Impressions després del debat sobre la crisi econòmica al Parlament (i 2)

Un dels àmbits del Ple monogràfic sobre la crisi que van generar un major debat entre el President Montilla i l’Artur Mas va ser el referit a l’augment de l’IVA que s’ha de produir el proper mes de juliol.

En aquest aspecte, les posicions són ben clares. D’una banda la del President de la Generalitat que defensa la proposta d’increment de l’IVA adoptada pel Govern espanyol com a mesura per intentar sanejar els comptes públics i tenir més recursos per continuar amb les polítiques de subsidiació de l’atur. De l’altra banda, l’opinió de Convergència i Unió, favorable a suprimir l’augment previst de l’IVA per tal de no perjudicar en excés la recuperació econòmica que pugui estar produint-se a partir del segon semestre de l’any 2010, en el convenciment que a la llarga aquest major dinamisme econòmic comportarà una major recaptació tributària i un major estalvi en prestacions.

A títol d’exemple: crear 100.000 llocs de treball suposa un estalvi en forma de prestacions d’atur de 1300 milions d’euros i uns majors ingressos en forma d’impostos (IRPF, IVA, IIEE,...) de 850 milions d’euros. És a dir, més de 2.000 milions d’euros, més recursos que els que preveu recaptar el Govern Zapatero augmentant l’IVA (1.900M€). L’aposta per augmentar els impostos en temps de crisi és una opció que implica renunciar a impulsar la recuperació a curt termini.

A llarg de les rèpliques i contrarèpliques del debat, el President Montilla va arribar a acusar a l’Artur Mas de proposar la supressió de l’augment de l’IVA amb una visió conjuntural i tàctica. Res més lluny de la realitat.

La proposta que CiU fa de suprimir l’augment de l’IVA està en consonància amb el que diu el darrer informe de l’OCDE que recomana que l’enduriment programat de la fiscalitat hauria de posposar-se fins el 2011 per a permetre a l’economia que es recuperi amb més fermesa. O està en línia amb les opinions del Consell Europeu quan recomana no retirar les mesures de reducció d’impostos fins que estigui plenament garantida la recuperació econòmica, de manera especial en allò que afecta les reduccions temporals del tipus normal de l’IVA.

També està en línia amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya quan afirma que “en una situació com l’actual no és recomanable pujar més els impostos, especialment l’IVA”. I afegeix “val a dir que el més greu no és la pujada fiscal en si mateixa, si no fer-la sense prendre cap altre tipus de mesures contra la crisi”.

 O quan la Comissió Europea, en la presentació de les seves previsions econòmiques per a l’any 2010, preveu repercussions negatives en el creixement del PIB derivades del menor consum que comportarà l’augment de l’IVA, de manera que, al final Espanya serà l’únic gran estat de la Unió Europea amb creixement negatiu el 2010.

Per tant, la proposta de CiU de suprimir l’augment de l’IVA no té res  de tàctic ni conjuntural com volia fer creure el President Montilla sinó que és una proposta ben raonada i basada en les recomanacions d’institucions i organismes més rellevants en l’àmbit econòmic.

En darrer terme, cal tenir present que si la intenció dels socialistes a l’hora d’augmentar l’IVA és augmentar la recaptació, aquesta intenció pot veure’s frustrada perquè per garantir creixement econòmic cal que el sector privat es revitalitzi i l’augment de l’IVA perjudica l’activitat del sector privat, just el contrari. Sense parlar dels efectes que pot tenir d’impuls a l’economia submergida.

La conclusió d’aquest debat va ser que el Govern tripartit es va oposar a la proposta de moderació fiscal que va plantejar Convergència i Unió, centrada en aturar l’augment de l’IVA previst per a partir del mes de juliol de 2010.