Jordi Baiget
13gen/110

Any nou, nova etapa

Com passa sempre, al començar un nou any, un es fa molts bons propòsits de què és el que ha de fer o deixar de fer. La llista és llarga, la voluntat bona i l’experiència demostra que al cap de poc temps molts d’aquests bons propòsits són oblidats, arxivats en l’àmbit de la mala consciència, d’on surten de tant en tant, per recordar-te que hi són, que no els vas fer i que te n’has oblidat.

Doncs bé, d’entre aquests propòsits que vaig fer-me per aquest 2011, van ser el de continuar mantenint viu el bloc, que en els darrers temps, a causa de la convocatòria d’eleccions i la feina que això ens va comportar, vaig deixar oblidat.

Després, les setmanes següents han estat intenses i mogudes a nivell personal. He deixat la meva feina al partit per passar a desenvolupar una nova tasca com a Director General de Coordinació Interdepartamental al Departament de Presidència. Em fa il·lusió aquesta tasca i, perquè negar-ho, molt de respecte.

Tot i així, confio donar compliment al propòsit de començament d’any, pel que fa al bloc. Confio que no sigui un d’aquells propòsits que, de tant en tant, et repiquen la consciència.

I pel que fa a l’equip econòmic del nou govern, només puc dir que els nomenaments de l’Andreu Mas – Colell i de Francesc Xavier Mena són dues excel·lents notícies. Ben seguir que aviat en notarem la seva empenta i la seva empremta. Només cal desitjar-los tota la sort i l’eficiència del món.

3des/100

Després del 28N: la prioritat, sortir de la crisi

La victòria d’Artur Mas i de Convergència i Unió en les eleccions del passat 28 de novembre ha estat clara i rotunda.

La ciutadania de Catalunya ha demostrat tenir ganes de canvi respecte la situació actual. Cal doncs no decebre aquestes esperances i govern el país amb l’objectiu d’aixecar Catalunya i tornar a crear ocupació.

Aquesta ha de ser la principalíssima prioritat del nou govern: sortir de la crisi i crear ocupació.

Aquesta, sens dubte, serà la principal dedicació del nou President de la Generalitat. De feina n’hi ha, i molta.

8oct/100

Superar la crisi? Calen mesures però també actituds

En una conferència al Cercle Financer, l’Artur Mas va dir que no podríem dir que hem sortit de la crisi mentre Catalunya presenti una taxa d’atur que dupliqui l’europea. També va dir que la prioritat del govern de la Generalitat hauria de ser treballar per a què en els propers quatre anys (que és el que dura una legislatura) es pugui donar compliment a aquest objectiu. Res més, però res menys.

És a dir, evidentment que no està garantit que  en quatre anys es pugui aconseguir reduir l’atur de l’actual 18% fins a un 8-9%; evidentment que és un objectiu ambiciós i difícil. Però és un objectiu. I com a tal totes les polítiques econòmiques seran coherents amb aquest objectiu.

Al plantejar aquesta proposta, l’Artur Mas, com ha dit alguna altra vegada, “té els  peus a terra, sí, però la vista ben amunt” . En altres paraules, ambició des del realisme.

Lògicament no han tardat a sortir les crítiques dient que és impossible, que no es pot fer, que no diu com s’aconseguirà,...

A tots els que fan aquestes crítiques els hi recomanaria que contrastessin aquesta actitud amb la del President Montilla, el mateix dilluns a l’entrevista amb en Xavier Bosch, quan va afirmar que li hauria agradat arribar a la convocatòria d’eleccions amb uns indicadors més clars de sortida de la crisi. És a dir, un desig i res més.

Davant de les seves actituds, quina és la més vàlida: una que s’imposa uns objectius ambiciosos i pensa treballar per aconseguir-los, s’hi arribi o no, o una altra que espera, de manera més o menys passiva, a que canviïn les circumstàncies?

Prefereixo la primera actitud, francament, un govern que actuï. En aquestes eleccions, què s’espera dels polítics? Una subhasta de promeses? No, sincerament crec en que no.

La ciutadania ja sap la situació que ens trobem. Ho  coneix prou bé. El que cal és un govern fort i amb lideratge capaç de tirar endavant un projecte de recuperació econòmica per al nostre país. I en aquest sentit, l’actitud de Mas sembla més adient que l’actitud de Montilla.

A més, el tripartit pensa que en matèria d’ocupació ha complert satisfactòriament els objectius del seu Pla de Govern, quan entre 2006 i 2010 la taxa d’atur pràcticament s’ha duplicat. Això se’n diu estar al corrent del que passa al país!!!!

I per acabar-ho d’arreglar, l’actual Ministre Corbacho, el número tres de la candidatura del PSC, no deu estar massa content amb les declaracions del president del Govern, Rodríguez Zapatero, quan va dir que el nou Ministre de Treball haurà de modificar en profunditat l’actual funcionament del Ministeri de Treball pensant sobretot en les persones aturades.

Fa falta afegir res més?

15set/100

Quan un demana moltes respostes i per contra no en dóna cap

En les darreres setmanes hem anat sentint el President Montilla com qüestiona directament i de manera continuada a l’Artur Mas per a què es defineixi a l’entorn del futur encaix de Catalunya a Espanya, de la independència de Catalunya, si sí o si no,... Sigui quina sigui la seva aparició als mitjans sempre acaba de la mateixa manera, la referència a Mas i a CiU per a què  es defineixin relació al marc nacional.

Quant d’interès en obtenir respostes, quines ganes de burxar.

Sobta però, que aquesta interpel·lació directa a l’oposició per saber coses, no se l’apliqui ell mateix en matèria econòmica.

En aquest sentit, el de l’economia, molt poca cosa sabem del què pensa el govern de la Generalitat i, de manera especial, el seu president.

Uns exemples. Darrerament les corts espanyoles han aprovat una reforma laboral. Sabem l’opinió del govern català respecte la mateixa? No.

Ara s’anuncia la reforma de l’edat de jubilació. Coneixem l’opinió de molta gent, però no la del president Montilla i la del seu govern.

També s’ha parlat de la reforma de les pensions. Què en pensa el nostre govern? I sobre el futur del sistema financer? I sobre les mesures per fer arribar la liquiditat a les empreses? Cap opinió.

I què en sabem de tantes altres coses relacionades amb la crisi econòmica? No en sabem res de res.

En aquest àmbit, el President, aquell que demana respostes als altres, és incapaç de donar cap opinió. Per què?

Potser perquè no la tenen. Al ser un govern tan divers i tan desunit, prefereixen callar abans que demostrar, una vegada més, les seves diferències en públic.

Potser callen perquè consideren que tenir un posicionament en matèries on Catalunya no té competències, és sobrer. I aquí trobo que hi ha el seu gran error. És cert que en determinats àmbits Catalunya no té la competència, però el gran error del tripartit és callar.

Un govern de Catalunya, fort, potent i amb lideratge, allà on no té la competència hi ha de tenir la influència. En canvi el govern presidit per José Montilla, en aquestes qüestions, ni competència, ni influència.

Per tant, menys adreçar-se als altres per buscar respostes i més donar respostes als ciutadans de Catalunya per sortir de la crisi econòmica, doncs fins ara l’únic que ha sortit del govern català i de la Presidència de la Generalitat ha estat un silenci absolut.

6mai/103

De l’espiral recessiva a l’espiral de la prosperitat

Ahir l’Artur Mas va inaugurar la primera de les set Doc Seccions que a partir d’ara se celebraran cada dimarts a l’edifici Imagina de Barcelona. La Doc Session és un nou format d’acte polític en què el candidat a la presidència de la Generalitat Artur Mas interactua molt estretament amb recursos audiovisuals (un gran pantalla omple l’escenari), amb els convidats i amb el públic present a la sala mitjançant el diàleg directe i sense barreres. No es tracta d’una successió de presentacions sinó de parts d’un tot i no es pot entendre una cosa sense l’altra. La veritat és que el resultat és sorprenent.

Doncs, bé la primera de les Doc Sessions va estar destinada a parlar de l’atur. No es podia haver estrenat d’una altra manera. L’atur i la por a perdre la feina és, de llarg, la principal preocupació de la ciutadania i aquesta ha de ser la primera prioritat dels governants. Com Artur Mas va dir ahir: La crisi no s’acabarà fins que no es redueixi el nombre d’aturats a nivells europeus.

Sortir de la crisi, acabar amb la destrucció d’empreses i de llocs de treball o millorar la competitivitat van ser els eixos d’aquesta Doc Session.

La recepta de l’Artur Mas per sortir de la crisi no és cap novetat. Cal actuar amb rigor i més lideratge perquè hem de sortir d’una espiral negativa caracteritzada per un augment de l’atur que comporta la caiguda del consum i el tancament d’empreses que a la vegada porten més atur i així anar sumant aturats. En altres paraules, és necessari substituir un patró de creixement que s’ha caracteritzat en els darrers anys per:

-      massa endeutament, públic i privat

-      un consum molt per sobre de les possibilitats

-      massa presència de la construcció

-      creació de molta ocupació però de baix valor afegit

-      molt pes de les importacions que feien créixer el dèficit exterior

-      baixa productivitat

per un altre model, el que Mas va batejar com “l’espiral de la prosperitat” que se centra en l’aplicació combinada de mesures conjunturals i de reformes estructurals. Aquesta “espiral de la prosperitat” es basa en:

-      no a l’augment dels impostos mentre duri la crisi, especialment l’IVA

-      més liquiditat per empreses i famílies

-      reduir la morositat

-      fer les infraestructures que el país necessita

-      millorar la productivitat

Pel que fa a les reformes estructurals en va citar tres:

-      La reforma de les administracions públiques per aconseguir austeritat (no pot ser que tothom s’estigui estrenyent el cinturó menys les administracions; agilitat (es tracta de reduir normes i tràmits i aprimament (l’administració no ho ha controlat tot, ni ser l’única que crea ocupació a l’economia).

-      La reforma del mercat de treball. Si tothom ens diu que tenim un problema amb el mercat de treball, si som els campions en atur, alguna cosa hauríem de fer per acabar amb la dualitat existent entre uns treballadors que tenen tots els drets i uns que no en tenen cap. Tot això sense limitar la protecció dels treballadors.

-      L’aposta per la formació. Cal deixar de liderar el fracàs escolar i fer una aposta per la formació professional, de veritat.

Però a part de mesures també va parlar de valors. El canvi ha de venir també per la recuperació d’uns valors que fins no fa gaires mesos havien estat oblidats, com el de l’esforç, la feina ben feta, l’estalvi, la responsabilitat, la solvència, la seriositat... Per contra, cal deixar de perseguir l’èxit o el benefici ràpids. Aquesta no és una novetat, de fet, els valors que cal recuperar no són sinó alguns dels valors que han identificat històricament la manera de ser dels catalans.

Per tant, per sortir de l’espiral de l’atur cal un canvi. Un canvi de polítiques, un canvi de lideratge i un canvi en els valors.

Això és el que l’Artur Mas va exposar ahir en el primer Doc Session.

12mar/101

I tot s’acaba amb una nova foto?

Avui s’ha celebrat la reunió entre el Consell d’Institucions de l’Acord Estratègic (Foment, Pimec, FEPIME, UGT i CC.OO), el Govern de Catalunya i els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya.

Aquesta reunió, alguns n’hi diuen cimera, és l’únic resultat concret tangible del debat monogràfic sobre la crisi econòmica que fa fer-se el passat 24 de febrer al Parlament. Una foto més ... i ja està, a una altra cosa.

Però, ha estat útil aquesta reunió? A més de la corresponent foto, una més, sembla que el govern ha consensuat amb els agents un document de mesures. Aquest document però, és molt generalista, no té novetats i no deixa de ser res més que un recull d’actuacions que ja figuren en els altres acords signats entre el govern i els agents socials al llarg dels darrers anys (i que ja s’ha vist quina incidència han tingut).

L’única cosa novedosa és un nou eix d’actuació que se centra en efectuar una sèrie de mesures a adoptar per part del Govern de l’Estat, en el que vol ser la resposta del tripartit al front català a Madrid per treure de la crisi a Catalunya que va plantejar CiU.

Una vegada vist el text proposat pel Govern, el document em sembla fluix i una oportunitat perduda.

La principal mancança, al meu entendre, és que no es fa cap referència a la moderació fiscal i de manera concreta destaca l’absència de qualsevol menció a no augmentar l’IVA el proper mes de juliol.

Aquesta absència no deixa de ser sorprenent quan a nivell individualitzat pràcticament tots els participants a la reunió d’aquest matí s’han oposat a l’augment de l’IVA proposat pel govern socialista.

En efecte, a més de Convergència i Unió, s’hi han manifestat en contra les organitzacions empresarials i els sindicats, s’hi han manifestat en contra dos dels partits que donen suport al tripartit i la resta de partits de l’oposició a Catalunya i, fins i tot, el propi conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, que m'imagino que és un membre influent del Govern de Catalunya, no considera oportú l’augment de l’IVA.

Llavors si tothom s’oposa a aquest augment per què aquesta petició no figura a les conclusions elaborades pel govern de la Generalitat com a mesura a reclamar al Govern central?

De qui és responsabilitat aquesta omissió?

Al meu entendre, la responsabilitat de l’omissió recau en aquella força política que no podria complir amb aquest acord si s’hagués aprovat: el PSC. O és que algú es pensa que el PSC votaria en contra l’augment de l’IVA plantejat pel govern socialista de l’Estat? No, no pot fer-ho, per això no podia figurar en el document del govern.

Així arribem al cap del carrer. Amb el PSC i la seva supeditació al socialisme espanyol no hi ha front català possible i aquesta mesura, què tothom  coincideix que és necessària, no hi podrà figurar mai. Llavors, calia la reunió?

Un altre exemple. El document  s’ha estat treballant  per part del govern i dels agents al llarg dels darrers dies i lògicament hi ha hagut varis esborranys.

Llegir els diferents esborranys és veure clarament com es van descafeïnant els acords. Així en els primers hi figurava la creació efectiva del Consorci de Catalunya i en el document final no s’hi fa cap menció. I pel que fa a les mesures a adoptar de reforma del mercat de treball s‘ha passat d’un llistat detallat d’actuacions a una declaració genèrica. Cada vegada més declaratiu i amb menys compromisos.

Calia tant parafernàlia per aquests resultats?

25feb/101

Impressions després del debat sobre la crisi econòmica al Parlament (1)

Sovint se’ns diu que una condició necessària per a la represa econòmica és la generació de confiança. I és cert. Si hi ha confiança hi ha expectatives i si hi ha expectatives es dinamitza el consum i la inversió.

També molt sovint se’ns diu que una part important de la confiança econòmica ha de provenir de la confiança que es genera des del món de la política i de les institucions. I també tenen raó.

En el debat monogràfic sobre la crisi econòmica que es va produir al llarg de tot el dia d’ahir es va parlar també de generar confiança per sortir de la crisi econòmica.

En el debat d’ahir es van poder contraposar dues visions alternatives: la del govern tripartit, a través de la intervenció del seu President, i la del president de CiU, Artur Mas, com a cap de la força majoritària de l’oposició.

Per part de l’Artur Mas vam poder veure una proposta tangible, en forma d’un pacte de país en defensa de l’economia catalana en tots els escenaris, a Catalunya però també a les Corts Generals, un full de ruta que inclou una aposta per la moderació fiscal, concretada en la supressió de l’augment de l’IVA previst per al mes de juliol, la multiplicació  del sistema de crèdits i avals públics per fer arribar la liquiditat a empreses i famílies (per què per a fer arribar la liquiditat a bancs i caixes sempre hi ha recursos i en canvi per a l’activitat productiva en falten?), l’adopció d’una llei contra la morositat que permeti que les administracions paguin quan toca, un pla d’austeritat i d’aprimanent de l’administració i abordar de manera inexcusable les grans reformes estructurals, començant per les del mercat de treball.

Si podrà estar o no d’acord amb aquestes mesures, però el full de ruta hi és i la determinació de portar-lo a la pràctica també.

Per part del president de la Generalitat la seva mesura estrella ha estat el plantejar la convocatòria del Consell d’institucions de l’Acord Estratègic  i convidar a participar-hi en ell a les forces polítiques. És a dir, ni full de ruta, ni pla d’acció, ni res,.. .una foto més.

Per què ara aquesta proposta? Com és que ara sí que accepta la presència de Convergència i Unió  en els òrgans de seguiment de l’Acord Estratègic quan, malgrat que CiU ho venia plantejant des de l’any 2004, des de fa 6 anys i  sempre s’havia rebutjat aquesta proposta?

Què ha canviat ara? Després de veure els antecedents, aquesta proposta sembla feta més per intentar superar el tràngol d’aquest ple intentant mostrar un tarannà dialogant més que no pas una oferta sincera.

Cal tenir present que el Consell d’Institucions, segons la informació que consta en el web del departament d’Economia i Finances només s’ha reunit 3 vegades i la darrera el 23 de febrer de 2009, és a dir fa just un any, i només per ratificar el total encert i validesa del diagnòstic en què es basa l’Acord. I res més, malgrat la que ha caigut aquest any. Aquests són els antecedents de la proposta estrella del tripartit.

I el debat com va acabar? Doncs amb un Artur Mas dient que CiU acudiria a la reunió proposada pel tripartit i amb la negativa del tripartit per assumir el pacte de país en defensa de l’economia catalana en tots els escenaris, a Catalunya però també a les Corts Generals que va presentar l’Artur Mas.  Clar com l’aigua.