Cal una reforma laboral? Sí
Ahir al Congrés dels Diputats l’abstenció de Convergència i Unió, juntament amb la d’altres grups parlamentaris, va possibilitar la convalidació del Reial Decret– Llei de la reforma laboral.
Molt s’ha parlat de la necessitat d’aquesta reforma. Per a uns es tracta d’una total desprotecció dels treballadors, per altres no és res més que un simple retoc que es queda molt enrera de les necessitats reals de la nostra economia. Com sempre, diversitat d’opinions.
El cert però és que una reforma laboral era absolutament necessària per a Catalunya amb una taxa d’atur del 18% de la població activa mentre que a la Unió Europea ben just supera el 10% (10,1%). S’ha de reconèixer que no és la millor tarja de presentació.
Això fa que a hores d’ara al nostre país hi hagi més de 670.000 persones aturades, quan si ens situéssim en el nivell mitjà europeu només n’hi haurien 378 mil, és a dir, 292.000 aturats menys.
A més l’atur és especialment dur en el cas dels joves. La taxa d’atur de joves entre 16 i 24 anys arriba al 40%, mentre que a la Unió Europea se situa en el 20,6% de la població activa. Altre cop Catalunya duplica la taxa mitjana europea.
I per als aturats catalans, la sortida de l’atur no és senzilla. Hi ha en aquests moments més de 250.000 persones que busquen feina des de fa més d’un any i més de la meitat de persones aturades tenen un nivell d’ocupabilitat baix o molt baix, circumstància que fa que la sortida de l’atur no sigui fàcil precisament.
Assenyalar també que el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) gestiona menys d’un 2% de totes les col·locacions que es realitzen a Catalunya, un percentatge ridícul.
I per acabar de fer la radiografia del mercat de treball català constatar només que, mentre que la caiguda de l’activitat econòmica ha estat d’igual (o fins i tot superior) intensitat que la produïda a la resta de països desenvolupats d’Europa, el creixement de l’atur català ha duplicat el registrat als països europeus, fet que demostra l’anormalitat del mercat de treball a Catalunya.
Només la simple presentació d’aquestes dades posa de manifest la necessitat de fer una reforma laboral. I aquesta necessitat no ve d’ara sinó que ve de lluny. De fet, des de la passada legislatura, CiU ha vingut demanant una reforma laboral que servís per impedir la massiva destrucció d’ocupació quan hi ha crisi econòmica i per facilitar la contractació indefinida en els moments de dinamisme i creixement.
Després de dos anys de negar-se a capa i a espasa de fer una reforma laboral unilateral, ara l’han feta. No s’hagués pogut fer abans?
Per tant, les mesures presentades pel govern Zapatero arriben tard. Si s’haguessin aplicat abans, només dos anys abans, avui la taxa d’atur seria menor.
Certament, la reforma proposada pel govern incorpora mesures que van en la bona direcció i coincideixen amb les que CiU havia vingut plantejant des de fa temps (facilita la contractació indefinida i la conversió de contractes temporals en indefinits, generalitza els contractes de foment de l’ocupació, clarifica les causes objectives...) però encara queden aspectes pendents per tractar molt importants per contribuir a reduir l’atur, com ara la reforma de la formació per a l’ocupació, les polítiques actives o la reforma de la negociació col·lectiva per permetre que les empreses s’adeqüin en major mesura a la situació real per la que passen o la flexibilització interna de les relacions laborals a l’interior de l’empresa.
Està per veure si en la tramitació parlamentària d’aquesta reforma que ara s’enceta, aquests canvis s’hi podran introduir.
Els anuncis de l’impost de successions
El dia 27 de gener el Govern de la Generalitat va inserir a tots els diaris de Catalunya un anunci d’una plana en què publicitava una gran reducció de l’impost de successions i feia uns exemples amb diverses situacions on es comparava la quantitat que s’havia de pagar abans de la reforma i la que s’ha de pagar després.
Doncs bé aquests exemples tal i com estan calculats són falsos.
De manera concreta, hi ha dos exemples on surt que abans es pagava molt i que ara, després de la reforma, es pagarà 0€. Fals. Si es fan els comptes ben fets, és a dir, tenint en compte l’aixovar i la gradualitat amb la que s’aplica la reforma de l’impost on diu 0€ hagués hagut de dir 55.725€ en l’exemple del cònjuge i 26.952,5€ en l’exemple de la successió de pares a fills. Hi ha una diferència substancial, no creieu?
Fins i tot en el cas que es calculés amb la tarifa i les reduccions de la base que estaran en vigor a partir del juliol de l’any 2011, les quanties resultants són positives i s’acosten als 2.000€, que és bastant diferent del 0€.
Si la Generalitat vigila la publicitat d’empreses privades per evitar que sigui sexista, enganyosa o d’altres coses (i ben fet que fa), qui vigila la publicitat que fa la pròpia Generalitat? Perquè si una persona que es trobi en una situació idèntica a la dels exemples fa la liquidació de l’impost hi posa 0€, tal i com diu l’exemple, i la presenta a l’Agència Tributària de Catalunya, com actuarà aquesta? Li acceptarà sense més o li farà una paral·lela i li exigirà que ingressi el que pertoca amb sancions i interessos de demora? Molt em temo que actuaria com en el segon cas.
Doncs si és així? Per què la Generalitat fa aquesta publicitat enganyosa?
En darrer terme, només cal recordar el que diu la Llei que regula la publicitat institucional : “els anuncis institucionals han d’ésser clars i complets. La publicitat institucional no ha de portar a conclusions errònies, ni per ambigüitat, per inexactitud de dades o per omissió ni per altres circumstàncies” i que “totes les dades difoses en la publicitat institucional han d’ésser rellevants i comprovables, i no poden donar lloc a error”.
Ho compleix aquest anunci?

