Superar la crisi? Calen mesures però també actituds

En una conferència al Cercle Financer, l’Artur Mas va dir que no podríem dir que hem sortit de la crisi mentre Catalunya presenti una taxa d’atur que dupliqui l’europea. També va dir que la prioritat del govern de la Generalitat hauria de ser treballar per a què en els propers quatre anys (que és el que dura una legislatura) es pugui donar compliment a aquest objectiu. Res més, però res menys.

És a dir, evidentment que no està garantit que  en quatre anys es pugui aconseguir reduir l’atur de l’actual 18% fins a un 8-9%; evidentment que és un objectiu ambiciós i difícil. Però és un objectiu. I com a tal totes les polítiques econòmiques seran coherents amb aquest objectiu.

Al plantejar aquesta proposta, l’Artur Mas, com ha dit alguna altra vegada, “té els  peus a terra, sí, però la vista ben amunt” . En altres paraules, ambició des del realisme.

Lògicament no han tardat a sortir les crítiques dient que és impossible, que no es pot fer, que no diu com s’aconseguirà,...

A tots els que fan aquestes crítiques els hi recomanaria que contrastessin aquesta actitud amb la del President Montilla, el mateix dilluns a l’entrevista amb en Xavier Bosch, quan va afirmar que li hauria agradat arribar a la convocatòria d’eleccions amb uns indicadors més clars de sortida de la crisi. És a dir, un desig i res més.

Davant de les seves actituds, quina és la més vàlida: una que s’imposa uns objectius ambiciosos i pensa treballar per aconseguir-los, s’hi arribi o no, o una altra que espera, de manera més o menys passiva, a que canviïn les circumstàncies?

Prefereixo la primera actitud, francament, un govern que actuï. En aquestes eleccions, què s’espera dels polítics? Una subhasta de promeses? No, sincerament crec en que no.

La ciutadania ja sap la situació que ens trobem. Ho  coneix prou bé. El que cal és un govern fort i amb lideratge capaç de tirar endavant un projecte de recuperació econòmica per al nostre país. I en aquest sentit, l’actitud de Mas sembla més adient que l’actitud de Montilla.

A més, el tripartit pensa que en matèria d’ocupació ha complert satisfactòriament els objectius del seu Pla de Govern, quan entre 2006 i 2010 la taxa d’atur pràcticament s’ha duplicat. Això se’n diu estar al corrent del que passa al país!!!!

I per acabar-ho d’arreglar, l’actual Ministre Corbacho, el número tres de la candidatura del PSC, no deu estar massa content amb les declaracions del president del Govern, Rodríguez Zapatero, quan va dir que el nou Ministre de Treball haurà de modificar en profunditat l’actual funcionament del Ministeri de Treball pensant sobretot en les persones aturades.

Fa falta afegir res més?