El conseller Castells té la pell molt fina

L’altre dia en el Ple del Parlament el conseller Castells va tenir una picabaralla amb el diputat de CiU, Francesc Homs, en una interpel·lació que Convergència i Unió va presentar sobre el finançament de la Generalitat, els seus resultats i la situació de la caixa de la Generalitat.

El conseller visiblement nerviós va acusar a CiU de “deixar anar la insídia” i demanava “serietat, responsabilitat, lleialtat i no fer trampes”. En el debat posterior, la rèplica del conseller va anar-se escalfant fins arribar a fer unes manifestacions ofensives, que després va haver de retirar.

L’origen del malestar del conseller va ser l’acusació de CiU de tenir un govern endeutat i de patir dificultats en les finances que retarden el pagament a proveïdors.

Pel que fa a la primera acusació. El seguiment que fa CiU de les finances públiques és a través de les dades que publica el propi departament i amb la mateixa metodologia que utilitza el Ministeri d’Economia i Hisenda de l’Estat. Cada mes publica el dèficit de caixa no financer de l’Estat i el compara amb el mateix període de l’any anterior. I l’abast de l’Estat és l’Administració General de l’Estat sense tenir en compte les entitats gestores de la Seguretat Social i les empreses públiques.

Doncs aquesta és la metodologia que fa servir Convergència i Unió. I d’aquesta manera s’observa com, entre gener i maig, el dèficit de caixa de la Generalitat ha crescut un 18% respecte el mateix període de l’any passat. Pot agradar més o menys però aquesta és la dada.

Pel que fa a la segona afirmació que feia el diputat Francesc Homs sobre les dificultats de tresoreria, que el conseller va negar de manera airada, el diputat convergent es va limitar a llegir un correu d’una direcció general de la Generalitat respecte de la Generalitat on es deia “La directora general ens ha informat que la situació de tresoreria de la Generalitat és complicada i que per aquests mesos de juliol i agost no es podran atendre pagaments de cap tipus, excepte les nòmines del personal; per tant, no hi haurà liquidació d’incentius ni pagaments a proveïdors. Aquestes són les indicacions, i, de fet, des d’Economia només ens faran arribar els recursos necessaris per pagar el personal i res més. La situació és complicada; per tant, feu-ho saber a qui considereu que pot estar esperant cobrar de manera immediata”.

El conseller va replicar que no hi havia cap problema i que la Generalitat pagava en un termini molt curt de temps.

No sé com deuen computar el temps, però la veritat és que cada dia es reben més informacions dient que la Generalitat retarda els pagaments. Un altre exemple.

Hi ha centres que han de rebre una subvenció per fer accions formatives. Per poder-la cobrar, la Generalitat obliga a iniciar i completar més de la meitat de les accions, el que comporta haver d’avançar aquests recursos. Fins aquí res a dir.

El problema ve quan, una vegada complerts els requisits s’adrecen al corresponent departament a cobrar i la resposta és que com que hi ha moltes dificultats de tresoreria no es pot pagar i com a molt d’hora, no cobraran fins d’aquí 2 a 3 mesos.

Ja tens que les empreses han d’anar als bancs a buscar finançament i com que ara no hi ha “cap dificultat”... Però el més greu de tot, és que quan compareixen al Parlament els consellers implicats afirmen que no hi ha problemes i que tothom ha cobrat.

I qui era el que demanava serietat, responsabilitat i no fer trampes? Una altra vegada, el món al revés.