Jordi Baiget
15nov/101

Les factures de Montilla

El president Montilla ha dit que l’herència que el seu govern deixarà al proper govern no és res comparada amb la que va trobar-se el tripartit quan va arribar al govern allà al 2003.

És cert: no té res a veure, però no amb el sentit que li volia donar el president Montilla sinó tot el contrari.

Vegem-ho:

Al 2003, i després d’una auditoria que va durar un any, es va concloure que el dèficit no financer era d’uns 1.200 M€. Al 2008, va ser de 5.000 milions d’euros; al 2009, de 4.800 M€; i al 2010, no sabem de quan serà però estava previst que fos inicialment de 6.000 M€.

Al 2003, i d’acord amb dades del Banc d’Espanya, l’endeutament de la Generalitat i de les seves empreses se situava a l’entorn de 10.000 M€ (un 9% del PIB català). Ara se situa en els 3.700 M€ (un 19% del PIB) i creixent.

De fet, si només ens fixem en el govern Montilla, l’endeutament es duplica i passa de 18.000 M€ el 2006 als 37.000 M€ actuals.

I aquest dèficit no serà tant pels ingressos, ja que els ingressos de la Generalitat vinculats al finançament han crescut de 12.000 M€ fins a 20.000 M€ el 2010, arribant a un màxim de 22.000 M€ el 2008.

I pel que fa a les factures per pagar, doncs miri, segons dades del departament d’Economia i Finances al 2003 hi havia un total de 2.900 M€ i al 2008 n’hi havia 2.800M€. Tampoc tanta diferència. El que passa que a l’acabar l’any 2009 vam fer un crèdit extraordinari per reduir aquest import fins a 600 M€, finançant-ho per la via de l’endeutament. En resum hem substituït factures per deutes que paguem nosaltres, els nostres fills i els nostres néts.

Doncs, miri quin balanç més galdós president Montilla. Ja ens agradaria que el nou govern trobés la caixa en la mateixa situació en què se la va trobar el 2003.

A més, curiosa manera de fer del president Montilla: mirar contínuament endarrera en lloc de mirar endavant. Potser per això la garantia de progrés ha estat decréixer en lloc de créixer i més atur en lloc de més ocupació. Tota una declaració de principis.

13oct/100

Endeutament de la Generalitat: No són 25.000 milions, no. Són molts més

Arran de la notícia apareguda als mitjans de comunicació que la Generalitat col·locarà bons a un any entre el públic a un interès del 4,75%, han aparegut diversos articles posant el crit al cel a causa de l’elevat endeutament de la Generalitat, que ja arribarà als 25.000 milions d’euros.

Doncs sí, l’endeutament de la Generalitat és molt elevat, però no de 25.000 milions d’euros sinó de prop de 40.000 milions. Concretament, i segons dades del Banc d’Espanya, a l’acabar el segon trimestre de l’any, l’endeutament de la Generalitat i el del seu sector públic arriba als 37.138 milions d’euros, quan a l’acabar l’any 2009 era de 30.587 milions. Quasi bé 7.000 milions d’augment en 6 mesos. No està malament. De fet, l’endeutament de l’any 2008 ja va ser de pràcticament 25 mil milions, 24.632 milions per ser exactes.

Per tant, la frontera dels 25.000 milions ja fa temps que l’hem superada, malauradament.

En termes absoluts, ningú no supera el nivell de deute de Catalunya. La segona comunitat més endeutada, el País Valencià, té un endeutament de 18.731 milions, la meitat del que té Catalunya.

Algú, amb raó, em podrà dir que aquesta comparació no és correcta, que s’ha de fer en termes relatius. D’acord, fem-ho.

A l’acabar el segon trimestre de 2010 l’endeutament de la Generalitat de Catalunya equival al 19% del seu PIB (al 2003 era el 9,2%) i el del País Valencià era del 18,4%. Per tant, i per primera vegada, Catalunya lidera el rànquing de comunitats autònomes més endeutades en termes del PIB. Mai abans no havia succeït. Un altre rècord de Montilla. (I són dades del Banc d’Espanya, eh?).

De fet, Catalunya concentra el 30,7% de tot l’endeutament de les comunitats autònomes.

Per cert, durant l’etapa de govern de Montilla, l’endeutament total de la Generalitat i de les seves empreses ha passat de 18.147 milions d’euros (un 9,8% del PIB) a 37.138 milions d’euros (un 19% del PIB). És a dir, en 4 anys, s’ha duplicat l’endeutament, tant en termes absoluts com relatius.

Us imagineu que això hagués passat a la vostra família?

El pitjor de tot això és que encara volen vendre el que estan fent, com una cosa normal. Cal dir-ho ben clar. El govern de Montilla ha tingut la mà foradada i això ho haurem de pagar tots durant molts anys i amb molts sacrificis.

3jun/104

Les curiositats del conseller Castells

Dilluns passat el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, va ser entrevistat per en Xavier Bosch al programa Àgora de TV3. Va ser una entrevista llarga que ens va deixar algunes respostes curioses.

Curiosa la manera del conseller Castells de justificar la retallada dels sous als funcionaris i la congelació i/o retard de les inversions a Catalunya, dient que era evident que cal retallar la despesa si vam aprovar uns pressupostos amb un dèficit equivalent al 3,25% del PIB català i el Consejo de Política Fiscal y Financiera només permet un 2,5%. Si és així i ja se sabia aquesta limitació, llavors per què s’aprova un pressupost amb un dèficit tan elevat? No serà perquè en un any electoral s’havia de gastar molt i s’havia de fer veure que l’acord de finançament ens aportava molts diners? Aquesta manca de responsabilitat del govern avui la paguen els funcionaris.

Curiosa la manera del conseller Castells de justificar l’augment del tram català de l’IRPF quan només quinzes dies abans, en declaracions públiques, el mateix conseller afirmava que era impossible que a Catalunya es prengués una decisió d’aquest tipus, que ni tan sols es podria prendre a nivell espanyol. A què es deu aquest canvi sobtat, a raons econòmiques o a la voluntat de continuar ocupant el poder?

Curiosa la manera del conseller Castells de desviar l’atenció de l’augment dels impostos cap als trams més elevats de l’IRPF, que estimen que aportarà 75 milions addicionals d’euros, i no parla de l’augment de l’Impost de transmissions, del de matriculació de vehicles i del d’actes jurídics documentats, que afecten molta més gent i que aportaran més de 100 milions de recaptació. No serà que es prenen mesures electoralistes per desviar l’atenció del que passa realment?

Curiosa la manera del conseller Castells de defensar la solidesa i solvència de les finances de Catalunya i el rigor en l’aplicació de la despesa en el mateix moment en què els mercats financers se li rebaixen les qualificacions i es veuen obligats a endarrerir el pagament dels concerts perquè no té liquiditat i perquè els mercats financers no cobreixen les emissions de deute català.

Curiosa la manera del conseller Castells de justificar el magnífic acord de finançament l’any en què tindrem més dèficit i més endeutament. Tan bo era?

Curiosa la manera de construir un relat econòmic per donar les culpes els altres. Això sí, ens va dir que el pitjor ja ha passat i que ja estem en el camí de la recuperació.

28mai/102

Davant de l’abstenció de CiU

Per què? Calia? Aquestes eren  les preguntes que més ens han fet entre ahir i avui. Lògicament el “per què” era per què ens havíem abstingut en la convalidació del decret-llei de mesures de reducció del dèficit públic del govern socialista i el “calia”, feia referència a si després de la petició de creació de la comissió d’investigació al Parlament per raons purament de desgast electoral per part dels socialistes catalans, ara havíem de ser altra vegada els de CiU qui els hi traguéssim les castanyes del foc a Madrid.  I certament aquestes eren preguntes  que tenien tota la lògica del món.

 Francament, com em sembla que va quedar ben clar a través de la intervenció d’en Duran i Lleida, a nosaltres tampoc no ens agraden les mesures aprovades pel govern socialista. Ho estant fent molt malament. Creiem que les mesures adoptades són la pitjor retallada social que hi ha hagut des de que hi ha Pacte de Toledo i, ens hem compromès a modificar abans de l’1 de gener de 2011 la congelació de les pensions.

 A més, han estat dos anys perdent temps i ocasions per reconduir la situació de les finances públiques i no ho han fet, i ara, hem arribat a un punt en el que els socialistes no disposen ni de marge ni de temps per fer res més al que han fet.

 Però el que ahir es debatia al Congrés dels Diputats no era solament derrotar el govern socialista o pagar-los amb la mateixa moneda, no. El que ahir es debatia al Congrés era si es prenia una decisió com aquesta o l’economia espanyola entrava en una fase equiparable a la de l’economia grega, és a dir a més de ser tutelats hauríem estat intervinguts, sense finançament de l’exterior i havent fet un mal irreparable al futur de l’euro com a moneda comuna europea.

 És a dir hi havia dues alternatives: una, deixar que es tramités el Decret-llei que vol dir, possibilitar que es trobi el finançament necessari per pagar les nòmines públiques i les pensions dels propers mesos i per a que les empreses de l’Estat puguin tornar a tenir finançament o, segona, adoptar una posició més fàcil i rendible políticament d’oposar-nos a aquestes mesures impopulars, sense patir per les conseqüències que aquesta negativa hagués comportat per a les famílies i empreses catalanes i de l’Estat.

 En un acte de responsabilitat des de CiU vàrem optar per la primera alternativa. No va ser fàcil, no és cap xec en blanc,tampoc és un aval a Zapatero (si vàreu sentir el discurs del Duran  va dir ben clar que l’etapa de Zapatero com a president del Govern s’havia acabat) i, encara menys, no ha estat per treure pit, com ha afirmat el president de la Generalitat, José Montilla, en una altra d’aquelles declaracions  absolutament cíniques a les que ens té acostumats, que només estan fetes per desgastar l’adversari sense pensar en el país (dit sigui de pas, com gosa criticar el paper de CiU i demanar-li responsabilitat i en canvi justifica el vot contrari d’ERC i d’ICV amb un és lògic a Madrid ells estan a l’oposició?)  (Ell si que només pensa en continuar ocupant el poder sense importar-li  res del que pugui passar als seus conciutadans per culpa precisament del seu mal govern i el dels seus companys socialistes a Madrid. Com hi ha món! ).

 Com podeu comprendre hagués estat molt més fàcil i potser molt més rendible políticament, oposar-nos a aquestes mesures impopulars. Altres partits han optat per allò que els era més favorable políticament per a ells i ara van criticant la nostra abstenció. També sé que molta gent no entén la decisió que hem pres.

 Ara bé ho vàrem fer en el convenciment que les conseqüències d’aturar aquestes mesures haguessin estat molt pitjors. Podeu pensar que no serà tant però, hi ha indicis que, amb la pitjor perspectiva econòmica de tots els països de l’euro, amb una taxa d’atur del 20%  inèdita a nivells europeus i amb un país endeutat a l’exterior fins a les orelles, la reacció del FMI o d’Europa hagués estat molt més dura encara que en el cas de Grècia.

18mai/101

La penúltima mala notícia per a les finances catalanes: Es rebaixa la qualificació del deute de la Generalitat

L’agència de rating Standard & Poor’s (S&P) ha rebaixat la qualificació del deute de la Generalitat.

Algú podrà dir: home, fer cas a les agències de qualificació després del paper ben galdós que han fet en aquesta crisi financera quan donaven les màximes qualificacions a fons que l’endemà feien fallida, potser és un acte de fe massa gran. I certament no els hi faltarà raó, el prestigi de les agències de qualificació no passa pel seu millor moment i no han tingut una visió massa enfocada de la realitat.

Ara bé, caldrà no oblidar però que si han fallat per algun àmbit ha estat per ser massa optimistes, per tant per reduir la qualificació d’algú vol dir que ho han de tenir molt clar, per tant el que ha passat amb el deute a Catalunya no és una bona notícia.

A més també cal tenir present que la majoria de vegades la revisió a la baixa d’una qualificació es fa quan tots els operadors del mercat ja han descomptat a la pràctica la rebaixa per la via de fer encarir el crèdit emès per l’administració afectada per la rebaixa, cosa que a Catalunya ja ha succeït.

Aquesta reducció de la qualificació fa que l’actual govern tripartit si va començar la legislatura amb una nota d’”AA estable” l’acabi amb “A+”. És a dir, en època del govern Montilla s’ha reduït per dues vegades la qualificació.

I per què S&P fa això?

Doncs rebaixa la nota de la Generalitat per la gran acumulació d’endeutament i pels pocs esforços que està fent per reduir el dèficit públic (ells en diuen “lenta consolidació fiscal”).

A més situa a Catalunya en perspectiva negativa si no s’apliquen “mesures rigoroses” de reducció de depesa.

L’informe destaca les fortaleses de l’economia catalana: elevat nivell de renda, economia diversificada, capacitat exportadora... És a dir, els actius hi són. Llavors per què aquesta reducció?

Perquè no confien en què l’actual govern pugui contenir el dèficit i reduir l’endeutament.

També anuncia que, per millorar la nota cal aplicar mesures contundents d’austeritat. Ho farà l’actual govern tripartit?

No ho farà, potser farà grans anuncis, dirà que estalvien milers de milions, que retallen la despesa alhora que mantenen les polítiques socials. Tot això ho dirà, ara bé, la realitat serà molt diferent.

Encara avui s’han augmentat nòmines, encara avui contracten personal i pel que fa a l’austeritat en la despesa a l’acabar el mes de març de 2010 (darrera dada publicada) el dèficit de caixa no financer de la Generalitat ha crescut un 55,5% respecte el mateix període de l’any anterior. Per tant d’austeritat res.

Pel que fa a l’endeutament cal recordar que en els darrers tres anys ha crescut (només el de la Generalitat sense comptar empreses) un 61% i que més d’una quarta part de tot el deute emès per les comunitats autònomes té el seu origen en el govern català.

La conseqüència de tot això és que el deute català és més car que l’espanyol i el de la majoria de comunitats autònomes (el deute més barat de l’Estat correspon al País Basc, conseqüència de tenir el concert econòmic), el que suposa majors despeses per interessos i menys despeses destinades a inversions. I a mig termini major endeutament significa més impostos per demà.

Aquesta és l’herència del conseller Castells, que un dia abans de la rebaixa de la qualificació, al Parlament es vantava del saludable estat de les finances públiques catalanes. Quanta ironia sinó fos per la gravetat de la situació!!

19mar/100

Balanç econòmic del govern Montilla (1): Endeutament de la Generalitat

 

Aquest any serà any electoral. La ciutadania de Catalunya serà convocada a les urnes per decidir la  composició del Parlament de Catalunya per als propers 4 anys. És el moment doncs, de començar a fer balanç dels resultats econòmics del govern Montilla, un govern que segons el lema electoral del PSC havia de primar més els fets que les paralules.

Analitzem doncs els fets.

L'endeutament de la Generalitat de Catalunya és el resultat de l'acumulació dels dèficits que genera tant la Generalitat com les empreses i altres entitats que d'ella en depenen, circumstància que està relacionada amb l'evolució dels ingressos (és a dir dels impostos pagats, dels ingressos del model de finançament i de les transferències que es reben de l'Estat i d'Europa) i l'evolució de les despeses, que depenen d'una bona o una no tan bona gestió.

Doncs bé, d'acord amb les dades contingudes en el quadre següent, basades en la informació que fa pública el Banc d'Espanya, l'evolució de l'endeutament de la Generalitat i el de les seves empreses, ha estat el següent:

Endeutament de Catalunya 2003-2009

(en valors absoluts)  2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Generalitat 10.918 12.259 13.792 14.043 14.863 18.230 24.050
Empreses públiques 2.613 2.813 3.415 4.104 4.611 5.784 7.117
TOTAL 13.531 15.072 17.207 18.147 19.474 24.014 31.171
(en % del PIB) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Generalitat 7,4 7,8 8,1 7,6 7,6 8,9 12,1
Empreses públiques 1,8 1,8 2,0 2,2 2,3 2,8 3,6
TOTAL 9,2 9,6 10,1 9,8 9,9 11,7 15,7

(*): 3r. Trimestre

 Font: Banc d’Espanya

 És a dir entre 2003 i 2009, l’endeutament s’ha més que duplicat en valors absoluts i s'ha quasi duplicat si ho mirem en percentatge del PIB.

Cal fer notar que aquest augment s’ha produït, no només als anys 2008 i 2009 on la crisi econòmica ja s’havia fet palesa i té fins i tot certa lògica que l'endeutament augmenti, sinó que va créixer l'any  2004, el 2005, el 2006 i el 2007, anys de fort creixement econòmic i d’augment molt important dels ingressos de la Generalitat.

Per tant, de bons gestors res de res. En aquests anys de Govern tripartit s’ha estirat més el braç que la màniga i ara, la catalana, és una de les administracions més endeutades. A més, les perspectives per a l’any 2010 són força negatives ja que en els pressupostos per aquest any el tripartit ja preveu que l’endeutament de la Generalitat creixerà més de 7.000 milions d’euros i arribarem quasibé als 40.000 milions d'euros (més de 6,5 bilions de les antigues pessetes).

Quin és el límit? No s’hi val dir que països com Holanda, Itàlia o França tenen un endeutament superior, perquè això és voler comparar peres amb pomes. No és el mateix i, a més, en aquests països, a l’igual que a l‘Estat, en els anys de creixement econòmic l’endeutament va reduir-se, i molt. En canvi a Catalunya amb el govern tripartit, no ha parat d’augmentar, amb independència si l'any era bo o dolent. I ho tornarà a fer el 2010 “després d’haver signat el millor finançament de la història i d’aplicar polítiques d’austeritat”, tal i com ells diuen.

Cal recordar que tot l’endeutament que es produeix avui s’ha de retornar demà i demà passat, i si no ho fem nosaltres ho hauran de fer els que vinguin al nostre darrera, el que és un gran hipoteca futura i una mostra més de la irresponsabilitat dels que ens governen avui.

En resum: En matèria d’endeutament, el govern Montilla ha suspès.

PS: Avui, dia de Sant Josep, el govern de la Generalitat encara no ha publicat l’execució del pressupost corresponent al mes de desembre de 2009, el que ens impedeix conèixer com ha acabat l’any. Si en els mesos anteriors al cap de 2-3 setmanes el penja, per què ara tarda tant? Què vol amagar?