Jordi Baiget
17mar/100

Un nou exemple més de l’actitud irresponsable del tripartit: El Pla d’Equipaments Culturals

El Consell Executiu del 16 de març de 2010 va aprovar el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020. D’acord amb les informacions del propi Govern, el pla pretén completar la xarxa d’equipaments culturals bàsics per garantir l’accés de la ciutadania a la cultura.

A continuació estableix que Catalunya necessita 395 equipaments culturals més per disminuir la ràtio de població per equipament i les distàncies per accedir als serveis culturals bàsics. Aquest pla suposarà, d’acord amb una primera estimació del govern, un cost de 1.217 milions d’euros que seran cofinançats entre els municipis i la Generalitat. Fins aquí la notícia. A continuació els comentaris:

1r. Al final costarà el que han previst d’inici?

Em fa por que la primera estimació del cost econòmic d’aquest pla sigui de 1.217 milions d’euros, perquè amb el tripartit les obres sempre acaben costant molts més del que s’havia previst inicialment.

L’exemple de la Línia 9 del Metro és prou significativa. Dels 2.464 milions d’euros previstos inicialment fins als actuals 6.500 milions i creixent. N’hi ha més: el projecte de desdoblament de l’eix transversal que pràcticament no s’ha començat, dos anys després d’haver-se adjudicat el desdoblament i ja s’ha encarit en 70 milions d’euros sobre les previsions inicials o la construcció del nou dic del moll Prat del Port de Barcelona que té un sobrecost també proper els 100 milions d’euros.

2n. Aquest Pla vol ser una realitat o és un anunci més?

Ja estem massa acostumats a anuncis del tripartit. Just 2 mesos abans de les eleccions de novembre de 2006 el departament de Salut va publicar un anunci a tots els diaris en forma de suplement de més de 10 pàgines denominat “1.000 dies invertint en salut” on es feia un llistat de totes les inversions que s’estaven fent i que es farien en els proper anys. El balanç és ben galdós, passats gairebé 4 anys des de l’anunci, més de la meitat de CAP’s encara estan per començar i quasi les tres quartes parts dels hospitals d’obra nova encara o són un projecte o estan en obres.

Amb el Pla d’equipaments culturals pot passar el mateix. Per al 2010 només hi ha recursos per elaborar plans municipals o fer projectes. Res més. Acabaran sent una realitat els 395 nous equipaments o es quedaran en un anunci més?

3r. Un Pla fruit del sectarisme del tripartit contra tot allò que no és públic.

El Pla aprovat pel Govern només s’adreça a equipaments públics, així si un municipi té un teatre privat i no en té de públic el Pla considera aquest municipi deficitari en aquesta infraestructura.

Així sense més. Només perquè la infraestructura és privada. I què passa si malgrat ser privada, sempre ha col·laborat amb el municipi on s’ubica i ningú del municipi amb inquietuds culturals ha vist rebutjades per part de l’equipament les seves iniciatives? És només la titularitat d’una infraestructura la que determina si un municipi és deficitari o no en equipaments culturals? I si l’ajuntament i l’equipament cultural privat, que pot ser d’una entitat sense afany de lucre o d’una associació o de l’església, sempre han col·laborat? Ara el municipi només podrà rebre diners si construeix un equipament públic?

Aquest és un prejudici ideològic del tripartit molt arrelat. Desconfien de tot allò que no poden controlar. Els hi fa por la col·laboració. Volen el control directe a costa, si cal, de destruir el que fa anys i anys que hi era i prestava un servei públic.

Aquesta actitud no és nova. Passa en altres àmbits. Així, prefereixen mantenir 1.600 places residencials buides pel fet de ser privades, quan s’està demostrant clarament la incompetència del Departament per poder fer les places residencials públiques que es necessiten. Un altre exemple: la crítica constant a l’escola concertada, quan sense elles hi hauria un gran dèficit de places escolars o l’incompliment de la creació de places públiques d’escola bressol i la negativa de col·laborar amb les ja creades pel sector privat.

Una darrera pregunta al Govern: com gosen prescindir dels equipaments culturals que hi són, en un moment de dificultats per les finances públiques, les dels ajuntaments i les de la Generalitat? No seria més raonable si l’equipament ja hi és, buscar fórmules de col·laboració que no construir-ne un altre de nou? És aquesta la manera més eficient de gastar els diners públics?

12mar/101

I tot s’acaba amb una nova foto?

Avui s’ha celebrat la reunió entre el Consell d’Institucions de l’Acord Estratègic (Foment, Pimec, FEPIME, UGT i CC.OO), el Govern de Catalunya i els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya.

Aquesta reunió, alguns n’hi diuen cimera, és l’únic resultat concret tangible del debat monogràfic sobre la crisi econòmica que fa fer-se el passat 24 de febrer al Parlament. Una foto més ... i ja està, a una altra cosa.

Però, ha estat útil aquesta reunió? A més de la corresponent foto, una més, sembla que el govern ha consensuat amb els agents un document de mesures. Aquest document però, és molt generalista, no té novetats i no deixa de ser res més que un recull d’actuacions que ja figuren en els altres acords signats entre el govern i els agents socials al llarg dels darrers anys (i que ja s’ha vist quina incidència han tingut).

L’única cosa novedosa és un nou eix d’actuació que se centra en efectuar una sèrie de mesures a adoptar per part del Govern de l’Estat, en el que vol ser la resposta del tripartit al front català a Madrid per treure de la crisi a Catalunya que va plantejar CiU.

Una vegada vist el text proposat pel Govern, el document em sembla fluix i una oportunitat perduda.

La principal mancança, al meu entendre, és que no es fa cap referència a la moderació fiscal i de manera concreta destaca l’absència de qualsevol menció a no augmentar l’IVA el proper mes de juliol.

Aquesta absència no deixa de ser sorprenent quan a nivell individualitzat pràcticament tots els participants a la reunió d’aquest matí s’han oposat a l’augment de l’IVA proposat pel govern socialista.

En efecte, a més de Convergència i Unió, s’hi han manifestat en contra les organitzacions empresarials i els sindicats, s’hi han manifestat en contra dos dels partits que donen suport al tripartit i la resta de partits de l’oposició a Catalunya i, fins i tot, el propi conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, que m'imagino que és un membre influent del Govern de Catalunya, no considera oportú l’augment de l’IVA.

Llavors si tothom s’oposa a aquest augment per què aquesta petició no figura a les conclusions elaborades pel govern de la Generalitat com a mesura a reclamar al Govern central?

De qui és responsabilitat aquesta omissió?

Al meu entendre, la responsabilitat de l’omissió recau en aquella força política que no podria complir amb aquest acord si s’hagués aprovat: el PSC. O és que algú es pensa que el PSC votaria en contra l’augment de l’IVA plantejat pel govern socialista de l’Estat? No, no pot fer-ho, per això no podia figurar en el document del govern.

Així arribem al cap del carrer. Amb el PSC i la seva supeditació al socialisme espanyol no hi ha front català possible i aquesta mesura, què tothom  coincideix que és necessària, no hi podrà figurar mai. Llavors, calia la reunió?

Un altre exemple. El document  s’ha estat treballant  per part del govern i dels agents al llarg dels darrers dies i lògicament hi ha hagut varis esborranys.

Llegir els diferents esborranys és veure clarament com es van descafeïnant els acords. Així en els primers hi figurava la creació efectiva del Consorci de Catalunya i en el document final no s’hi fa cap menció. I pel que fa a les mesures a adoptar de reforma del mercat de treball s‘ha passat d’un llistat detallat d’actuacions a una declaració genèrica. Cada vegada més declaratiu i amb menys compromisos.

Calia tant parafernàlia per aquests resultats?

22feb/1012

Els anuncis de l’impost de successions

El dia 27 de gener el Govern de la Generalitat va inserir a tots els diaris de Catalunya un anunci d’una plana en què publicitava una gran reducció de l’impost de successions i feia uns exemples amb diverses situacions on es comparava la quantitat que s’havia de pagar abans de la reforma i la que s’ha de pagar després.

Doncs bé aquests exemples tal i com estan calculats són falsos.

De manera concreta, hi ha dos exemples on surt que abans es pagava molt i que ara, després de la reforma, es pagarà 0€. Fals. Si es fan els comptes ben fets, és a dir, tenint en compte l’aixovar i la gradualitat amb la que s’aplica la reforma de l’impost on diu 0€ hagués hagut de dir 55.725€ en l’exemple del cònjuge i 26.952,5€ en l’exemple de la successió de pares a fills. Hi ha una diferència substancial, no creieu?

Fins i tot en el cas que es calculés amb la tarifa i les reduccions de la base que estaran en vigor a partir del juliol de l’any 2011, les quanties resultants són positives i s’acosten als 2.000€, que és bastant diferent del 0€.

Si la Generalitat vigila la publicitat d’empreses privades per evitar que sigui sexista, enganyosa o d’altres coses (i ben fet que fa), qui vigila la publicitat que fa la pròpia Generalitat? Perquè si una persona que es trobi en una situació idèntica a la dels exemples fa la liquidació de l’impost hi posa 0€, tal i com diu l’exemple, i la presenta a l’Agència Tributària de Catalunya, com actuarà aquesta? Li acceptarà sense més o li farà una paral·lela i li exigirà que ingressi el que pertoca amb sancions i interessos de demora? Molt em temo que actuaria com en el segon cas.

Doncs si és així? Per què la Generalitat fa aquesta publicitat enganyosa?

En darrer terme, només cal recordar el que diu la Llei que regula la publicitat institucional : “els anuncis institucionals han d’ésser clars i complets. La publicitat institucional no ha de portar a conclusions errònies, ni per ambigüitat, per inexactitud de dades o per omissió ni per altres circumstàncies” i que “totes les dades difoses en la publicitat institucional han d’ésser rellevants i comprovables, i no poden donar lloc a error”.

Ho compleix aquest anunci?