Jordi Baiget
4jun/105

Per un govern que ajudi els projectes emprenedors

Llegeixo en un teletip que el conseller de la Vicepresidència de la Generalitat, Josep Lluís Carod Rovira, ha demanat a empreses, emprenedors, universitats i centres de recerca que facin ara, més que mai, un esforç per construir la Catalunya enfora. Té raó. És absolutament vital pel país que facin aquest esforç.

Però llavors també és vital que canviï aquest govern perquè amb l’actual govern encara que les empreses, emprenedors, universitats i centres de recerca tinguin iniciativa i vulguin fer coses, topen amb un govern que, en primer lloc, no els escolta ni els vol escoltar i en segon lloc, els hi posa totes les trabes del món. Així doncs que una cosa és el discurs i l’altra, ben diferent, la realitat.

Un exemple: Dimecres passat vaig acompanyar en Felip Puig a una trobada a porta tancada amb empresaris i professionals. Es tracta d’una trobada de tres hores en què 7 o 8 persones, que no són de CiU, parlen obertament sobre la situació econòmica i la política del país, d’una manera directa i sense embuts. És una de les moltes trobades que es fan amb gent de Convergència i Unió a tot arreu de Catalunya. Es tracta d’agafar el pols real de l’activitat productiva.

La primera crítica generalitzada és que l’actual govern no els escolta i així ens van anar dient exemples d’entre els que destaca el d’una empresa que es volia ampliar i va demanar parlar amb la consellera de Treball. No va rebre resposta i ara s’ha instal·lat fora de Catalunya.

Una segona opinió generalitzada és que ja se n’està fart que es criminalitzi els empresaris per tot arreu. Des de les sèries de televisió, fins a membres del Govern. Ells diuen que empresaris i treballadors han d’anar plegats perquè tenen interessos comuns.

I, en tercer lloc, en aquesta trobada vàrem tenir la presència d’una persona emprenedora que té les patents mundials d’una tecnologia que serveix molt per al medi ambient. Molts governs i empreses d’altres zones de l’Estat i de països europeus s’hi ha interessat. Va demanar a la Generalitat permís per començar a fer una planta a Catalunya i no li donen al·legant, el decret de sequera. Passen els mesos i la situació no canvia. Fins i tot un conseller de la Generalitat li diu que el que ha de fer és vendre’s la patent a gent de fora. Ara aquest emprenedor, amb un bon projecte empresarial, es troba en una situació delicada per culpa de la Generalitat.

Per tant, moltes paraules apel·lant a la iniciativa empresarial però si us plau quan aquesta hi sigui, no la malmeteu, sinó molts se n’aniran a fora del país.

El que desitjo és que aquest emprenedor pugui esperar 6 mesos. Confio llavors que les coses canviïn.

Comentaris (5) Trackbacks (0)
  1. Com sempre fa el 3P, demagogia barata i publicitat institucional a dojo. En aquests últims mesos, s’han omplert la boca del suposat suport a les iniciatives dels emprenadors (que jo també em pregunto per quin sagrat misteri o, millor dit, trauma d’algun dels soci del 3P no se’ls pot continuar anomenant empresaris com tota la vida s’ha fet), però crua la realitat la reflecteix els casos que has exposat.

  2. Jordi:
    Sóc empresari desde 1995, i, encara que s’ha agilitat força una part de les gestions, veig ara que el “vuelva usted mañana” amenaça amb convertir-se en la canció de l’estiu.
    I no tinc res personal contra el senyor Carod Rovira, però, no està ja prou descacreditat per demanar res, que mentres ell (tri-ell) gasta nosaltres suem per ser productius i fer país?
    Gglglglglglglgl. ^___^

  3. Un exemple que he viscut. Un proveidor de multinacional que vol establir-se a Espanya amb una inversió que suposa una creació de 52 llocs de treball d´alta qualificació i es dirigeix a la Conselleria d´Industria per suport i consell. La resposta de la Generalitat: “Que faci el seu escrit en català i no en anglès ja que no atenen en aquesta llengua”.
    Conclusió: Fa 6 mesos que aquesta empresa alemana s´ha establert a Madrid on al seu Director General el van anar a buscar al aeroport amb cotxe oficial…..

  4. Manel, és brutal. Així es va perdent el lideratge.

  5. Cels, efectivament. El que no pot ser és que tot el suport als emprenedors s’acabi en els discursos i a la relaitat tot es compliqui tant. No dic que els tràmits han de deixar d’existir, això és impossible, però sí que es pot tenir una administració més preocupada per les necessitats de les empreses, que cal no oblidar que una empresa és aquella realitat ormada per l’empresari i els treballadors.


Deixa un comentari


No hi ha trackbacks