Les desordenades mesures econòmiques del govern Zapatero
La manera de prendre decisions en matèria de política econòmica del govern Zapatero és, com a mínim, peculiar. Mentre al Parlament espanyola s’estan discutint lleis com la de pressupostos i la de l’economia sostenible, el president ha anunciat un nou paquet de mesures enmig d’una sessió de control al govern, posteriorment completat als passadissos del Congrés. És a dir, res del que es tramita en aquestes moments a les Corts és vàlid per encabir-hi les mesures i ha calgut fer, de nou, un Reial Decret Llei, i ja van 7 o 8 aquest any.
Aquest fet tampoc no és cap novetat. Cada vegada des d’Europa es qüestiona l’economia espanyola, la resposta del govern acaba essent, un nou paquet de mesures, pensat i decidit de manera preciciptada.
Val a dir que en aquest paquet hi ha mesures que són positives per a l’activitat productiva i que des de Convergència i Unió feia temps que veníem demanant.
Així, es generalitza la llibertat d’amortització a l’Impost de Societats per a les inversions empresarials que es facin fins a l’any 2015. També és molt favorable l’ampliació del nombre d’empreses que es poden acollir al tipus reduït de l’Impost de Societats del 25%. Així el límit d’ingressos que permet acollir-se a aquest règim passa de 8 a 10 milions d’euros i els beneficis que tributen a aquest tipus s’eleven de 120.000 a 300.000 euros.
També és positiva la regulació de les agències privades de col·locació o les majors facilitats per crear empreses. Totes aquestes mesures, fa anys que havien estat proposades i plantejades per Convergència i Unió. Benvingudes siguin, encara que amb retard.
Ara bé, en aquest Reial Decret-Llei també es contempla la privatització parcial de fins al 49% d’AENA, fet que suposa posar en perill el traspàs cap a Catalunya dels aeroports de Girona, Reus, Sabadell i Barcelona perquè si ara ho privatitzem, quina empresa està disposada a posar uns recursos i veure com després li traspassen uns actius? Cap. Per tant, aquest mecanisme pot ser la manera més sibilina de perpetuar un model de gestió aeroportuària centralitzat i caduc, que no afavoreix en res les potencialitats de Catalunya en el futur. Com ben bé afirma Germà Bel, en el seu recent llibre “España, capital París”, la concepció radial de l’Estat ve de lluny, al segle XVIII es van començar a fer la taxa radial de carreteres i camins i al XIX el ferrocarril radial, al segle XX, les autopistes i, ara, el TGV i els aeroports. Decisions, totes elles de caràcter marcadament polític per sobre de la racionalitat econòmica.
Una vegada més, s’aprofita un Decret-Llei per blindar un model d’infraestructures que no beneficia a Catalunya.
La formació per a l’ocupació un repte inajornable
La duresa de la crisi que estan patint l’economia catalana i l’espanyola no és fruit només de la crisi financera internacional. Hi ha causes internes que encara cuegen: l’excés d’endeutament o el sobrepes de la construcció en són clars exemples.
La solució diuen que passa per canviar el model productiu, i és cert, però aquest canvi de model no es fa només per una simple decisió política. No es pot agafar als centenars de milers d’aturats del sector de la construcció, donar-los-hi una bata blanca i fer-los treballar en un centre tecnològic. Això no funciona d’aquesta manera.
Per passar d’una economia centrada en una mà d’obra poc qualificada a un model productiu basat en el coneixement, la capacitat tecnològica i l’elevat valor afegit, fa falta l’existència d’un factor clau: la formació.
Això és molt important per al futur de Catalunya. A grans trets, a Catalunya el pes relatiu de la població amb estudis primaris o sense cap formació és superior al 50%, quan en d’altres països europeus aquesta proporció és fins a 20 punts inferior.
Aquest diferencial, lògicament condiciona les nostres opcions per a impulsar produccions d’alt valor afegit. Però si el fracàs escolar continua trobant-se per sobre del 30%, el doble de la mitjana europea, es fa difícil que aquest diferencial es redueixi a mig termini: I aquesta és una situació que no ens podem permetre.
Hem de formar millor la societat. L’educació avui és l’ocupació de demà. A millor formació més possibilitats de tenir feina i de tenir una bona feina.
Això però no és cosa de dies, ni de mesos, és una feina d’anys. Per tant, cal posar-s’hi de pressa.
I per aquells treballadors aturats, cal que se’ls hi ofereixin possibilitats de reciclatge. Un reciclatge útil per aquelles possibilitats que hi haurà de trobar feina, que serà bàsicament en el sector dels serveis.
La Comissió Europea situa les coses al seu lloc
Després de les vacances van començar a aparèixer un seguit de notícies que ajudaven a configurar la idea que l’economia espanyola s’estava tornant a recuperar i amb més intensitat de l’esperada. Aquestes notícies van ser aprofitades pels governs espanyol i català per anunciar la “collita de brots verds” i per dir que el pitjor de la crisi ja havia passat i ara, amb més o menys dificultats, ja ens en sortirem.
Malauradament obviaven altres notícies com són l’augment de l’atur a l’agost, que Catalunya continua sent el territori amb més processos concursals, que hi ha empreses que tanquen les seves plantes a Catalunya (per molt que es vulgui dissimular amb altres inversions,...), però el cert és que des de les altes instàncies del país ja s’havia decidit donar per acabada la crisi.
Tot això se n’ha anat en orris quan aquesta setmana la Comissió Europea ha publicat el seu informe. Allà es torna a posicionar l’Estat espanyol al seu lloc.
L’informe diu: Europa creix i creix molt més del que ens esperàvem. És molt important el procés de recuperació d’Alemanya que ha estirat de l’economia de molts països.
Però de la mateixa manera que fa aquestes afirmacions també en fa d’altres com ara: Espanya serà l’únic gran país de la Unió Europea que no sortirà de la crisi. És més, aquest any Espanya tornarà a tenir un creixement negatiu. I en la darrera part de l’any, l’economia espanyola tornarà a anar més malament a causa de l’augment de l’IVA.
De cop, els “brots verds” s’han marcit i ens han tornat a situar allà on havíem de ser. N’hi ha uns quants als que les coses els hi van millor i n’hi ha uns pocs, entre els que hi ha Espanya, als que les coses els hi van pitjor. Així de clar.
El que cal és que tant el President Montilla com el President Rodríguez Zapatero en prenguin nota i actuïn en conseqüència, sinó, continuarem estant molt de temps al vagó de darrera de la recuperació.
Uns “brots verds” que es marceixen aviat: les previsions de la Comissió Europea
Aquesta setmana es van fer públiques les previsions de primavera de la Comissió Europea pel que fa a l’evolució de les principals variables econòmiques dels països de la Unió Europea.
El més destacat pels mitjans espanyols d’aquesta notícia va ser la millora de la predicció d’evolució de l’economia el 2010, al passar d’una previsió inicial de -0,8% a una de -0,4%. És a dir, millora quatre dècimes.
En el quadre següent es poden veure les previsions que fa la Comissió Europea per a l’economia espanyola:
Sens dubte, aquesta és una dada positiva i així ha estat destacat per tothom, però aquesta revisió a l’alça no ens ha de fer amagar que:
- També hi ha una millora en la previsió de l’evolució de l’economia de la zona euro per a l’any 2010 al passar-se d’un creixement previst a la tardor del 0,7% a una previsió de 0,9%, dues dècimes per sobre les previsions inicials.
- Per a l’any 2011, la Comissió Europea ha modificat a la baixa les previsions de creixement de l’economia espanyola passant d’un 1,0% de creixement a un 0,8%. El que indica que la recuperació es retarda.
- L’economia espanyola continua sent l’última gran economia de la zona euro en sortir de la recessió a causa dels grans desequilibris acumulats (sobreendeutament privat, bombolla immobiliària, baixa productivitat i dèficit exterior).
- Pel que fa al principal problema que tenim: la destrucció de llocs de treball, la Comissió empitjora les perspectives per a 2010 sobre l’evolució de l’ocupació i la taxa d’atur.
Per tant, millora una xifra però al darrera n’hi van d’altres que posen en qüestió, no només la rapidesa de la recuperació, sinó que qüestionen que ens trobem en una fase de recuperació com ens volen fer creure. Malauradament és el contrari.
Mentre a Europa, el creixement, tot i no ser de molta intensitat és suficient com per començar a crear ocupació (Alemanya creixerà un 1,2% el 2010 i un 1,6% el 2011; França un 1,3% i un 1,6% respectivament; Holanda un 1,3% i un 1,8%; Gran Bretanya un 1,2% i un 2,1%; i fins i tot Itàlia amb un 0,8% i un 1,4% respectivament), a l’Estat aquesta recuperació no es produeix.
De les previsions de la Comissió Europea, se’n desprèn una altra conclusió. Difícilment Espanya complirà al 2013 amb el compromís de tenir un dèficit públic inferior al 3% del PIB. La Comissió Europea preveu que el 2010 el dèficit serà del 9,8% del PIB i el 2011 del 8,8%. Si en dos anys s’aconsegueix una reducció de 2,4 punts, en altres dos següents se’n podrà aconseguir una altra addicional de 6 punts? Difícil. I encara més quan després de la reunió amb Rajoy, el President del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, va manifestar que “fer una reducció dràstica del dèficit compromet el futur”. I així anar fent i quin dia passa any empeny.


