Rèquiem per a un finançament estratosfèric
Dimarts 8 de juny de 2010, a Madrid al Congrés dels Diputats, sessió dissetena de la Comissió de Pressupostos dedicada a control del Govern i a respondre preguntes orals.
El Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió), Pere Macias, formula la següent pregunta:
Quina és l’estimació del Ministeri d’Economia sobre la quantitat que deuen les comunitats autònomes i els ens locals a l’Estat a causa de la diferència entre els ingressos a compte rebuts i la liquidació definitiva dels ingressos de l’Estat en els anys 2008 i 2009?
Respon el director general de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), Juan Manuel López Carbajo:
D’acord amb les dades calculades per l’Agència Tributària espanyola, les comunitats autònomes hauran de retornar a l’Estat, en concepte d’avançaments superiors a la recaptació realment produïda a l’entorn de 5.700 milions d’euros corresponents a l’any 2008 i a l’entorn del 2% del PIB espanyol corresponents a l’any 2009. Aquest 2% del PIB equival, més o menys a 20.000 milions d’euros.
Pel que fa a les corporacions locals aquestes hauran de tornar un total de 1.612 milions d’euros l’any 2008 i uns 4.000 corresponents a l’any 2009.
Per a Catalunya, comptant que participa d’aquest excés aproximadament un 20%, aquesta situació li suposa haver de retornar a l’entorn d’uns 1.000 milions d’euros corresponents a l’any 2008 i uns 4.000 milions d’euros corresponents a l’any 2009. És a dir, en total Catalunya haurà de retornar a l’Estat més de 5.000 milions d’euros.
I consti que això és el que està previst a la Llei que regula el nou model de finançament, la Llei de l’Estat 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes, concretament en la seva Disposició Addicional Quarta. (http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/leyes_espa/l_022_2009.pdf)
L’Estat, tan bondadós ell, permet que Catalunya ho retorni en còmodes terminis durant un període 5 anys després d’un any de carència (curiosament l’any 2010, any d’eleccions a Catalunya). De manera que Catalunya l’any 2011 haurà de retornar 200 milions d’euros, del 2012 al 2015 haurà de tornar 1.000 milions d’euros i el 2016, n’haurà de retornar 800.
No recordo que aquesta circumstància hagués estat destacada pel conseller Castells i pel govern tripartit quan van celebrar la consecució de l’acord estratosfèric, però el cert és que aquest compromís ja figurava en l’acord. (Quina mala memòria!!!).
A més, si combinem el que diu la disposició addicional quarta de la Llei que regula l’acord, amb el que s’estableix a la disposició addicional sisena de la mateixa Llei referit a que l’acceptació del principi de lleialtat institucional, entès com el mecanisme que ha d’evitar a les comunitats autònomes els efectes negatius sobre les seves finances de decisions que prengui l’Estat, es vincula al fet de posar al comptador a zero respecte de decisions preses per l’Estat des de l’any 2002 (entre d’altres, la Llei de la Dependència), resulta que al final haurem acabat fent el negoci d’en Robert i les cabres.
Oi que fa temps que ningú del tripartit se’n recorda d’aquell “acord estratosfèric de finançament” aconseguit gràcies a la posició de fermesa del tripartit? Resulta que l’han enterrat ben de pressa. Només queda que li dediquin un sentit responsori.


juny 13th, 2010 - 15:33
Jo de veritat que no entenc res de res. Sols veig que no hi feina. Que molts dels nostres joves no tenen feina. I no entenc gaire en quina direcció anem
si aviat començaran ha sortir brots verds, o encara falta que passem el catacrac, gros. Ja que molts diuen que encara falta el pitjor. I a nivell de Generalitat i Govern de l’Estat, crec que tot ho han manegat a la seva manera.
Se El únic que se, que ara TGV queda aturat, la infrastructura per l’aeroport, encara ni es parla. I com aixó com els trens de rodalies que cada dia els pasa
algun problema. I penso que el Sr. Castell mou els cordills a la seva manera,
i al seu gust i tots sabem que no hi ha que entenguii res. Jo sols desitjo que troben feina tots i que Catalunya s’hen sortit de tot aquest pou.