El “regal” dels governs socialistes: els efectes de l’augment dels impostos

La fórmula dels governs socialistes, tant l’espanyol com el català, a l’hora d’intentar reduir el dèficit públic és sempre la mateixa: augmentar els impostos. I al final aquest augment l’acaben pagant, els de sempre, les classes mitjanes del país.

En la meva opinió, ara no és el moment d’augmentar els impostos. Fer-ho perjudica la recuperació. El que cal si es vol reduir el dèficit públic és fer mesures d’austeritat (cosa que no fan mai els socialistes a no ser que els hi obliguin) o bé aplicar polítiques que permetin la recuperació econòmica i la creació d’ocupació, perquè crear 100.000 llocs de treball aporta tant estalvi i tant ingressos com augmentar dos punts l’IVA, o bé lluitar de manera decidida contra l’economia submergida i el frau fiscal. Res d’això s’està fent i qui acaba pagant els plats trencats sempre són els mateixos.

De fet la Comissió Europea aconsella que l’esforç extraordinari que haurà de fer l’Estat per reduir el dèficit es faci per la via de la contenció de la depesa més que no pas per la via de l’augment dels impostos.

L’informe assenyala “L’experiència demostra que les retallades de la despesa són més efectives a curt termini que els increments de la recaptació, especialment per aquells països que necessiten recuperar la competitivitat”. Més clar l’aigua.

A més, com que els socialistes renuncien a fer les reformes estructurals que permetin accelerar la recuperació, al final seran les classes mitjanes les més perjudicades per les seves decisions.

Un exemple que pot ser ben real d’aquest perjudici.

Imaginem una família integrada per una parella amb 2 fills majors de 3 anys.

Un membre de la parella és funcionari amb un sou brut anual de 29.809,22 € i l’altre té un sou brut de 29.670,90 €. Això dóna un salari mensual net de 1.673,38 € i 1.1663,64 €, respectivament.

D’aquesta renda, una part s’estalvia (suposem un 15% que és el nivell mitjà d’estalvi a Catalunya) i una altra part es destina a fer front al pagament d’una hipoteca de 170.000€ a 30 anys amb un tipus d’interès de mercat el que suposa un pagament mensual de 800 €.

-          A començaments d’any aquesta parella va perdre 800 € com a conseqüència de l’eliminació de la deducció de 400 €.

-          A partir del juny el membre de la parella funcionari, perdrà 64 €/mes el que suposa una pèrdua, de juny a desembre, de quasi 600 €, comptant la paga extra.

-          L’augment de l’IVA suposarà per a la família un menor consum de 34 € al mes a partir del mes de juliol, fet que suposa una menor capacitat de despesa de 200 € aproximadament (això suposant que la inflació no augmenti).

En conclusió: com a conseqüència de les mesures adoptades pels governs socialistes, aquesta família al 2010 haurà perdut 1.600€. De tenir-los a no tenir-los hi ha diferència. Pel cap baix dues quotes mensuals de la hipoteca.

Tot això sense tenir en compte l’important augment del rebut de la llum i d’altres impostos indirectes (transmissions, actes jurídics i matriculació) que afectaran les famílies en el cas que es comprin un habitatge, un vehicle o formalitzin algun document notarial.

També cal tenir present que aquests efectes negatius que al 2010 només tindran efectes durant uns mesos, a l’any 2011 s’aplicaran durant tot l’any, de manera que les pèrdues per a les famílies encara seran superiors.

I en darrer terme caldrà veure en el futur com evolucionarà el tipus d’interès, doncs les dificultat per trobar finançament als mercats internacionals poden fer augmentar els tipus d’interès, el que es traduirà en un augment de les quotes hipotecàries. Aquest és el “regal” que fan els governs socialistes, un “regal” enverinat i que en moments de crisi no s’hagués hagut de produir.