Jordi Baiget
21jul/100

El conseller Castells té la pell molt fina

L’altre dia en el Ple del Parlament el conseller Castells va tenir una picabaralla amb el diputat de CiU, Francesc Homs, en una interpel·lació que Convergència i Unió va presentar sobre el finançament de la Generalitat, els seus resultats i la situació de la caixa de la Generalitat.

El conseller visiblement nerviós va acusar a CiU de “deixar anar la insídia” i demanava “serietat, responsabilitat, lleialtat i no fer trampes”. En el debat posterior, la rèplica del conseller va anar-se escalfant fins arribar a fer unes manifestacions ofensives, que després va haver de retirar.

L’origen del malestar del conseller va ser l’acusació de CiU de tenir un govern endeutat i de patir dificultats en les finances que retarden el pagament a proveïdors.

Pel que fa a la primera acusació. El seguiment que fa CiU de les finances públiques és a través de les dades que publica el propi departament i amb la mateixa metodologia que utilitza el Ministeri d’Economia i Hisenda de l’Estat. Cada mes publica el dèficit de caixa no financer de l’Estat i el compara amb el mateix període de l’any anterior. I l’abast de l’Estat és l’Administració General de l’Estat sense tenir en compte les entitats gestores de la Seguretat Social i les empreses públiques.

Doncs aquesta és la metodologia que fa servir Convergència i Unió. I d’aquesta manera s’observa com, entre gener i maig, el dèficit de caixa de la Generalitat ha crescut un 18% respecte el mateix període de l’any passat. Pot agradar més o menys però aquesta és la dada.

Pel que fa a la segona afirmació que feia el diputat Francesc Homs sobre les dificultats de tresoreria, que el conseller va negar de manera airada, el diputat convergent es va limitar a llegir un correu d’una direcció general de la Generalitat respecte de la Generalitat on es deia “La directora general ens ha informat que la situació de tresoreria de la Generalitat és complicada i que per aquests mesos de juliol i agost no es podran atendre pagaments de cap tipus, excepte les nòmines del personal; per tant, no hi haurà liquidació d’incentius ni pagaments a proveïdors. Aquestes són les indicacions, i, de fet, des d’Economia només ens faran arribar els recursos necessaris per pagar el personal i res més. La situació és complicada; per tant, feu-ho saber a qui considereu que pot estar esperant cobrar de manera immediata”.

El conseller va replicar que no hi havia cap problema i que la Generalitat pagava en un termini molt curt de temps.

No sé com deuen computar el temps, però la veritat és que cada dia es reben més informacions dient que la Generalitat retarda els pagaments. Un altre exemple.

Hi ha centres que han de rebre una subvenció per fer accions formatives. Per poder-la cobrar, la Generalitat obliga a iniciar i completar més de la meitat de les accions, el que comporta haver d’avançar aquests recursos. Fins aquí res a dir.

El problema ve quan, una vegada complerts els requisits s’adrecen al corresponent departament a cobrar i la resposta és que com que hi ha moltes dificultats de tresoreria no es pot pagar i com a molt d’hora, no cobraran fins d’aquí 2 a 3 mesos.

Ja tens que les empreses han d’anar als bancs a buscar finançament i com que ara no hi ha “cap dificultat”... Però el més greu de tot, és que quan compareixen al Parlament els consellers implicats afirmen que no hi ha problemes i que tothom ha cobrat.

I qui era el que demanava serietat, responsabilitat i no fer trampes? Una altra vegada, el món al revés.

10jun/101

Rèquiem per a un finançament estratosfèric

Dimarts 8 de juny de 2010, a Madrid al Congrés dels Diputats, sessió dissetena de la Comissió de Pressupostos dedicada a control del Govern i a respondre preguntes orals.

El Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió), Pere Macias, formula la següent pregunta:

Quina és l’estimació del Ministeri d’Economia sobre la quantitat que deuen les comunitats autònomes i els ens locals a l’Estat a causa de la diferència entre els ingressos a compte rebuts i la liquidació definitiva dels ingressos de l’Estat en els anys 2008 i 2009?

Respon el director general de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), Juan Manuel López Carbajo:

D’acord amb les dades calculades per l’Agència Tributària espanyola, les comunitats autònomes hauran de retornar a l’Estat, en concepte d’avançaments superiors a la recaptació realment produïda a l’entorn de 5.700 milions d’euros corresponents a l’any 2008 i a l’entorn del 2% del PIB espanyol corresponents a l’any 2009. Aquest 2% del PIB equival, més o menys a 20.000 milions d’euros.

Pel que fa a les corporacions locals aquestes hauran de tornar un total de 1.612 milions d’euros l’any 2008 i uns 4.000 corresponents a l’any 2009.

Per a Catalunya, comptant que participa d’aquest excés aproximadament un 20%, aquesta situació li suposa haver de retornar a l’entorn d’uns 1.000 milions d’euros corresponents a l’any 2008 i uns 4.000 milions d’euros corresponents a l’any 2009. És a dir, en total Catalunya haurà de retornar a l’Estat més de 5.000 milions d’euros.

I consti que això és el que està previst a la Llei que regula el nou model de finançament, la Llei de l’Estat 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes, concretament en la seva Disposició Addicional Quarta. (http://www.congreso.es/constitucion/ficheros/leyes_espa/l_022_2009.pdf)

L’Estat, tan bondadós ell, permet que Catalunya ho retorni en còmodes terminis durant un període 5 anys després d’un any de carència (curiosament l’any 2010, any d’eleccions a Catalunya). De manera que Catalunya l’any 2011 haurà de retornar 200 milions d’euros, del 2012 al 2015 haurà de tornar 1.000 milions d’euros i el 2016, n’haurà de retornar 800.

No recordo que aquesta circumstància hagués estat destacada pel conseller Castells i pel govern tripartit quan van celebrar la consecució de l’acord estratosfèric, però el cert és que aquest compromís ja figurava en l’acord. (Quina mala memòria!!!).

A més, si combinem el que diu la disposició addicional quarta de la Llei que regula l’acord, amb el que s’estableix a la disposició addicional sisena de la mateixa Llei referit a que l’acceptació del principi de lleialtat institucional, entès com el mecanisme que ha d’evitar a les comunitats autònomes els efectes negatius sobre les seves finances de decisions que prengui l’Estat, es vincula al fet de posar al comptador a zero respecte de decisions preses per l’Estat des de l’any 2002 (entre d’altres, la Llei de la Dependència), resulta que al final haurem acabat fent el negoci d’en Robert i les cabres.

Oi que fa temps que ningú del tripartit se’n recorda d’aquell “acord estratosfèric de finançament” aconseguit gràcies a la posició de fermesa del tripartit? Resulta que l’han enterrat ben de pressa. Només queda que li dediquin un sentit responsori.

3jun/104

Les curiositats del conseller Castells

Dilluns passat el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, va ser entrevistat per en Xavier Bosch al programa Àgora de TV3. Va ser una entrevista llarga que ens va deixar algunes respostes curioses.

Curiosa la manera del conseller Castells de justificar la retallada dels sous als funcionaris i la congelació i/o retard de les inversions a Catalunya, dient que era evident que cal retallar la despesa si vam aprovar uns pressupostos amb un dèficit equivalent al 3,25% del PIB català i el Consejo de Política Fiscal y Financiera només permet un 2,5%. Si és així i ja se sabia aquesta limitació, llavors per què s’aprova un pressupost amb un dèficit tan elevat? No serà perquè en un any electoral s’havia de gastar molt i s’havia de fer veure que l’acord de finançament ens aportava molts diners? Aquesta manca de responsabilitat del govern avui la paguen els funcionaris.

Curiosa la manera del conseller Castells de justificar l’augment del tram català de l’IRPF quan només quinzes dies abans, en declaracions públiques, el mateix conseller afirmava que era impossible que a Catalunya es prengués una decisió d’aquest tipus, que ni tan sols es podria prendre a nivell espanyol. A què es deu aquest canvi sobtat, a raons econòmiques o a la voluntat de continuar ocupant el poder?

Curiosa la manera del conseller Castells de desviar l’atenció de l’augment dels impostos cap als trams més elevats de l’IRPF, que estimen que aportarà 75 milions addicionals d’euros, i no parla de l’augment de l’Impost de transmissions, del de matriculació de vehicles i del d’actes jurídics documentats, que afecten molta més gent i que aportaran més de 100 milions de recaptació. No serà que es prenen mesures electoralistes per desviar l’atenció del que passa realment?

Curiosa la manera del conseller Castells de defensar la solidesa i solvència de les finances de Catalunya i el rigor en l’aplicació de la despesa en el mateix moment en què els mercats financers se li rebaixen les qualificacions i es veuen obligats a endarrerir el pagament dels concerts perquè no té liquiditat i perquè els mercats financers no cobreixen les emissions de deute català.

Curiosa la manera del conseller Castells de justificar el magnífic acord de finançament l’any en què tindrem més dèficit i més endeutament. Tan bo era?

Curiosa la manera de construir un relat econòmic per donar les culpes els altres. Això sí, ens va dir que el pitjor ja ha passat i que ja estem en el camí de la recuperació.