Un nou exemple més de l’actitud irresponsable del tripartit: El Pla d’Equipaments Culturals

El Consell Executiu del 16 de març de 2010 va aprovar el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2010-2020. D’acord amb les informacions del propi Govern, el pla pretén completar la xarxa d’equipaments culturals bàsics per garantir l’accés de la ciutadania a la cultura.

A continuació estableix que Catalunya necessita 395 equipaments culturals més per disminuir la ràtio de població per equipament i les distàncies per accedir als serveis culturals bàsics. Aquest pla suposarà, d’acord amb una primera estimació del govern, un cost de 1.217 milions d’euros que seran cofinançats entre els municipis i la Generalitat. Fins aquí la notícia. A continuació els comentaris:

1r. Al final costarà el que han previst d’inici?

Em fa por que la primera estimació del cost econòmic d’aquest pla sigui de 1.217 milions d’euros, perquè amb el tripartit les obres sempre acaben costant molts més del que s’havia previst inicialment.

L’exemple de la Línia 9 del Metro és prou significativa. Dels 2.464 milions d’euros previstos inicialment fins als actuals 6.500 milions i creixent. N’hi ha més: el projecte de desdoblament de l’eix transversal que pràcticament no s’ha començat, dos anys després d’haver-se adjudicat el desdoblament i ja s’ha encarit en 70 milions d’euros sobre les previsions inicials o la construcció del nou dic del moll Prat del Port de Barcelona que té un sobrecost també proper els 100 milions d’euros.

2n. Aquest Pla vol ser una realitat o és un anunci més?

Ja estem massa acostumats a anuncis del tripartit. Just 2 mesos abans de les eleccions de novembre de 2006 el departament de Salut va publicar un anunci a tots els diaris en forma de suplement de més de 10 pàgines denominat “1.000 dies invertint en salut” on es feia un llistat de totes les inversions que s’estaven fent i que es farien en els proper anys. El balanç és ben galdós, passats gairebé 4 anys des de l’anunci, més de la meitat de CAP’s encara estan per començar i quasi les tres quartes parts dels hospitals d’obra nova encara o són un projecte o estan en obres.

Amb el Pla d’equipaments culturals pot passar el mateix. Per al 2010 només hi ha recursos per elaborar plans municipals o fer projectes. Res més. Acabaran sent una realitat els 395 nous equipaments o es quedaran en un anunci més?

3r. Un Pla fruit del sectarisme del tripartit contra tot allò que no és públic.

El Pla aprovat pel Govern només s’adreça a equipaments públics, així si un municipi té un teatre privat i no en té de públic el Pla considera aquest municipi deficitari en aquesta infraestructura.

Així sense més. Només perquè la infraestructura és privada. I què passa si malgrat ser privada, sempre ha col·laborat amb el municipi on s’ubica i ningú del municipi amb inquietuds culturals ha vist rebutjades per part de l’equipament les seves iniciatives? És només la titularitat d’una infraestructura la que determina si un municipi és deficitari o no en equipaments culturals? I si l’ajuntament i l’equipament cultural privat, que pot ser d’una entitat sense afany de lucre o d’una associació o de l’església, sempre han col·laborat? Ara el municipi només podrà rebre diners si construeix un equipament públic?

Aquest és un prejudici ideològic del tripartit molt arrelat. Desconfien de tot allò que no poden controlar. Els hi fa por la col·laboració. Volen el control directe a costa, si cal, de destruir el que fa anys i anys que hi era i prestava un servei públic.

Aquesta actitud no és nova. Passa en altres àmbits. Així, prefereixen mantenir 1.600 places residencials buides pel fet de ser privades, quan s’està demostrant clarament la incompetència del Departament per poder fer les places residencials públiques que es necessiten. Un altre exemple: la crítica constant a l’escola concertada, quan sense elles hi hauria un gran dèficit de places escolars o l’incompliment de la creació de places públiques d’escola bressol i la negativa de col·laborar amb les ja creades pel sector privat.

Una darrera pregunta al Govern: com gosen prescindir dels equipaments culturals que hi són, en un moment de dificultats per les finances públiques, les dels ajuntaments i les de la Generalitat? No seria més raonable si l’equipament ja hi és, buscar fórmules de col·laboració que no construir-ne un altre de nou? És aquesta la manera més eficient de gastar els diners públics?