Dissabte passat vaig veure a TV3 unes declaracions del president Montilla al Consell Nacional del PSC, en què feia referència al paper de garant de les polítiques socials que havia fet el tripartit.
Més o menys venia a dir: amb Artur Mas com a conseller en cap Catalunya va veure com les polítiques socials anaven enrera mentre que amb els governs tripartits, sota el lideratge dels socialistes, les polítiques socials han estat una prioritat i han avançat molt.
No dubto que la intenció d’aquesta frase vulgui ser la de quedar bé, la de fer veure que el PSC és el partit de les polítiques socials i la de fer por respecte les intencions de Convergència i Unió, però en el fons, el que és aquesta frase, és incerta.
És incerta perquè, com es pot afirmar que s’és el partit de les polítiques socials quan en la legislatura de Montilla la taxa d’atur catalana ha passat del 6,7% de la població activa al 17,9%? Com es pot afirmar que Montilla és el president del progrés social si durant el seu mandat a Catalunya s’han destruït més de 400 mil llocs de treball?
A més no té ni l’excusa de dir que la crisi aquí ha estat més forta que en altres països perquè no és cert. La caiguda del PIB ha estat més intensa a la zona euro que no pas a Catalunya. El que no entenc és com sabent això, encara gosa fer frases com la que fa.
Però és que a més d’atur hi ha altres dades que desmenteixen l’afirmació de Montilla.
Un primer exemple. No és que m’agradi massa perquè això de comparar la prioritat de l’accent social en funció del pes de les polítiques socials sobre el pressupost per a mi és discutible, però ja que als socialistes els hi agrada tant, doncs fem aquesta comparació.
Al 2003, el pes de les polítiques social en el pressupost de la Generalitat era del 55,5%. És a dir de cada 100 euros que es gastaven 55,5 euros es destinaven a polítiques socials. En canvi amb el tripartit el pressupost del 2009 aquesta xifra va ser del 51,6%, és a dir quasi quatre punts per sota. Ara per al 2010 ens diuen que pujarà fins el 54%. Veurem, però en el millor dels casos encara està 1,5 punts per sota del que hi va destinar el govern de CiU Artur Mas com a conseller en cap.
Un segon exemple. Quan després d’una negociació amb el govern espanyol, al final es va arribar a un acord de finançament a l’any 2001, un finançament que es va dir que era una important millora respecte el model vigent en aquell moment, les primeres mesures que va adoptar el govern de CiU, amb Artur Mas com a conseller en cap, van ser, d’una banda universalitzar els ajuts a les famílies amb fills menors i de l’altra, crear un ajut complementari per a les persones vídues.
Comparem el que es va fer llavors amb el que ha fet ara el govern tripartit després d’haver aconseguit un finançament “estratosfèric”. Doncs ha congelat els ajuts per a famílies amb fills i els ajuts per a persones vídues. Just el contrari.
Aquests són els exemples de polítiques socials i de progrés? Més aviat semblen portar a la conclusió contrària.
Potser cal recordar-li al president Montilla el seu lema de l’anterior campanya electoral “Paraules no, fets” i demanar-li que se l’apliquin perquè en el camp de les polítiques socials, les paraules són pels socialistes i els fets per a Convergència i Unió. Cal tenir-ho ben present.
Coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts Generals. Des del 15è Congrés de CDC (2008) formo part del seu Comitè Executiu Nacional.
Veure més
