L’endemà del 10 de juliol

Moltes coses s’han escrit després de la massiva manifestació de dissabte. Val a dir que la majoria d’elles estan escrites des de l’emoció, l’emoció de les persones que hi van participar conscients de ser presents en un acte històric.

La manifestació de dissabte va ser un acte massiu i radical d’afirmació ciutadana. Els partits polítics dissabte van quedar en un segon terme. Va ser la ciutadania la que va tenir tot el protagonisme.

Allà hi érem molts, per deixar constància que, malgrat el que digui el Tribunal Constitucional, malgrat el que pensin a Espanya, Catalunya és una nació i que com a tal, volem decidir plenament.

Va ser un acte d’afirmació en el país, de dignitat i de fe en el futur de Catalunya. Cal doncs ara que des de la política es prengui bona nota de la reacció ciutadana de dissabte i s’actuï en conseqüència.

S’ha dit per part de persones tant qualificades com en Miquel Roca que l’Estatut no cap en l’actual interpretació de la Constitució, que aquesta Sentència és tirar enrera i que el projecte del 78 està esgotat. Comparteixo les seves apreciacions.

Hem acabat una etapa, que ha donat els seus fruits i ara toca començar-ne una altra, no sabem on ens portarà  però l’important és que estem decidits a començar-la. Aquí ens hi hem de trobar la gran majoria de ciutadans i així ens en sortirem.

Certament seria desitjable la unitat d’acció i cal treballar en aquest sentit. Però sense xecs en blanc i amb terminis fixats. Entre unitat i acció prefereixo l’acció, perquè no podem estar discutint molt temps sobre la unitat i el que és urgent avui per al nostre país és actuar.

Ara bé la primera cosa que cal fer, la més urgent i prioritària, és treballar eficaçment per superar la crisi econòmica, cosa que l’actual govern tripartit s’ha mostrat incapaç.

Per això és urgent que la ciutadania parli i de les eleccions en surti un nou govern fort i sense les hipoteques d’aquest tripartit.