I els ni-ni entren en campanya
Fa uns mesos, ni tan sols sabíem quants eren i avui per al PSC s’han convertit en l’eix de la seva campanya.
Malauradament són molts, molts més dels que voldríem. D’acord amb les dades recents d’un estudi que va fer públic UGT, gairebé 1 de cada 4 joves entre 16 i 24 anys és un ni-ni. És a dir, ni estudia ni treballa. Això ens porta a que quasi 130.000 joves catalans es troben en aquesta situació.
És un problema molt greu. Fins aquí hi coincidim tots. Però és un problema que fa anys que ve produint-se i mai ningú des del govern l’havia abordat i ara, de cop i volta, i com a resposta a mesures que Convergència i Unió sí que porta en el seu programa, no fem sinó sentir propostes adreçades a aquest col·lectiu. El que jo a vegades no sé distingir és quan aquesta proposta prové del govern de la Generalitat i quan prové del PSC.
Ara se’ns diu que s’aprovarà un pla pilot d’ajuts per a la contractació de ni-nis a empreses durant un període de 6 mesos.
Amb un 40% de taxa d’atur juvenil i un 30% de taxa de fracàs escolar, algú es pensa que amb aquest pla pilot podrem solucionar alguna cosa?
El llistat de mesures pel ni-ni no es res més que una improvisació sense cap coherència.
A més, si tan preocupat estava el govern tripartit i els socialistes per la situació dels ni-ni, per què es van carregar els programes d’escoles taller, que segons els sindicats funcionaven molt satisfactòriament i quasi el 85% de joves participants en aquest programa (d’1 a 2 anys de formació pràctica en els centres de treball) sortia amb un feina, per substituir-les pels plans d’ocupació local, que segons tothom, no funcionen?
Per solucionar el problema dels ni-nis cal anar a les arrels del mateix problema.
En primer lloc, al sistema educatiu, prioritzant totes les accions per reduir el fracàs escolar. Com és joves de 16 a 24 anys s’estiguin formant, menys ni-nis hi hauran.
En segon lloc, retornant la confiança a l’economia catalana i fent que hi hagi creació d’ocupació. Cal tenir present que a l’any 2006, la taxa d’atur juvenil era del 15% i ara és del 40%. Quan l’economia va bé, també es crea ocupacions per als joves.
En tercer lloc, possibilitant que hi hagi modalitats d’accés al mercat de treball que facin compatible el treballar amb continuar formant-se. Nosaltres proposem el contracte dual. Es tracta d’evitar que l’oferta de llocs de treball poc qualificats però amb una retribució bona per un jove, acabi amb l’abandonament dels estudis per part d’aquest jove. Recordo que el tripartit fins ara s’ha oposat sempre a aquest tipus d’acció. Com també incentivar les empreses per a que agafin i formin ni-nis com a aprenents, sense que això els hi suposi un cost afegit per a elles, perquè cal recordar que les persones que es formen, no són productives a curt termini, al contrari. És important que els joves que es troben en aquesta situació tinguin oportunitats per a formar-se.
I, en quart lloc, també cal incidir sobre el sistema de valors de la nostra societat, un sistema on l’esforç personal, la superació i altres valors d’aquest estil no es valoren. En aquest aspecte també cal un canvi. Quin reconeixement tenen el joves que sí que fan aquest esforç? De moment, cap. Hem de seguir així?
Com s’ha vist, els canvis a impulsar són importants, de llarg abast i no es poden resoldre amb plans pilot de marcat caràcter electoral, per molt que ara els socialistes ho vulguin fer veure.
I el tripartit ens vol fer creure que ha aprovat en matèria laboral?
Recordeu per un moment aquesta imatge: dimarts, 21 de setembre de 2010, cap a les dues del migdia, roda de premsa del govern per informar dels acords adoptats en la sessió del Consell Executiu tinguda uns minuts abans.
Compareix el conseller Nadal fent balanç del grau de compliment dels objectius mercats en el Pla de Govern 2007-2010.
El conseller no pot amagar la satisfacció de la feina feta, amb el llarg llistat d’actuacions que va recitant a mode de lletania.
Valoració final: satisfacció. El govern ha assolit més del 90% dels objectius marcats a dos mesos d’acabar la legislatura.
La veritat és que a mi em va sorprendre aquesta valoració excessivament optimista, més que res quan deixen un país amb un 17% de taxa d’atur, un 20% de població en risc de pobresa, un 30% de joves amb fracàs escolar i un 40% d’atur juvenil.
Aquesta divergència entre “realitat” i autoavaluació de l’obra de govern feta pel tripartit, ens fa mirar què diu en el balanç en matèria d’ocupació.
És a la pàgina 218 del Llibre Compliment del Pla de Govern. És el resum del compliment de l’objectiu 3.2.1. “Assolir una ocupació de qualitat, millorant l’estabilitat, la seguretat i la salut laboral, la igualtat d’oportunitats en el treball i consolidant un marc propi de relacions laborals”.
Hi ha unes quantes pàgines plenes d’actuacions, uns indicadors (cap de la taxa d’atur, per cert) i conclou “Per tot això, i malgrat l’encara elevat nombre d’aturats al nostre país, podem donar aquest objectiu per pràcticament assolit”.
Fantàstic.
Per cert què deia el Pla de Govern 2007-2010?
Si anem a la pàgina 107 d’aquest Pla trobem un quadre il·lustratiu:
La previsió del Pla de Govern no té res a veure amb la realitat i tenen la “barra” de dir que han assolit l’objectiu que s’havien proposat?
Quin govern més exigent que tenim!!!! Si no fos perquè l’àmbit del que parlem és molt seriós n’hi hauria per fer-hi broma.
I aquests senyors han de continuar governant el país?
La Comissió Europea situa les coses al seu lloc
Després de les vacances van començar a aparèixer un seguit de notícies que ajudaven a configurar la idea que l’economia espanyola s’estava tornant a recuperar i amb més intensitat de l’esperada. Aquestes notícies van ser aprofitades pels governs espanyol i català per anunciar la “collita de brots verds” i per dir que el pitjor de la crisi ja havia passat i ara, amb més o menys dificultats, ja ens en sortirem.
Malauradament obviaven altres notícies com són l’augment de l’atur a l’agost, que Catalunya continua sent el territori amb més processos concursals, que hi ha empreses que tanquen les seves plantes a Catalunya (per molt que es vulgui dissimular amb altres inversions,...), però el cert és que des de les altes instàncies del país ja s’havia decidit donar per acabada la crisi.
Tot això se n’ha anat en orris quan aquesta setmana la Comissió Europea ha publicat el seu informe. Allà es torna a posicionar l’Estat espanyol al seu lloc.
L’informe diu: Europa creix i creix molt més del que ens esperàvem. És molt important el procés de recuperació d’Alemanya que ha estirat de l’economia de molts països.
Però de la mateixa manera que fa aquestes afirmacions també en fa d’altres com ara: Espanya serà l’únic gran país de la Unió Europea que no sortirà de la crisi. És més, aquest any Espanya tornarà a tenir un creixement negatiu. I en la darrera part de l’any, l’economia espanyola tornarà a anar més malament a causa de l’augment de l’IVA.
De cop, els “brots verds” s’han marcit i ens han tornat a situar allà on havíem de ser. N’hi ha uns quants als que les coses els hi van millor i n’hi ha uns pocs, entre els que hi ha Espanya, als que les coses els hi van pitjor. Així de clar.
El que cal és que tant el President Montilla com el President Rodríguez Zapatero en prenguin nota i actuïn en conseqüència, sinó, continuarem estant molt de temps al vagó de darrera de la recuperació.
Cal una reforma laboral? Sí
Ahir al Congrés dels Diputats l’abstenció de Convergència i Unió, juntament amb la d’altres grups parlamentaris, va possibilitar la convalidació del Reial Decret– Llei de la reforma laboral.
Molt s’ha parlat de la necessitat d’aquesta reforma. Per a uns es tracta d’una total desprotecció dels treballadors, per altres no és res més que un simple retoc que es queda molt enrera de les necessitats reals de la nostra economia. Com sempre, diversitat d’opinions.
El cert però és que una reforma laboral era absolutament necessària per a Catalunya amb una taxa d’atur del 18% de la població activa mentre que a la Unió Europea ben just supera el 10% (10,1%). S’ha de reconèixer que no és la millor tarja de presentació.
Això fa que a hores d’ara al nostre país hi hagi més de 670.000 persones aturades, quan si ens situéssim en el nivell mitjà europeu només n’hi haurien 378 mil, és a dir, 292.000 aturats menys.
A més l’atur és especialment dur en el cas dels joves. La taxa d’atur de joves entre 16 i 24 anys arriba al 40%, mentre que a la Unió Europea se situa en el 20,6% de la població activa. Altre cop Catalunya duplica la taxa mitjana europea.
I per als aturats catalans, la sortida de l’atur no és senzilla. Hi ha en aquests moments més de 250.000 persones que busquen feina des de fa més d’un any i més de la meitat de persones aturades tenen un nivell d’ocupabilitat baix o molt baix, circumstància que fa que la sortida de l’atur no sigui fàcil precisament.
Assenyalar també que el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) gestiona menys d’un 2% de totes les col·locacions que es realitzen a Catalunya, un percentatge ridícul.
I per acabar de fer la radiografia del mercat de treball català constatar només que, mentre que la caiguda de l’activitat econòmica ha estat d’igual (o fins i tot superior) intensitat que la produïda a la resta de països desenvolupats d’Europa, el creixement de l’atur català ha duplicat el registrat als països europeus, fet que demostra l’anormalitat del mercat de treball a Catalunya.
Només la simple presentació d’aquestes dades posa de manifest la necessitat de fer una reforma laboral. I aquesta necessitat no ve d’ara sinó que ve de lluny. De fet, des de la passada legislatura, CiU ha vingut demanant una reforma laboral que servís per impedir la massiva destrucció d’ocupació quan hi ha crisi econòmica i per facilitar la contractació indefinida en els moments de dinamisme i creixement.
Després de dos anys de negar-se a capa i a espasa de fer una reforma laboral unilateral, ara l’han feta. No s’hagués pogut fer abans?
Per tant, les mesures presentades pel govern Zapatero arriben tard. Si s’haguessin aplicat abans, només dos anys abans, avui la taxa d’atur seria menor.
Certament, la reforma proposada pel govern incorpora mesures que van en la bona direcció i coincideixen amb les que CiU havia vingut plantejant des de fa temps (facilita la contractació indefinida i la conversió de contractes temporals en indefinits, generalitza els contractes de foment de l’ocupació, clarifica les causes objectives...) però encara queden aspectes pendents per tractar molt importants per contribuir a reduir l’atur, com ara la reforma de la formació per a l’ocupació, les polítiques actives o la reforma de la negociació col·lectiva per permetre que les empreses s’adeqüin en major mesura a la situació real per la que passen o la flexibilització interna de les relacions laborals a l’interior de l’empresa.
Està per veure si en la tramitació parlamentària d’aquesta reforma que ara s’enceta, aquests canvis s’hi podran introduir.
De l’espiral recessiva a l’espiral de la prosperitat
Ahir l’Artur Mas va inaugurar la primera de les set Doc Seccions que a partir d’ara se celebraran cada dimarts a l’edifici Imagina de Barcelona. La Doc Session és un nou format d’acte polític en què el candidat a la presidència de la Generalitat Artur Mas interactua molt estretament amb recursos audiovisuals (un gran pantalla omple l’escenari), amb els convidats i amb el públic present a la sala mitjançant el diàleg directe i sense barreres. No es tracta d’una successió de presentacions sinó de parts d’un tot i no es pot entendre una cosa sense l’altra. La veritat és que el resultat és sorprenent.
Doncs, bé la primera de les Doc Sessions va estar destinada a parlar de l’atur. No es podia haver estrenat d’una altra manera. L’atur i la por a perdre la feina és, de llarg, la principal preocupació de la ciutadania i aquesta ha de ser la primera prioritat dels governants. Com Artur Mas va dir ahir: La crisi no s’acabarà fins que no es redueixi el nombre d’aturats a nivells europeus.
Sortir de la crisi, acabar amb la destrucció d’empreses i de llocs de treball o millorar la competitivitat van ser els eixos d’aquesta Doc Session.
La recepta de l’Artur Mas per sortir de la crisi no és cap novetat. Cal actuar amb rigor i més lideratge perquè hem de sortir d’una espiral negativa caracteritzada per un augment de l’atur que comporta la caiguda del consum i el tancament d’empreses que a la vegada porten més atur i així anar sumant aturats. En altres paraules, és necessari substituir un patró de creixement que s’ha caracteritzat en els darrers anys per:
- massa endeutament, públic i privat
- un consum molt per sobre de les possibilitats
- massa presència de la construcció
- creació de molta ocupació però de baix valor afegit
- molt pes de les importacions que feien créixer el dèficit exterior
- baixa productivitat
per un altre model, el que Mas va batejar com “l’espiral de la prosperitat” que se centra en l’aplicació combinada de mesures conjunturals i de reformes estructurals. Aquesta “espiral de la prosperitat” es basa en:
- no a l’augment dels impostos mentre duri la crisi, especialment l’IVA
- més liquiditat per empreses i famílies
- reduir la morositat
- fer les infraestructures que el país necessita
- millorar la productivitat
Pel que fa a les reformes estructurals en va citar tres:
- La reforma de les administracions públiques per aconseguir austeritat (no pot ser que tothom s’estigui estrenyent el cinturó menys les administracions; agilitat (es tracta de reduir normes i tràmits i aprimament (l’administració no ho ha controlat tot, ni ser l’única que crea ocupació a l’economia).
- La reforma del mercat de treball. Si tothom ens diu que tenim un problema amb el mercat de treball, si som els campions en atur, alguna cosa hauríem de fer per acabar amb la dualitat existent entre uns treballadors que tenen tots els drets i uns que no en tenen cap. Tot això sense limitar la protecció dels treballadors.
- L’aposta per la formació. Cal deixar de liderar el fracàs escolar i fer una aposta per la formació professional, de veritat.
Però a part de mesures també va parlar de valors. El canvi ha de venir també per la recuperació d’uns valors que fins no fa gaires mesos havien estat oblidats, com el de l’esforç, la feina ben feta, l’estalvi, la responsabilitat, la solvència, la seriositat... Per contra, cal deixar de perseguir l’èxit o el benefici ràpids. Aquesta no és una novetat, de fet, els valors que cal recuperar no són sinó alguns dels valors que han identificat històricament la manera de ser dels catalans.
Per tant, per sortir de l’espiral de l’atur cal un canvi. Un canvi de polítiques, un canvi de lideratge i un canvi en els valors.
Això és el que l’Artur Mas va exposar ahir en el primer Doc Session.
Els mesos passen i l’atur continua creixent
A principis de setmana el diari ABC publicava un avanç dels resultats de l’Enquesta de la Població Activa corresponents al primer trimestre de l’any 2010. Els resultats que s’hi avançaven per a la Catalunya eren dolents. Si a començaments d’any s’havia especulat que ja es podria començar a crear ocupació, aquests resultats ho desmentien clarament.
Avui, l’Institut d’Estadística espanyol (INE) ha fet públiques les dades del mercat de treball corresponents al primer trimestre de l’any i confirmen fil per randa el que va publicar dies abans l’ABC.
A Catalunya, el primer trimestre de 2010 s’ha continuat destruint ocupació (-131.300 persones en termes interanuals), ha continuat creixent l’atur (+53.500 persones) i disminueix la població activa (-77.800 persones al darrer any) el que significa que hi ha un nombre creixent de gent desmotivada. Si es fa la comparació entre aquest trimestre i el trimestre immediatament anterior, els resultats són els mateixos: caiguda ocupació, augment atur, disminució de la població activa. És a dir, no s’aprecia encara cap canvi de tendència, cosa que sí que succeeix per exemple al País Basc.
- Catalunya és la comunitat autònoma que ha perdut en el darrer any (IT 10/IT 09) més ocupats en valor absolut (131.300 persones). La segona ha estat el País Valencià amb 119.900 i la tercera Andalusia amb 92.400.
- En termes relatius, Catalunya és la setena comunitat que més ha destruït ocupació en el darrer any. Per davant hi ha Astúries, Cantàbria, País Valencià, Galícia, Múrcia i La Rioja.
- Quasi 1 de cada 5 llocs de treball destruïts a Espanya el darrer any s’ha destruït a Catalunya.
Com a conseqüència d’aquesta evolució, la taxa d’atur a Catalunya ha passat del 17% existent al darrer trimestre de 2009 al 17,9% aquest trimestre.
A l’analitzar les dades per grups d’edat, sobta l’evolució de l’atur juvenil. Al primer trimestre de 2010, la taxa d’atur dels menors de 25 anys s’ha situat a Catalunya en el 40% de la població activa, el rècord històric d’aquest taxa.
I malgrat aquesta realitat els agents socials i el govern estan retardant tant com poden el diàleg social a l’entorn de la reforma laboral. En quin món viuen?
En aquest sentit, pot resultar il·lustratiu llegir La Contra de La Vanguardia d’avui que entrevista a un dels millors economistes europeus, l’alemany Juergen Donges: http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html
Atur, destrucció d’empreses i boscos cremats
Ahir es van fer públiques les dades de l’atur registrat a les oficines d’ocupació a Catalunya el mes de febrer. El resultat malauradament continua sent negatiu: 13.304 nous aturats a Catalunya aquest mes i 117.800 nous aturats en els darrers 12 mesos. Fent una mirada retrospectiva: al mes de febrer de 2007 hi havia 257.583 aturats; al febrer de 2008, 290.912; al febrer de 2009, 479.487 persones sense feina; i al febrer de 2010 n’hi ha 597.287 persones, xifra que suposa un rècord històric.
La publicació de les dades d’atur, ja sigui la mensual de les oficines d’ocupació o la trimestral de l’Enquesta de la Població Activa, acapara els titulars i les principals pàgines dels diaris. I té tota la lògica. L’atur és la pitjor conseqüència social de tota crisi econòmica.
Hi ha una altra dada menys publicitada, però que està estretament relacionada amb l’evolució de l’atur i que mostra les perspectives futures de sortida de la crisi. Aquesta és l’evolució de les empreses inscrites a la Seguretat Social. Si fem un seguiment d’aquesta variable veiem com en aquesta crisi a més de destrucció d’ocupació hi ha també destrucció de teixit empresarial. Concretament a Catalunya, segons dades de la Seguretat Social, l’acabar el mes de gener hi havia un total de 231.184 empreses, 1.895 menys que el mes anterior i 28.844 empreses menys que les empreses que hi havia el desembre de 2007 (260.028 empreses). És a dir, en 2 anys a Catalunya s’ha destruït més de l’11% del seu teixit empresarial (mesurat en termes de nombre d’empreses).
A Catalunya, a començament de l’any 2010 hi ha el mateix nombre d’empreses que hi havia a l’any 2003. A més, el tancament d’empreses ha estat generalitzat amb independència del tamany de les mateixes. És a dir pateixen tant les microempreses d’1 fins a 5 treballadors (que representen el 60% de tancaments empresarials) com les empreses de més de 500 treballadors. No només es destrueix ocupació sinó que es destrueixen empreses.
I no podem oblidar que regenerar teixit empresarial destruït no es fa de manera immediata. És com un bosc cremat, la vida hi torna però tarda molt de temps. Prevenir els incendis forestals és molt més barat que no pas reconstruir boscos cremats. Amb el teixit empresarial passa el mateix. No pot ser que l’empresa i l’activitat productiva del país siguin les grans oblidades d’aquesta crisi.
S’ha d’ajudar aquells que són capaços de crear ocupació. Les empreses, els autònoms i els emprenedors. La funció de l’empresa és invertir i crear llocs de treball. La funció del govern és estar al costat de les empreses. Cal escoltar-les, saber quins són els seus problemes i buscar-ne les solucions. Tenim massa exemples d’empreses que ens vénen a veure i ens diuen que el govern actual no les escolta. Una llàstima.
Ara toca augmentar l’IVA?
Un dels factors diferencials de la crisi econòmica que pateixen Catalunya i l’Estat respecte la resta d’economies europees, és la important caiguda del consum privat de famílies i empreses. Així mentre que a la zona euro aquesta variable cau un 1% a Espanya i a Catalunya ha caigut a l’entorn del 4,5%.
En canvi, la resta de variables, més o menys, tenen un comportament similar.
Les raons per les que això passa semblen clares: la major incidència de l’atur (una taxa del 17-18% front una del 10%) i un elevat endeutament de les famílies a causa de les hipoteques i del crèdit al consum, explicarien el fet que les famílies hagin reduït el consum.
És en aquest context d’atonia del consum que cal augmentar l’IVA perquè encara es redueixi més el consum? Cal recordar que només a l’any 2010, l’augment de l’IVA a partir de l’1 de juliol suposarà una sortida de 380 milions d’euros de la butxaca dels catalans.
Qui sóc
Coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts Generals. Des del 15è Congrés de CDC (2008) formo part del seu Comitè Executiu Nacional.
Veure més
Bloc de notes
Núvol d´etiquetes
Categories
- administració
- Bloc de notes
- Crisi econòmica
- Economia catalana
- Economia espanyola
- Estatut
- Finançament
- Finances
- General
- Impost de successions
- Impostos
- Innovació
- Inversió de l'Estat a Catalunya
- lideratge
- Lleis
- Ocupació
- Ple del Parlament
- Sectors econòmics
- tripartit
Comentaris
- Amelia Maddox en El forat negre de les finances catalanes
- Annat en El forat negre de les finances catalanes
- Imogene Love en El forat negre de les finances catalanes
- Jessica Kelley en El forat negre de les finances catalanes
- Christine Beach en El forat negre de les finances catalanes
Arxius
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
Enllaços
- Acciones de bolsa (Javier Alfayete)
- Blog de Aranea (Miguel Castillo)
- Dinero listo (José Trecet)
- El Blog de Echevarri
- El Blog de Gallardo
- El blog del Euribor: Economia para todos
- Futur Finances
- Investors Conundrum (Marc Garrigasait)
- La bolsa por antonomasia (Antonio Rodríguez)
- Nada es gratis (Fedea)
- Valor añadido (Alberto Artero)
- Valor en libros (Pedro Calvo)