La penúltima mala notícia per a les finances catalanes: Es rebaixa la qualificació del deute de la Generalitat
L’agència de rating Standard & Poor’s (S&P) ha rebaixat la qualificació del deute de la Generalitat.
Algú podrà dir: home, fer cas a les agències de qualificació després del paper ben galdós que han fet en aquesta crisi financera quan donaven les màximes qualificacions a fons que l’endemà feien fallida, potser és un acte de fe massa gran. I certament no els hi faltarà raó, el prestigi de les agències de qualificació no passa pel seu millor moment i no han tingut una visió massa enfocada de la realitat.
Ara bé, caldrà no oblidar però que si han fallat per algun àmbit ha estat per ser massa optimistes, per tant per reduir la qualificació d’algú vol dir que ho han de tenir molt clar, per tant el que ha passat amb el deute a Catalunya no és una bona notícia.
A més també cal tenir present que la majoria de vegades la revisió a la baixa d’una qualificació es fa quan tots els operadors del mercat ja han descomptat a la pràctica la rebaixa per la via de fer encarir el crèdit emès per l’administració afectada per la rebaixa, cosa que a Catalunya ja ha succeït.
Aquesta reducció de la qualificació fa que l’actual govern tripartit si va començar la legislatura amb una nota d’”AA estable” l’acabi amb “A+”. És a dir, en època del govern Montilla s’ha reduït per dues vegades la qualificació.
I per què S&P fa això?
Doncs rebaixa la nota de la Generalitat per la gran acumulació d’endeutament i pels pocs esforços que està fent per reduir el dèficit públic (ells en diuen “lenta consolidació fiscal”).
A més situa a Catalunya en perspectiva negativa si no s’apliquen “mesures rigoroses” de reducció de depesa.
L’informe destaca les fortaleses de l’economia catalana: elevat nivell de renda, economia diversificada, capacitat exportadora... És a dir, els actius hi són. Llavors per què aquesta reducció?
Perquè no confien en què l’actual govern pugui contenir el dèficit i reduir l’endeutament.
També anuncia que, per millorar la nota cal aplicar mesures contundents d’austeritat. Ho farà l’actual govern tripartit?
No ho farà, potser farà grans anuncis, dirà que estalvien milers de milions, que retallen la despesa alhora que mantenen les polítiques socials. Tot això ho dirà, ara bé, la realitat serà molt diferent.
Encara avui s’han augmentat nòmines, encara avui contracten personal i pel que fa a l’austeritat en la despesa a l’acabar el mes de març de 2010 (darrera dada publicada) el dèficit de caixa no financer de la Generalitat ha crescut un 55,5% respecte el mateix període de l’any anterior. Per tant d’austeritat res.
Pel que fa a l’endeutament cal recordar que en els darrers tres anys ha crescut (només el de la Generalitat sense comptar empreses) un 61% i que més d’una quarta part de tot el deute emès per les comunitats autònomes té el seu origen en el govern català.
La conseqüència de tot això és que el deute català és més car que l’espanyol i el de la majoria de comunitats autònomes (el deute més barat de l’Estat correspon al País Basc, conseqüència de tenir el concert econòmic), el que suposa majors despeses per interessos i menys despeses destinades a inversions. I a mig termini major endeutament significa més impostos per demà.
Aquesta és l’herència del conseller Castells, que un dia abans de la rebaixa de la qualificació, al Parlament es vantava del saludable estat de les finances públiques catalanes. Quanta ironia sinó fos per la gravetat de la situació!!
Qui sóc
Coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts Generals. Des del 15è Congrés de CDC (2008) formo part del seu Comitè Executiu Nacional.
Veure més
Bloc de notes
Núvol d´etiquetes
Categories
- administració
- Bloc de notes
- Crisi econòmica
- Economia catalana
- Economia espanyola
- Estatut
- Finançament
- Finances
- General
- Impost de successions
- Impostos
- Innovació
- Inversió de l'Estat a Catalunya
- lideratge
- Lleis
- Ocupació
- Ple del Parlament
- Sectors econòmics
- tripartit
Comentaris
- Amelia Maddox en El forat negre de les finances catalanes
- Annat en El forat negre de les finances catalanes
- Imogene Love en El forat negre de les finances catalanes
- Jessica Kelley en El forat negre de les finances catalanes
- Christine Beach en El forat negre de les finances catalanes
Arxius
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
Enllaços
- Acciones de bolsa (Javier Alfayete)
- Blog de Aranea (Miguel Castillo)
- Dinero listo (José Trecet)
- El Blog de Echevarri
- El Blog de Gallardo
- El blog del Euribor: Economia para todos
- Futur Finances
- Investors Conundrum (Marc Garrigasait)
- La bolsa por antonomasia (Antonio Rodríguez)
- Nada es gratis (Fedea)
- Valor añadido (Alberto Artero)
- Valor en libros (Pedro Calvo)

maig 19th, 2010 - 22:01
Bona nit, jo seré molt sincera, diem que és una de la meva forma de ser, i que en costa controlar, dic el que penso.
Per mi son faves contades, i dos més dos no fan vint, si no que fan quatra.
Jo penso que tal i com esta Espanya en contra de Catalunya, el TC que per mi
esta super caducat. Un Espanya austera. Que ens, ha tret les caixes, i ells es menjaran el pastis. Ara van pels ports.
Crec que ens en de defensar, i si per via democràtica podem buscar una indepedència, penso que estariem millor. Puc imagnar que haura molts espanyolitos que rundinarant però ja lis passarà. Ja que si és comença a plantar i ha recollir fruits per tots. Estarem millor. Jo no tinc res en contra de cap autonomía ni de Madrid ni de ningú. Però si veig, que no ens volen. Doncs si no ens volen, que ens deixin marxar. I tant amics. De bon rotllo. Si no ens entenem millor separats que junts i malt avinguts. Jo penso així, i nosaltres compte amb ells en tota la part industrial i ells igual. I respecta. I si no potser,
doncs posar-nos al nostre lloc i serios. No deixa que ens prenguin el pèl. Al pa, pa i al vi, vi. Jo penso així.
Montse Varderi