Les desordenades mesures econòmiques del govern Zapatero
La manera de prendre decisions en matèria de política econòmica del govern Zapatero és, com a mínim, peculiar. Mentre al Parlament espanyola s’estan discutint lleis com la de pressupostos i la de l’economia sostenible, el president ha anunciat un nou paquet de mesures enmig d’una sessió de control al govern, posteriorment completat als passadissos del Congrés. És a dir, res del que es tramita en aquestes moments a les Corts és vàlid per encabir-hi les mesures i ha calgut fer, de nou, un Reial Decret Llei, i ja van 7 o 8 aquest any.
Aquest fet tampoc no és cap novetat. Cada vegada des d’Europa es qüestiona l’economia espanyola, la resposta del govern acaba essent, un nou paquet de mesures, pensat i decidit de manera preciciptada.
Val a dir que en aquest paquet hi ha mesures que són positives per a l’activitat productiva i que des de Convergència i Unió feia temps que veníem demanant.
Així, es generalitza la llibertat d’amortització a l’Impost de Societats per a les inversions empresarials que es facin fins a l’any 2015. També és molt favorable l’ampliació del nombre d’empreses que es poden acollir al tipus reduït de l’Impost de Societats del 25%. Així el límit d’ingressos que permet acollir-se a aquest règim passa de 8 a 10 milions d’euros i els beneficis que tributen a aquest tipus s’eleven de 120.000 a 300.000 euros.
També és positiva la regulació de les agències privades de col·locació o les majors facilitats per crear empreses. Totes aquestes mesures, fa anys que havien estat proposades i plantejades per Convergència i Unió. Benvingudes siguin, encara que amb retard.
Ara bé, en aquest Reial Decret-Llei també es contempla la privatització parcial de fins al 49% d’AENA, fet que suposa posar en perill el traspàs cap a Catalunya dels aeroports de Girona, Reus, Sabadell i Barcelona perquè si ara ho privatitzem, quina empresa està disposada a posar uns recursos i veure com després li traspassen uns actius? Cap. Per tant, aquest mecanisme pot ser la manera més sibilina de perpetuar un model de gestió aeroportuària centralitzat i caduc, que no afavoreix en res les potencialitats de Catalunya en el futur. Com ben bé afirma Germà Bel, en el seu recent llibre “España, capital París”, la concepció radial de l’Estat ve de lluny, al segle XVIII es van començar a fer la taxa radial de carreteres i camins i al XIX el ferrocarril radial, al segle XX, les autopistes i, ara, el TGV i els aeroports. Decisions, totes elles de caràcter marcadament polític per sobre de la racionalitat econòmica.
Una vegada més, s’aprofita un Decret-Llei per blindar un model d’infraestructures que no beneficia a Catalunya.
Les curiositats del conseller Castells
Dilluns passat el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, va ser entrevistat per en Xavier Bosch al programa Àgora de TV3. Va ser una entrevista llarga que ens va deixar algunes respostes curioses.
Curiosa la manera del conseller Castells de justificar la retallada dels sous als funcionaris i la congelació i/o retard de les inversions a Catalunya, dient que era evident que cal retallar la despesa si vam aprovar uns pressupostos amb un dèficit equivalent al 3,25% del PIB català i el Consejo de Política Fiscal y Financiera només permet un 2,5%. Si és així i ja se sabia aquesta limitació, llavors per què s’aprova un pressupost amb un dèficit tan elevat? No serà perquè en un any electoral s’havia de gastar molt i s’havia de fer veure que l’acord de finançament ens aportava molts diners? Aquesta manca de responsabilitat del govern avui la paguen els funcionaris.
Curiosa la manera del conseller Castells de justificar l’augment del tram català de l’IRPF quan només quinzes dies abans, en declaracions públiques, el mateix conseller afirmava que era impossible que a Catalunya es prengués una decisió d’aquest tipus, que ni tan sols es podria prendre a nivell espanyol. A què es deu aquest canvi sobtat, a raons econòmiques o a la voluntat de continuar ocupant el poder?
Curiosa la manera del conseller Castells de desviar l’atenció de l’augment dels impostos cap als trams més elevats de l’IRPF, que estimen que aportarà 75 milions addicionals d’euros, i no parla de l’augment de l’Impost de transmissions, del de matriculació de vehicles i del d’actes jurídics documentats, que afecten molta més gent i que aportaran més de 100 milions de recaptació. No serà que es prenen mesures electoralistes per desviar l’atenció del que passa realment?
Curiosa la manera del conseller Castells de defensar la solidesa i solvència de les finances de Catalunya i el rigor en l’aplicació de la despesa en el mateix moment en què els mercats financers se li rebaixen les qualificacions i es veuen obligats a endarrerir el pagament dels concerts perquè no té liquiditat i perquè els mercats financers no cobreixen les emissions de deute català.
Curiosa la manera del conseller Castells de justificar el magnífic acord de finançament l’any en què tindrem més dèficit i més endeutament. Tan bo era?
Curiosa la manera de construir un relat econòmic per donar les culpes els altres. Això sí, ens va dir que el pitjor ja ha passat i que ja estem en el camí de la recuperació.
I ara ens anuncien un augment dels impostos
La capacitat d’improvisació i sorpresa de Rodríguez Zapatero en el camp econòmic sembla no tenir fi.
Després d’anunciar la retallada de despesa, de les pensions i dels sous dels funcionaris (que a hores d’ara encara no han acabat de concretar), només cinc dies després d’haver negat que ho faria, ara ja ens ha anunciat un nou augment d’impostos per a l’any que ve just dos dies després que la Vicepresidenta Segona i Ministra d’Economia afirmés que “no hi havia cap proposta ni estudi per apujar els impostos”. Gran clarividència la seva.
I com sol ser habitual ja han començat a aparèixer els missatges contradictoris. Ara es toca l’IRPF en el tram de rendes elevades, ara no es toca; ara es recupera l’impost de patrimoni, ara només es crea un impost per a grans patrimonis, no se sap si temporal o indefinit; que si s’ha de reformar la llei de l’impost de successions per ta d’obligar totes les comunitats autònomes a tenir un nivell mínim de tributació per aquest impost... Ja hi tornem a ser amb les habituals anades i vingudes de Zapatero: s’anuncia una cosa, es matisa, es mig modifica i es torna a la formulació del principi, i així anar subsistint.
El que em fa més por d’aquest anunci de l’augment dels impostos és que si el que necessita urgentment el govern socialista és augmentar la recaptació de manera important, l’anunciat augment dels tributs no es quedarà només en mesures per a “rics” o per a grans patrimonis, per la senzilla raó que aquestes mesures poden tenir bona venda mediàtica però porten associada poca recaptació. Les persones riques i les grans fortunes ja fan servir elements de planificació fiscal per reduir la progressivitat tributària i si els emprenyen massa porten el seu patrimoni a l’estranger, i el bo d’això és que actuen d’una manera totalment legal.
Si el govern necessita augmentar la recaptació augmentarà els impostos de manera que els afectats principals d’aquest siguin les classes mitjanes pel simple fet que aquestes són molt més nombroses que els grans patrimonis i per tant un augment dels tipus que afecten les classes mitjanes sí que comporta un augment important de recaptació. Un exemple, persones que declarin més de 600 mil euros de renda no arriben a les 10 mil a tot l’estat. En canvi persones que declaren una renda superior a 40 mil euros s’acosten als 3 milions, de manera que augmentar 5 punts el tipus pels trams de rendes més elevats (per exemple més de 600.000 € com algú ha dit) aporta menys de la meitat de recaptació que augmentar 1 punt d’IRPF a totes les rendes superiors a 40.000 euros.
Per tant, si el que necessiten de debò són diners per reduir el dèficit públic, el que de debò ens trobarem l’any que ve, serà a més de l’augment de 2 punts de l’IVA, un nou augment dels impostos especials i un més que probable augment de l’IRPF per a rendes que ells diran que són les altes però que a l’hora de la veritat s’acostaran més a les mitjanes que no pas a les altes.
Aquesta és la situació a la que ens ha portat en Rodríguez Zapatero, aquell que en dues tardes li havien d’ensenyar economia. Em sembla que no va aprendre prou bé les lliçons. Per cert, potser no van arribar a temps d’ensenyar-li el que diu la teoria de la Hisenda pública, concretament la corba de Laffer, que un augment de tipus impositius no sempre comporta un augment de recaptació.
Qui sóc
Coordinador tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i a les Corts Generals. Des del 15è Congrés de CDC (2008) formo part del seu Comitè Executiu Nacional.
Veure més
Bloc de notes
Núvol d´etiquetes
Categories
- administració
- Bloc de notes
- Crisi econòmica
- Economia catalana
- Economia espanyola
- Estatut
- Finançament
- Finances
- General
- Impost de successions
- Impostos
- Innovació
- Inversió de l'Estat a Catalunya
- lideratge
- Lleis
- Ocupació
- Ple del Parlament
- Sectors econòmics
- tripartit
Comentaris
- Amelia Maddox en El forat negre de les finances catalanes
- Annat en El forat negre de les finances catalanes
- Imogene Love en El forat negre de les finances catalanes
- Jessica Kelley en El forat negre de les finances catalanes
- Christine Beach en El forat negre de les finances catalanes
Arxius
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
Enllaços
- Acciones de bolsa (Javier Alfayete)
- Blog de Aranea (Miguel Castillo)
- Dinero listo (José Trecet)
- El Blog de Echevarri
- El Blog de Gallardo
- El blog del Euribor: Economia para todos
- Futur Finances
- Investors Conundrum (Marc Garrigasait)
- La bolsa por antonomasia (Antonio Rodríguez)
- Nada es gratis (Fedea)
- Valor añadido (Alberto Artero)
- Valor en libros (Pedro Calvo)