No és això, senyor governador del Banc d’Espanya, no és això

Llegeixo en diversos diaris les declaracions del governador del Banc  d’Espanya, Miguel Àngel Fernández Ordóñez: “El Parlamento ha dotado al Banco de España de suficientes instrumentos para que más allá de lo que piensen las asambleas de esas cajas y los gobiernos autonómicos, esas entidades sean intervenidas y posteriormente liquidadas o vendidas”. I afegia: ”una minoría de los que están retrasando estos procesos, bien por sus propias decisiones, bien por interferencias de los gobiernos de sus comunidades autónomas....” corren el risc de ser intervingudes pel Banc d’Espanya. El governador va exigir “a las comunidades autónomas que cambien su actitud inmediatamente”.

Quant menyspreu vers les comunitats autònomes deixen entreveure aquestes paraules. Llegint aquestes afirmacions no puc sinó lamentar el poc respecte institucional del governador del Banc  d’Espanya respecte les competències de Catalunya (i d’altres comunitats autònomes) en matèria de caixes d’estalvi.

Al llarg de tot el procés de reordenació del sector financer estatal, tant el govern central com el Banc d’Espanya van començar a aprovar normes, com ara la regulació del FROB, pensant que tenien el poder absolut i obviant dues dimensions essencials en la política d’avui: l’europea i la de les comunitats autònomes.

Ben aviat van adonar-se que a Europa no se la podia menystenir i van haver de pactar a corre-cuita amb la Comissió Europea per tal que els hi autoritzés el FROB, sotmès, això sí, a uns durs condicionants.

Les declaracions del governador del Banc d’Espanya i la normativa feta a cop de decret-llei per part del govern, obliden que hi ha una altra dimensió que no es pot ni menystenir ni obviar, per molt que a ells els hi agradaria fer-ho.

És el moment doncs, de recordar des de Catalunya  al governador del Banc d’Espanya, a la ministra d’Economia i a qui sigui, que la Constitució i l’Estatut estableixen una distribució competencial entre Estat i Catalunya  que, entre d’altres coses, en l’article 120.1 del nou Estatut estableix que “correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització”. Més endavant diu que aquesta competència inclou en tot cas “el règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre” de els caixes d’estalvi. Més clar l’aigua.

El que està establert a la Constitució i a l’Estatut ho ha de respectar  i complir  tothom, i especialment el govern de l’Estat i el governador del Banc d’Espanya, els hi agradi o no. Per tant, menys amenaces (fins i tot personals als membres dels òrgans de govern de les caixes) i més respecte a les competències de Catalunya.

I al govern de Catalunya li pertoca defensar les nostres competències i atribucions, de manera especial en l’àmbit de les caixes d’estalvi. Tinc la sensació que, una altra vegada, el govern tripartit ha preferit callar i mirar cap a un altre costat. I ja van moltes vegades de fer el mateix. (Per cert, també m'ha sorprès la reacció del conseller Castells davant la decisió de la Caixa de Girona. Lluny de posar-se al seu costat per intentar tirar endavant, ha preferit criticar la decisió).

Si el govern espanyol i el Banc d’Espanya es van veure obligats a pactar amb Europa, també estan obligats a pactar i respectar les competències de Catalunya, i el govern de Catalunya ha d'exigir que les compleixin, encara que  sigui  a tot un governador del Banc d’Espanya.