Jordi Baiget
6abr/100

Crisi econòmica, divorcis i tripartit

Una de les conseqüències inesperades de la crisi econòmica ha estat la reducció del nombre de separacions i divorcis: un 7% a Catalunya, però també a l’Estat, als Estats Units i a tot arreu. No és que de cop i volta s’hagin acabat totes les desavinences, no. És que les conseqüències de la crisi: augment de l’atur i grans dificultats per vendre l’habitatge, les dificultats per accedir a un major crèdit per fer front un de sol tota la hipoteca i la pèrdua de poder adquisitiu que provoca tota ruptura, fan que les parelles s’ho repensin abans d’arribar al divorci. Així continuen compartint la casa a costa de destrossar la seva convivència, us en recordeu de “La Guerra dels Rose”?  En aquestes circumstàncies, d’acord l’opinió més defensada pels experts, els més perjudicats, si n’hi ha, són els fills de la parella.

Aquesta és la imatge que em va venir al cap després de llegir que en una recent reunió del govern de la Generalitat s’havia proposat un pacte per tal de continuar mantenint el tripartit fins al final de la legislatura, malgrat totes les crisis per les que passa i que ha arribat a les seves penúltimes expressions quan un soci de l’actual govern diu que en el proper govern no hi pot ser un dels que avui és el seu soci. I ho diu després d’haver fet dos tripartits amb ells, o quan un conseller del govern diu que el tripartit és “un artefacte inestable”. Tots  uns exemples de convivència.

Així doncs, el tripartit és com una parella que no se suporta, que està en crisi permanent, però que no es divorcia perquè cadascú pel seu compte, s’ho passaria molt malament. I en aquest cas qui són els perjudicats? Doncs, si se’m permet una llicència,  en lloc dels fills, la ciutadania de Catalunya.

3mar/104

Atur, destrucció d’empreses i boscos cremats

Ahir es van fer públiques les dades de l’atur registrat a les oficines d’ocupació a Catalunya el mes de febrer. El resultat malauradament continua sent negatiu: 13.304 nous aturats a Catalunya aquest mes i 117.800 nous aturats en els darrers 12 mesos. Fent una mirada retrospectiva: al mes de febrer de 2007 hi havia 257.583 aturats; al febrer de 2008, 290.912; al febrer de 2009, 479.487 persones sense feina; i al febrer de 2010 n’hi ha 597.287 persones, xifra que suposa un rècord històric.

La publicació de les dades d’atur, ja sigui la mensual de les oficines d’ocupació o la trimestral de l’Enquesta de la Població Activa, acapara els titulars i les principals pàgines dels diaris. I té tota la lògica. L’atur és la pitjor conseqüència social de tota crisi econòmica.

Hi ha una altra dada menys publicitada, però que està estretament relacionada amb l’evolució de l’atur i que mostra les perspectives futures de sortida de la crisi. Aquesta és l’evolució de les empreses inscrites a la Seguretat Social. Si fem un seguiment d’aquesta variable veiem com en aquesta crisi a més de destrucció d’ocupació hi ha també destrucció de teixit empresarial. Concretament a Catalunya, segons dades de la Seguretat Social, l’acabar el mes de gener hi havia un total de 231.184 empreses, 1.895 menys que el mes anterior i 28.844 empreses menys que les empreses que hi havia el desembre de 2007 (260.028 empreses). És a dir, en 2 anys a Catalunya s’ha destruït més de l’11% del seu teixit empresarial (mesurat en termes de nombre d’empreses).

A Catalunya, a començament de l’any 2010 hi ha el mateix nombre d’empreses que hi havia a l’any 2003. A més, el tancament d’empreses ha estat generalitzat amb independència del tamany de les mateixes. És a dir pateixen tant les microempreses d’1 fins a 5 treballadors (que representen el 60% de tancaments empresarials) com les empreses de més de 500 treballadors. No només es destrueix ocupació sinó que es destrueixen empreses.

I no podem oblidar que regenerar teixit empresarial destruït no es fa de manera immediata. És com un bosc cremat, la vida hi torna però tarda molt de temps. Prevenir els incendis forestals és molt més barat que no pas reconstruir boscos cremats. Amb el teixit empresarial passa el mateix. No pot ser que l’empresa i l’activitat productiva del país siguin les grans oblidades d’aquesta crisi.

S’ha d’ajudar aquells que són capaços de crear ocupació. Les empreses, els autònoms i els emprenedors. La funció de l’empresa és invertir i crear llocs de treball. La funció del govern és estar al costat de les empreses. Cal escoltar-les, saber quins són els seus problemes i buscar-ne les solucions. Tenim massa exemples d’empreses que ens vénen a veure i ens diuen que el govern actual no les escolta. Una llàstima.