El creixement del PIB català el 2009: un motiu més de preocupació

A finals de la setmana passada es va fer públic l’estudi que FUNCAS, la fundació vinculada a les caixes d’estalvi de l’Estat,  va fer sobre l’evolució del creixement econòmic de les diferents comunitats autònomes de l’Estat. Aquesta és una dada que fa anys que venen oferint i gaudeix del reconeixement del món econòmic.

Per a l’any 2009, els resultats de Catalunya no són bons. La variació real del PIB a l’any 2009 per a Catalunya va ser del -4,69%, la segona caiguda més intensa de totes les CCAA només darrera la d’Aragó amb un -4,87% i molt per sobre de la caiguda mitjana de l’Estat que se situa en el -3,83%.

Val a dir que a la resta de les comunitats autònomes més desenvolupades com el País Basc o Madrid, la caiguda del PIB va ser molt menor, del -3,3%.

L’evolució del PIB és un indicador que per ell mateix explica la intensitat de la crisis econòmica que està patint Catalunya. Ara bé a l’estudi hi ha d’altres dades i indicadors que ens haurien de fer reflexionar.

De manera concreta FUNCAS fa públic el rànquing de les comunitats autònomes en els anys 2000 i 2009 pel que fa a Producte Interior Brut per habitant.

D’acord amb aquestes dades a l’any 2000 Catalunya tenia un PIB per habitant superior en un 22,6% a la mitjana de l’Estat, mentre que a l’any 2009 el PIB per càpita català és un 17,1% superior. És a dir en aquest període Catalunya, en termes per càpita, ha perdut 5,5 punts.

Algú podrà dir: no cal patir, aquesta és una evolució lògica. Totes les comunitats tendeixen a convergir; així les més desenvolupades creixen menys mentre que les més endarrerides creixen de manera més intensa. Cert. Aquesta és l’evolució lògica en àrees econòmicament integrades.

Però què passa si enlloc de mirar l’evolució de Catalunya, observem l’evolució del País Basc o de Madrid?

A Madrid el PIB per càpita ha passat de ser un 36,8% superior a la mitjana estatal l’any 2000  a ser el 37,7% superior el 2009.

Al País Basc s’ha passat d’un PIB per càpita superior en un 27,78% a la mitjana estatal al 37% superior a l’any 2009. I a Navarra el percentatge s’ha mantingut estable en el temps. Així doncs l’únic comportament discrepant que trobem en l’estudi de FUNCAS no és el de Madrid o el País Basc, sinó el de Catalunya. Tot un símptoma.

I això és el preocupant perquè demostra que en els darrers anys qui no ha fet bé els deures ha estat Catalunya i no les altres comunitats.