Jordi Baiget
2nov/102

I els ni-ni entren en campanya

Fa uns mesos, ni tan sols sabíem quants eren i avui per al PSC s’han convertit en l’eix de la seva campanya.

Malauradament són molts, molts més dels que voldríem. D’acord amb les dades recents d’un estudi que va fer públic UGT, gairebé 1 de cada 4 joves entre 16 i 24 anys és un ni-ni. És a dir, ni estudia ni treballa. Això ens porta a que quasi 130.000 joves catalans es troben en aquesta situació.

És un problema molt greu. Fins aquí hi coincidim tots. Però és un problema que fa anys que ve produint-se i mai ningú des del govern l’havia abordat i ara, de cop i volta, i com a resposta a mesures que Convergència i Unió sí que porta en el seu programa, no fem sinó sentir propostes adreçades a aquest col·lectiu. El que jo a vegades no sé distingir és quan aquesta proposta prové del govern de la Generalitat i quan prové del PSC.

Ara se’ns diu que s’aprovarà un pla pilot d’ajuts per a la contractació de ni-nis a empreses durant un període de 6 mesos.

Amb un 40% de taxa d’atur juvenil i un 30% de taxa de fracàs escolar, algú es pensa que amb aquest pla pilot podrem solucionar alguna cosa?

El llistat de mesures pel ni-ni no es res més que una improvisació sense cap coherència.

A més, si tan preocupat estava el govern tripartit i els socialistes per la situació dels ni-ni, per què es van carregar els programes d’escoles taller, que segons els sindicats funcionaven molt satisfactòriament i quasi el 85% de joves participants en aquest programa (d’1 a 2 anys de formació pràctica en els centres de treball) sortia amb un feina, per substituir-les pels plans d’ocupació local, que segons tothom, no funcionen?

Per solucionar el problema dels ni-nis cal anar a les arrels del mateix problema.

En primer lloc, al sistema educatiu, prioritzant totes les accions per reduir el fracàs escolar. Com és joves de 16 a 24 anys s’estiguin formant, menys ni-nis hi hauran.

En segon lloc, retornant la confiança a l’economia catalana i fent que hi hagi creació d’ocupació. Cal tenir present que a l’any 2006, la taxa d’atur juvenil era del 15% i ara és del 40%. Quan l’economia va bé, també es crea ocupacions per als joves.

En tercer lloc, possibilitant que hi hagi modalitats d’accés al mercat de treball que facin compatible el treballar amb continuar formant-se. Nosaltres proposem el contracte dual. Es tracta d’evitar que l’oferta de llocs de treball poc qualificats però amb una retribució bona per un jove, acabi amb l’abandonament dels estudis per part d’aquest jove. Recordo que el tripartit fins ara s’ha oposat sempre a aquest tipus d’acció. Com també incentivar les empreses per a que agafin i formin ni-nis com a aprenents, sense que això els hi suposi un cost afegit per a elles, perquè cal recordar que les persones que es formen, no són productives a curt termini, al contrari. És important que els joves que es troben en aquesta situació tinguin oportunitats per a formar-se.

I, en quart lloc,  també cal incidir sobre el sistema de valors de la nostra societat, un sistema on l’esforç personal, la superació i altres valors d’aquest estil no es valoren. En aquest aspecte també cal un canvi. Quin reconeixement tenen el joves que sí que fan aquest esforç? De moment, cap. Hem de seguir així?

Com s’ha vist, els canvis a impulsar són importants, de llarg abast i no es poden resoldre amb plans pilot de marcat caràcter electoral, per molt que ara els socialistes ho vulguin fer veure.

10mai/100

Uns “brots verds” que es marceixen aviat: les previsions de la Comissió Europea

Aquesta setmana es van fer públiques les previsions de primavera de la Comissió Europea pel que fa a l’evolució de les principals variables econòmiques dels països de la Unió Europea.

El més destacat pels mitjans espanyols d’aquesta notícia va ser la millora de la predicció d’evolució de l’economia el 2010, al passar d’una previsió inicial de -0,8% a una de -0,4%. És a dir, millora quatre dècimes.

En el quadre següent es poden veure les previsions que fa la Comissió Europea per a l’economia espanyola:

Sens dubte, aquesta és una dada positiva i així ha estat destacat per tothom, però aquesta revisió a l’alça no ens ha de fer amagar que:

-      També hi ha una millora en la previsió de l’evolució de l’economia de la zona euro per a l’any 2010 al passar-se d’un creixement previst a la tardor del 0,7% a una previsió de 0,9%, dues dècimes per sobre les previsions inicials.

-      Per a l’any 2011, la Comissió Europea ha modificat a la baixa les previsions de creixement de l’economia espanyola passant d’un 1,0% de creixement a un 0,8%. El que indica que la recuperació es retarda.

-      L’economia espanyola continua sent l’última gran economia de la zona euro en sortir de la recessió a causa dels grans desequilibris acumulats (sobreendeutament privat, bombolla immobiliària, baixa productivitat i dèficit exterior).

-      Pel que fa al principal problema que tenim: la destrucció de llocs de treball, la Comissió empitjora les perspectives per a 2010 sobre l’evolució de l’ocupació i la taxa d’atur.

Per tant, millora una xifra però al darrera n’hi van d’altres que posen en qüestió, no només la rapidesa de la recuperació, sinó que qüestionen que ens trobem en una fase de recuperació com ens volen fer creure. Malauradament és el contrari.

Mentre a Europa, el creixement, tot i no ser de molta intensitat és suficient com per començar a crear ocupació (Alemanya creixerà un 1,2% el 2010 i un 1,6% el 2011; França un 1,3% i un 1,6% respectivament; Holanda un 1,3% i un 1,8%; Gran Bretanya un 1,2% i un 2,1%; i fins i tot Itàlia amb un 0,8% i un 1,4% respectivament), a l’Estat aquesta recuperació no es produeix.

De les previsions de la Comissió Europea, se’n desprèn una altra conclusió. Difícilment Espanya complirà al 2013 amb el compromís de tenir un dèficit públic inferior al 3% del PIB. La Comissió Europea preveu que el 2010 el dèficit serà del 9,8% del PIB i el 2011 del 8,8%. Si en dos anys s’aconsegueix una reducció de 2,4 punts, en altres dos següents se’n podrà aconseguir una altra addicional de 6 punts? Difícil. I encara més quan després de la reunió amb Rajoy, el President del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, va manifestar que “fer una reducció dràstica del dèficit compromet el futur”. I així anar fent i quin dia passa any empeny.

16feb/108

Ara toca augmentar l’IVA?

Un dels factors diferencials de la crisi econòmica que pateixen Catalunya i l’Estat respecte la resta d’economies europees, és la important caiguda del consum privat de famílies i empreses. Així mentre que a la zona euro aquesta variable cau un 1% a Espanya i a Catalunya ha caigut a l’entorn del 4,5%.

En canvi, la resta de variables, més o menys, tenen un comportament similar.

Les raons per les que això passa semblen clares: la major incidència de l’atur (una taxa del 17-18% front una del 10%) i un elevat endeutament de les famílies a causa de les hipoteques i del crèdit al consum, explicarien el fet que les famílies hagin reduït el consum.

És en aquest context d’atonia del consum que cal augmentar l’IVA perquè encara es redueixi més el consum? Cal recordar que només a l’any 2010, l’augment de l’IVA a partir de l’1 de juliol suposarà una sortida de 380 milions d’euros de la butxaca dels catalans.