Jordi Baiget
6mai/103

De l’espiral recessiva a l’espiral de la prosperitat

Ahir l’Artur Mas va inaugurar la primera de les set Doc Seccions que a partir d’ara se celebraran cada dimarts a l’edifici Imagina de Barcelona. La Doc Session és un nou format d’acte polític en què el candidat a la presidència de la Generalitat Artur Mas interactua molt estretament amb recursos audiovisuals (un gran pantalla omple l’escenari), amb els convidats i amb el públic present a la sala mitjançant el diàleg directe i sense barreres. No es tracta d’una successió de presentacions sinó de parts d’un tot i no es pot entendre una cosa sense l’altra. La veritat és que el resultat és sorprenent.

Doncs, bé la primera de les Doc Sessions va estar destinada a parlar de l’atur. No es podia haver estrenat d’una altra manera. L’atur i la por a perdre la feina és, de llarg, la principal preocupació de la ciutadania i aquesta ha de ser la primera prioritat dels governants. Com Artur Mas va dir ahir: La crisi no s’acabarà fins que no es redueixi el nombre d’aturats a nivells europeus.

Sortir de la crisi, acabar amb la destrucció d’empreses i de llocs de treball o millorar la competitivitat van ser els eixos d’aquesta Doc Session.

La recepta de l’Artur Mas per sortir de la crisi no és cap novetat. Cal actuar amb rigor i més lideratge perquè hem de sortir d’una espiral negativa caracteritzada per un augment de l’atur que comporta la caiguda del consum i el tancament d’empreses que a la vegada porten més atur i així anar sumant aturats. En altres paraules, és necessari substituir un patró de creixement que s’ha caracteritzat en els darrers anys per:

-      massa endeutament, públic i privat

-      un consum molt per sobre de les possibilitats

-      massa presència de la construcció

-      creació de molta ocupació però de baix valor afegit

-      molt pes de les importacions que feien créixer el dèficit exterior

-      baixa productivitat

per un altre model, el que Mas va batejar com “l’espiral de la prosperitat” que se centra en l’aplicació combinada de mesures conjunturals i de reformes estructurals. Aquesta “espiral de la prosperitat” es basa en:

-      no a l’augment dels impostos mentre duri la crisi, especialment l’IVA

-      més liquiditat per empreses i famílies

-      reduir la morositat

-      fer les infraestructures que el país necessita

-      millorar la productivitat

Pel que fa a les reformes estructurals en va citar tres:

-      La reforma de les administracions públiques per aconseguir austeritat (no pot ser que tothom s’estigui estrenyent el cinturó menys les administracions; agilitat (es tracta de reduir normes i tràmits i aprimament (l’administració no ho ha controlat tot, ni ser l’única que crea ocupació a l’economia).

-      La reforma del mercat de treball. Si tothom ens diu que tenim un problema amb el mercat de treball, si som els campions en atur, alguna cosa hauríem de fer per acabar amb la dualitat existent entre uns treballadors que tenen tots els drets i uns que no en tenen cap. Tot això sense limitar la protecció dels treballadors.

-      L’aposta per la formació. Cal deixar de liderar el fracàs escolar i fer una aposta per la formació professional, de veritat.

Però a part de mesures també va parlar de valors. El canvi ha de venir també per la recuperació d’uns valors que fins no fa gaires mesos havien estat oblidats, com el de l’esforç, la feina ben feta, l’estalvi, la responsabilitat, la solvència, la seriositat... Per contra, cal deixar de perseguir l’èxit o el benefici ràpids. Aquesta no és una novetat, de fet, els valors que cal recuperar no són sinó alguns dels valors que han identificat històricament la manera de ser dels catalans.

Per tant, per sortir de l’espiral de l’atur cal un canvi. Un canvi de polítiques, un canvi de lideratge i un canvi en els valors.

Això és el que l’Artur Mas va exposar ahir en el primer Doc Session.

Comentaris (3) Trackbacks (0)
  1. Totalment d’acord! Però crec que els “deures” de tot i cadascun del ciutadans de Catalunya és que reflexionem seriosament com podem ajudar a tirar el país endavant. I sobretot si els nostres valors actuals són o no adequats, ja que crec sincerament, que si no comencem a valorar més l’esforç, la feina ben feta i la responsabilitats que tots i totes tenim, el país i tots nosaltres ens constarà molt i molt més sortir-ne bé.

  2. Vaig poder veure gairebé sencera la primera Docsession el dissabte passat al vespre pel canal català, ja que a la pàgina de Cativistes està penjada en un format que dificulta i enlenteix molt la seva visió. Crec que has fet un resum molt enecertat de com va rutllar aquesta primera sessió sobre l’atur, i grans trets signo el plantejament fet per Mas, amb l’única excepció d’aquest insistència sobre les bondats que reportaria la reforma del mercat de treball. Jo no ho tinc tan clar, perquè penso que el principal motor de l’ocupació és la creació d’empreses solvents, i en aquest moment aquesta gestació es troba dificultada, principalment, pel constranyiment del crèdit i la baixa competitivitat dels nostres productes enfront dels procedents dels mercats asiàtics. Si no es desencallen aquestes traves, poca incidència tindria la tan esperada reforma leboral, més enllà d’agilitzar i simplificar la negociació col·lectiva en cas de regulació d’ocupació, capítol que sí caldria afrontar.
    Pel que respecta al tema dels valors, estic plenament d’acord. Jo em pregunto, però, per part de qui i quin dia se li va dir a aquest País (i em refereixo al conjunt de l’Estat) que el personal podia perdre la xaveta i tirar-se alegrament pel precipici de gastar el que no es té. I Aquí si que cal exigir responsabilitats a unes entitats financeres que, en pro d’engreixar balanços i comptes de resultats, s’han comportat irresponsablement.

  3. Hi estic d’acord. Ara moltes empreses que cauen ho fan no perquè no siguin solvents sinó perquè no hi ha fijnançament i això dol, perquè una empresa que es destrueix després costara`molt tornar-la a crear.


Deixa un comentari


No hi ha trackbacks