Jordi Baiget
8oct/100

Superar la crisi? Calen mesures però també actituds

En una conferència al Cercle Financer, l’Artur Mas va dir que no podríem dir que hem sortit de la crisi mentre Catalunya presenti una taxa d’atur que dupliqui l’europea. També va dir que la prioritat del govern de la Generalitat hauria de ser treballar per a què en els propers quatre anys (que és el que dura una legislatura) es pugui donar compliment a aquest objectiu. Res més, però res menys.

És a dir, evidentment que no està garantit que  en quatre anys es pugui aconseguir reduir l’atur de l’actual 18% fins a un 8-9%; evidentment que és un objectiu ambiciós i difícil. Però és un objectiu. I com a tal totes les polítiques econòmiques seran coherents amb aquest objectiu.

Al plantejar aquesta proposta, l’Artur Mas, com ha dit alguna altra vegada, “té els  peus a terra, sí, però la vista ben amunt” . En altres paraules, ambició des del realisme.

Lògicament no han tardat a sortir les crítiques dient que és impossible, que no es pot fer, que no diu com s’aconseguirà,...

A tots els que fan aquestes crítiques els hi recomanaria que contrastessin aquesta actitud amb la del President Montilla, el mateix dilluns a l’entrevista amb en Xavier Bosch, quan va afirmar que li hauria agradat arribar a la convocatòria d’eleccions amb uns indicadors més clars de sortida de la crisi. És a dir, un desig i res més.

Davant de les seves actituds, quina és la més vàlida: una que s’imposa uns objectius ambiciosos i pensa treballar per aconseguir-los, s’hi arribi o no, o una altra que espera, de manera més o menys passiva, a que canviïn les circumstàncies?

Prefereixo la primera actitud, francament, un govern que actuï. En aquestes eleccions, què s’espera dels polítics? Una subhasta de promeses? No, sincerament crec en que no.

La ciutadania ja sap la situació que ens trobem. Ho  coneix prou bé. El que cal és un govern fort i amb lideratge capaç de tirar endavant un projecte de recuperació econòmica per al nostre país. I en aquest sentit, l’actitud de Mas sembla més adient que l’actitud de Montilla.

A més, el tripartit pensa que en matèria d’ocupació ha complert satisfactòriament els objectius del seu Pla de Govern, quan entre 2006 i 2010 la taxa d’atur pràcticament s’ha duplicat. Això se’n diu estar al corrent del que passa al país!!!!

I per acabar-ho d’arreglar, l’actual Ministre Corbacho, el número tres de la candidatura del PSC, no deu estar massa content amb les declaracions del president del Govern, Rodríguez Zapatero, quan va dir que el nou Ministre de Treball haurà de modificar en profunditat l’actual funcionament del Ministeri de Treball pensant sobretot en les persones aturades.

Fa falta afegir res més?

26mai/100

Visca la coherència

Visca la coherència del (des)govern del meu país, la sortida de la crisi és l’última cosa que els importa

Curiós el govern tripartit que tenim al capdavant de  la Generalitat. Ara resulta que el posicionament d’aquest govern davant del Decret-Llei d’austeritat pressupostària que ha aprovat el govern socialista de Madrid que, recordem-ho,  és el que rebaixa els sous als funcionaris, el que congela les pensions i el que elimina altres prestacions socials, serà qualsevol cosa menys unitari. Així tenim que el PSC hi està d’acord i hi votarà a favor, mentre que ERC i ICV hi votaran en contra. I no serà gens estrany veure’ls a manifestacions i darrera pancartes contra aquestes mesures. Fins aquí cap novetat.

En canvi, en el moment d’aplicar aquestes mesures a Catalunya, veurem com tots (PSC, ERC i ICV), sense excepció i com un sol home, hi votaran a favor. Això sí que sorprèn una mica perquè com es pot aprovar a Catalunya una cosa que has rebutjat a Madrid? Ja tenim doncs, el primer exercici d’incoherència del tripartit.

Tant ERC com ICV diran que a Catalunya la retallada és diferent: “Hem posat línies vermelles i no s’afecta la política social” afirmaran, oblidant-se que les retallades socials a Catalunya ja fa temps que hi són en els pressupostos i la gestió diària de la Generalitat: suspens en l’aplicació de la llei de la dependència, congelació del complement per a vídues, congelació ajuts a les famílies per fills de 0 a 3 anys, ... Ells se sentiran satisfets amb aquestes afirmacions, però el cert és que, personalment, tots aquests arguments em sonen a excusa.

La veritat, l’únic que els importa és continuar al poder i per a fer-ho s’empassen tota la incoherència que els hi calgui, encara que sigui molt amarga; de manera que si al final tenim un govern tripartit a Catalunya que fa el mateix que el govern socialista de Zapatero a Madrid, amb l’afegit que, els  partits del govern que aquí s’ho empassen, allí es posen darrera les pancartes, no passa res, és una mostra més de la diversitat que composa l’actual govern català i qui dia passa any empeny. A més, alguns cínicament podran afirmar que  aquest no ha estat l’exemple més greu d’incoherència perquè fins i tot hem arribat a veure com membres del govern es manifestaven contra decisions del propi govern, cosa que també és certa.

Mireu si en som d’originals els catalans: tenim un govern que ho abasta tot, fa de govern i d’oposició, fa de jutge, fa de fiscal  i fa d’advocat i és capaç de fer tots els papers de l’auca.

Ara bé, de resoldre els principals problemes dels catalans: sortir de la crisi, reduir l’atur i ajudar les empreses, no se’n recorden, prefereixen fer grans representacions sense resultats i crear comissions d’investigació “serioses i sense cap contingut polític per analitzar uns fets gravíssims” (per descomptat), encara que hagin estat desmentits amb rotunditat per l’afectat, tant li fa. Això sí que ho saben fer, crear comissions d’investigació per investigar l’oposició, això els uneix a tots: PSC, ICV, ERC i PP. Governar pensant en com resoldre la crisi el més ràpidament possible, no cal, per què si ells no la pateixen? La responsabilitat, el  bon govern i el lideratge, això,...això ho deixen per uns altres.

6mai/103

De l’espiral recessiva a l’espiral de la prosperitat

Ahir l’Artur Mas va inaugurar la primera de les set Doc Seccions que a partir d’ara se celebraran cada dimarts a l’edifici Imagina de Barcelona. La Doc Session és un nou format d’acte polític en què el candidat a la presidència de la Generalitat Artur Mas interactua molt estretament amb recursos audiovisuals (un gran pantalla omple l’escenari), amb els convidats i amb el públic present a la sala mitjançant el diàleg directe i sense barreres. No es tracta d’una successió de presentacions sinó de parts d’un tot i no es pot entendre una cosa sense l’altra. La veritat és que el resultat és sorprenent.

Doncs, bé la primera de les Doc Sessions va estar destinada a parlar de l’atur. No es podia haver estrenat d’una altra manera. L’atur i la por a perdre la feina és, de llarg, la principal preocupació de la ciutadania i aquesta ha de ser la primera prioritat dels governants. Com Artur Mas va dir ahir: La crisi no s’acabarà fins que no es redueixi el nombre d’aturats a nivells europeus.

Sortir de la crisi, acabar amb la destrucció d’empreses i de llocs de treball o millorar la competitivitat van ser els eixos d’aquesta Doc Session.

La recepta de l’Artur Mas per sortir de la crisi no és cap novetat. Cal actuar amb rigor i més lideratge perquè hem de sortir d’una espiral negativa caracteritzada per un augment de l’atur que comporta la caiguda del consum i el tancament d’empreses que a la vegada porten més atur i així anar sumant aturats. En altres paraules, és necessari substituir un patró de creixement que s’ha caracteritzat en els darrers anys per:

-      massa endeutament, públic i privat

-      un consum molt per sobre de les possibilitats

-      massa presència de la construcció

-      creació de molta ocupació però de baix valor afegit

-      molt pes de les importacions que feien créixer el dèficit exterior

-      baixa productivitat

per un altre model, el que Mas va batejar com “l’espiral de la prosperitat” que se centra en l’aplicació combinada de mesures conjunturals i de reformes estructurals. Aquesta “espiral de la prosperitat” es basa en:

-      no a l’augment dels impostos mentre duri la crisi, especialment l’IVA

-      més liquiditat per empreses i famílies

-      reduir la morositat

-      fer les infraestructures que el país necessita

-      millorar la productivitat

Pel que fa a les reformes estructurals en va citar tres:

-      La reforma de les administracions públiques per aconseguir austeritat (no pot ser que tothom s’estigui estrenyent el cinturó menys les administracions; agilitat (es tracta de reduir normes i tràmits i aprimament (l’administració no ho ha controlat tot, ni ser l’única que crea ocupació a l’economia).

-      La reforma del mercat de treball. Si tothom ens diu que tenim un problema amb el mercat de treball, si som els campions en atur, alguna cosa hauríem de fer per acabar amb la dualitat existent entre uns treballadors que tenen tots els drets i uns que no en tenen cap. Tot això sense limitar la protecció dels treballadors.

-      L’aposta per la formació. Cal deixar de liderar el fracàs escolar i fer una aposta per la formació professional, de veritat.

Però a part de mesures també va parlar de valors. El canvi ha de venir també per la recuperació d’uns valors que fins no fa gaires mesos havien estat oblidats, com el de l’esforç, la feina ben feta, l’estalvi, la responsabilitat, la solvència, la seriositat... Per contra, cal deixar de perseguir l’èxit o el benefici ràpids. Aquesta no és una novetat, de fet, els valors que cal recuperar no són sinó alguns dels valors que han identificat històricament la manera de ser dels catalans.

Per tant, per sortir de l’espiral de l’atur cal un canvi. Un canvi de polítiques, un canvi de lideratge i un canvi en els valors.

Això és el que l’Artur Mas va exposar ahir en el primer Doc Session.

21abr/10Off

Per quan la tan anunciada reforma laboral?

Si hi ha alguna frase que no ens cansem de sentir quan es parla de la crisi actual que pateix el nostre país és aquella que fa referència a la principal conseqüència d’aquesta crisi, és a dir, l’augment de l’atur.

Moltes vegades s’ha dit, la crisi és econòmica i financera, sí, però les conseqüències de la mateixa són socials, en forma de creixement important de l’atur. I és absolutament cert, l’atur és la conseqüència més negativa de la crisi. A més cal tenir present que el creixement de l’atur a Catalunya ha estat d’una intensitat com mai no s’havia produït. Unes dades: segons l’EPA, en el segon trimestre de 2007 a Catalunya hi havia 227.700 persones aturades, un 6,1% de la població activa. A l’acabar l’any 2009 (darrera dada disponible de l’EPA) hi havia 643.100 persones aturades i la taxa d’atur era del 17%. És a dir, en 2 anys i mig, tant el nombre d’aturats com la taxa d’atur, s’han multiplicat per 2,8. Enlloc s’ha produït un creixement tan important com el que s’ha produït a Catalunya i a l’Estat.

Sembla, a més, que haguem entrat en un cercle viciós: la crisi porta més atur i l’atur agreuja encara més la crisi econòmica. I davant d’aquest cercle viciós, la recomanació unànime de tothom, de dins i de fora de casa, ha estat la d’impulsar la reforma laboral per adequar el marc vigent a l’Estat a les necessitats actuals de l’economia.

És de justícia reconèixer-ho: ni els treballadors ni el mercat de treball han causat aquesta crisi, però per sortir de la mateixa caldrà actuar sobre el mercat de treball. I fer-ho de pressa.

El govern i els agents socials fa quasi dos anys que negocien un acord social sobre la reforma del mercat de treball, fa molts mesos que es mareja la perdiu, avui sembla que hi ha acord, ara no n’hi ha... Només es parla d’una qüestió: el cost d’acomiadament, però la reforma no és només això és moltes altres coses més, i així, anant-se passant la pilota els uns amb els altres, no s’acaba fent res.

Recentment el govern ha plantejat un Document de Treball sobre el Diàleg Social sobre actuacions en el mercat de treball, on planteja per al seu debat una sèrie d’iniciatives. Entre elles hi ha tres mesures que fa temps que des de CiU es vénen reclamant: d’una banda la de possibilitar l’existència d’agències privades de col·locació que col·laborin amb els serveis públics per facilitar la contractació; la segona, la generalització per a tots els nous contractes indefinits, dels contractes de foment de la contractació indefinida, existent des de l’any 1997 per a determinats col·lectius, els quals tenen una indemnització per acomiadament improcedent una mica inferior, i en tercer lloc permetre, amb caràcter transitori i excepcional l’exempció d’una part dels costos de l’acomiadament col·lectiu i objectiu per a les empreses, per la via de la creació d’un fons per a provisions socials, per tal de garantir que si una empresa es veu obligada a acomiadar personal, les obligacions a les que ha de fer front no li impedeixin de continuar en actiu.

Han hagut de passar gairebé 2 anys perquè el govern assumeixi aquestes mesures? I per què no les aplica? El problema de l’atur obliga al govern (i també als agents socials) a ser valents i actuar ràpidament perquè el simple pas del temps no solucionarà el problema.

Potser seria el moment de ser entre tots més ambiciosos i plantejar mesures que se sortissin dels límits tradicionals on es centra el debat de la reforma laboral, però per això fa falta lideratge, lideratge que el govern espanyol avui per avui no té.

En tot cas, i només com a recordatori, cal tenir present que la darrera iniciativa que ha pres el govern socialista en matèria d’atur ha estat la de reduir de 35 a 20 els dies (“peonades”) que cal treballar per tenir dret a cobrar 6 mesos de PER a Andalusia i a Extremadura. Valdria més la pena que pensés en mesures que afavorissin la contractació de gent per part de les empreses més que no pas en continuar subsidiant determinat tipus d’atur. Perquè, suposo que la resta d’aturats també deuen ser importants, no?

És el moment d’actuar sobre el mercat de treball. No podem perdre més temps.