experts, els més perjudicats, si n’hi ha, són els fills de la parella.

Aquesta és la imatge que em va venir al cap després de llegir que en una recent reunió del govern de la Generalitat s’havia proposat un pacte per tal de continuar mantenint el tripartit fins al final de la legislatura, malgrat totes les crisis per les que passa i que ha arribat a les seves penúltimes expressions quan un soci de l’actual govern diu que en el proper govern no hi pot ser un dels que avui és el seu soci. I ho diu després d’haver fet dos tripartits amb ells, o quan un conseller del govern diu que el tripartit és “un artefacte inestable”. Tots  uns exemples de convivència.

Així doncs, el tripartit és com una parella que no se suporta, que està en crisi permanent, però que no es divorcia perquè cadascú pel seu compte, s’ho passaria molt malament. I en aquest cas qui són els perjudicats? Doncs, si se’m permet una llicència,  en lloc dels fills, la ciutadania de Catalunya.