El forat negre de les finances catalanes
Cada vegada que algú fa una crítica a la delicada situació de les finances de la Generalitat, la resposta des del Govern és la mateixa: només hi ha ganes de desprestigiar, de minar la confiança en la Generalitat i d’obtenir un aprofitament partidista d’aquesta delicada situació.
Què preferirien els senyors del Govern, que es tapés tota aquesta situació i que el proper govern es trobés amb tot l’embolic?
La realitat però, supera qualsevol escenari que ens haguéssim pogut imaginar: L’any del finançament estratosfèric i amb un govern “amic” que sempre compleix allò que promet, el govern de la Generalitat ha d’emetre bons per cobrir, a hores d’ara no sé si són 1.000 milions, 1.500 milions, 2.000 milions a fins a 3.000 milions d’euros amb una emissió de bons a un any de 1.000 euros cadascun al 4,75% d’interès anual. Un preu una mica car si tenim en compte que les lletres a un any del Tresor espanyol es col·loquen a l’1,9%.
Però és que no és tot, hem pogut llegir que la comissió que s’enduran les entitats financers per col·locar aquests bons serà del 3% i com que l’emissió és a un any i no a 5 ni a 10, hem de sumar tot el 3% de la comissió com a cost anual: per tant ja estem al 7,75%. Això és tot? Doncs no ho sé. Si el govern de la Generalitat vol garantir-se que l’emissió es cobrirà potser fa una assegurança d’emissió. I quant costa això? Un 2%, un 3%?. No ho sé, però la broma ens pot arribar a costar més del 10%.
De moment Moody’s, l’agència qualificació ja ha tornat a rebaixar la qualificació del deute de Catalunya des de A2 fins A1 amb perspectiva negativa, la pitjor de totes les comunitats i una de les pitjors de la Unió Europea. L’informe en què rebaixa la qualificació diu textualment “al 2010, la Generalitat de Catalunya té dèficits cada vegada més grans, els ingressos continuen dèbils i la despesa corrent continua creixent”.
La conclusió és clara: Aquesta augment del dèficit continuarà al llarg del 2010 i a principis del 2011. Per tant les perspectives no són optimistes.
I l’informe té raó, només cal mirar l’execució del pressupost de la Generalitat (sense comptar organismes autònoms, ens i empreses públiques ni entitats gestores) a l’acabar el mes de setembre, publicat ahir.
Veiem com els ingressos per impostos directes han disminuït un 26,7%, els ingressos per impostos indirectes cauen un 10,6%, mentre que, per contra, la despesa de personal creix un 10,3% i la despesa en béns corrents i serveis ho fa en un 37,7%. Per no parlar de les despeses financeres que creixen un 30,5%.
La conclusió és clara: Malgrat les anunciades despeses de contenció i de la reducció en un 5% del sou dels funcionaris el passat mes de juny, la despesa continua creixent.
El resultat és que el dèficit no para d’augmentar i la salut de les finances catalanes se’n ressent. D’aquesta manera sortirem de la crisi?
Qui sóc
Coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts Generals. Des del 15è Congrés de CDC (2008) formo part del seu Comitè Executiu Nacional.
Veure més
Bloc de notes
Núvol d´etiquetes
Categories
- administració
- Bloc de notes
- Crisi econòmica
- Economia catalana
- Economia espanyola
- Estatut
- Finançament
- Finances
- General
- Impost de successions
- Impostos
- Innovació
- Inversió de l'Estat a Catalunya
- lideratge
- Lleis
- Ocupació
- Ple del Parlament
- Sectors econòmics
- tripartit
Comentaris
- Amelia Maddox en El forat negre de les finances catalanes
- Annat en El forat negre de les finances catalanes
- Imogene Love en El forat negre de les finances catalanes
- Jessica Kelley en El forat negre de les finances catalanes
- Christine Beach en El forat negre de les finances catalanes
Arxius
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
Enllaços
- Acciones de bolsa (Javier Alfayete)
- Blog de Aranea (Miguel Castillo)
- Dinero listo (José Trecet)
- El Blog de Echevarri
- El Blog de Gallardo
- El blog del Euribor: Economia para todos
- Futur Finances
- Investors Conundrum (Marc Garrigasait)
- La bolsa por antonomasia (Antonio Rodríguez)
- Nada es gratis (Fedea)
- Valor añadido (Alberto Artero)
- Valor en libros (Pedro Calvo)
octubre 22nd, 2010 - 15:53
No si el pes de la crítica, en general, hauria d’estar en l’increment de la despesa de personal, s’hauria de veure quin pes té realment sobre el gruix total de la despesa, és a dir quin és el pes del Capítol I, per entendre’nss. El que realment és preocupant és l’augment de la despesa en béns corrents i serveis, sobre els que cal absoluta contenció si atenem a les polítiques de modernització i qualitat, com a la necessitat mateixa i l’augment en despesa financera, tenint en compte que parlem de diferencials molt per sota del que el mercat estableix per a particulars i empreses.
octubre 23rd, 2010 - 20:25
Jo no entenc de econòmia, però des de la meva i simple vista, vaig entendre
que això era un enganya bobos. Que haurà persones que és beneficiaran, està clar a nivel particular. Però `l’econòmia és resintirà, encara més. I per tant si Artur Mas surt com President que tots ho esperem ell serà qui tindrà
el problema de resoldre la papereta de aquestes persones egoistes, que no miran més que els seus interessos i no pensen en ningú més que en ells i mirar de fer mal, com arrebanxa. No tenen nom. A Espanya no hi ha polítics decents no hi ha cap ni PP ni PSOE. Tots dos son uns manipuladors, que sols
buscan fer mal, sigui com sigui i a Catalunya més. Jo personalment cada vegada els tinc més atravessats. Una persona pot sentir-se catalana i estima el seu país i bandera, una servidora. Però això no vol dir que no vegis les abtituts possitives de les persones siguin del PP o el PSOE, i puguis dir. Es un bon polític? Però es trist, no hi ha cap de bon polítitc al Govern Espanyol cap.
octubre 29th, 2010 - 09:07
Jordi,
excel.lent post. Només un petit detall tècnic. El cost del bon és superior al 7.75%. La comissió la cobren els bancs a l’inici (up front), de forma que la operació és la segúent: si un particular inverteix 100 millions, la gencat en rep 97 per a financiar-se, doncs el banc es queda 3. Parò la gencat ha de retornar al final de l’any 104,75 millions a l’inversor.
La matemàtica es que el cost del finançament és el que torno dividit pel que rebo, 104.75/97, que hem dona 7,989%, és a dir un 8%!!!!
novembre 2nd, 2010 - 21:16
Joan: Tens raó a l’emetre’s amb descompte.
novembre 2nd, 2010 - 21:21
Albert, tens raó quan dius que el pes de la crítica s’ha de centrar en allò que és més directament controlable per part del govern que és el capítol 2. Aquí la contenció encara no es veu. Ara el pes del capítol 1 en el total del pressupost si no recordo malament, en termes consolidat, ja supera el 25%.
Suposo que a l’acabar l’any aquesta despesa es controlarà, respecte la prevista inicialment, però el creixement que hi hagut els darrers anys no ha estat menor.
novembre 2nd, 2010 - 21:22
Montse,
per a ells ara és una qüestió de supervivència. Han de tancar l’any i necessiten diners. Com es tornaran, jaen parlarem.
desembre 22nd, 2010 - 18:22
Jordi, excel.lent post. Només un petit detall tècnic. El cost del bon és superior al 7.75%. La comissió la cobren els bancs a l’inici (up front), de forma que la operació és la segúent: si un particular inverteix 100 millions, la gencat en rep 97 per a financiar-se, doncs el banc es queda 3. Parò la gencat ha de retornar al final de l’any 104,75 millions a l’inversor. La matemàtica es que el cost del finançament és el que torno dividit pel que rebo, 104.75/97, que hem dona 7,989%, és a dir un 8%!!!!
desembre 23rd, 2010 - 20:45
Montse, per a ells ara és una qüestió de supervivència. Han de tancar l’any i necessiten diners. Com es tornaran, jaen parlarem.
desembre 24th, 2010 - 09:45
No si el pes de la crítica, en general, hauria d’estar en l’increment de la despesa de personal, s’hauria de veure quin pes té realment sobre el gruix total de la despesa, és a dir quin és el pes del Capítol I, per entendre’nss. El que realment és preocupant és l’augment de la despesa en béns corrents i serveis, sobre els que cal absoluta contenció si atenem a les polítiques de modernització i qualitat, com a la necessitat mateixa i l’augment en despesa financera, tenint en compte que parlem de diferencials molt per sota del que el mercat estableix per a particulars i empreses.
desembre 29th, 2010 - 09:55
Montse, per a ells ara és una qüestió de supervivència. Han de tancar l’any i necessiten diners. Com es tornaran, jaen parlarem.
gener 4th, 2011 - 11:20
Ara la qüestió serà si el nou govern està disposat a fer un pla d’austeritat i eficiència de veritat i serà prou valent per deixar de fer coses. Em temo que no queda més remei que reduir despesa i no em refereixo a uns quants alts càrrecs sinó a deixar de prestar alguns serveis, deixar de fer algunes ajudes universals per passar a donar-les només als qui ho necessiten, plantejar el copagament en determinats casos, etc. Ho veurem això? quin portara els regnes d’aquesta política pressupostària: Presidència o Economia????
gener 12th, 2011 - 23:44
Jordi, excel.lent post. Només un petit detall tècnic. El cost del bon és superior al 7.75%. La comissió la cobren els bancs a l’inici (up front), de forma que la operació és la segúent: si un particular inverteix 100 millions, la gencat en rep 97 per a financiar-se, doncs el banc es queda 3. Parò la gencat ha de retornar al final de l’any 104,75 millions a l’inversor. La matemàtica es que el cost del finançament és el que torno dividit pel que rebo, 104.75/97, que hem dona 7,989%, és a dir un 8%!!!!