Quan el món és al revés

-          “Mireu, ja fa molts anys que us vaig donant molts caramels, ben segur més dels raonables, però ara no ho vull discutir això, però com que en temps anteriors m’he portat malament  m’han retallat la setmanada i ara tinc dificultats per poder-vos continuar comprant-vos caramels, he demanat que en base a les setmanades futures , m’avancin uns diners, i així podré continuar fent com fins ara”.

-          Què us sembla? Va preguntar el nen als companys als qui donava els caramels.

-          “Molt malament”.  Això no ho pots fer, van respondre tots a la una els companys.  –“ Com goses? “ Afegien

-          Però, recorda, no et descuidis de portar-nos els caramels, que no hi volem renunciar. És que ens has acostumat tan bé!! I si tu no tens recursos per a tu és el teu problema, no el nostre. Fes-t’ho com puguis.

Oi que sembla una cosa força senyada, cosa de nens? Doncs, no. Així ha estat la reacció de les comunitats autònomes de l’Estat quan Catalunya ha demanat a  l’Estat que el deixi endeutar-se més. És trist tot plegat que, a dia d’avui disparar en bala contra Catalunya, faci guanyar  vots.

Però a més de ser trist, és profundament miop.