Jordi Baiget
2nov/102

I els ni-ni entren en campanya

Fa uns mesos, ni tan sols sabíem quants eren i avui per al PSC s’han convertit en l’eix de la seva campanya.

Malauradament són molts, molts més dels que voldríem. D’acord amb les dades recents d’un estudi que va fer públic UGT, gairebé 1 de cada 4 joves entre 16 i 24 anys és un ni-ni. És a dir, ni estudia ni treballa. Això ens porta a que quasi 130.000 joves catalans es troben en aquesta situació.

És un problema molt greu. Fins aquí hi coincidim tots. Però és un problema que fa anys que ve produint-se i mai ningú des del govern l’havia abordat i ara, de cop i volta, i com a resposta a mesures que Convergència i Unió sí que porta en el seu programa, no fem sinó sentir propostes adreçades a aquest col·lectiu. El que jo a vegades no sé distingir és quan aquesta proposta prové del govern de la Generalitat i quan prové del PSC.

Ara se’ns diu que s’aprovarà un pla pilot d’ajuts per a la contractació de ni-nis a empreses durant un període de 6 mesos.

Amb un 40% de taxa d’atur juvenil i un 30% de taxa de fracàs escolar, algú es pensa que amb aquest pla pilot podrem solucionar alguna cosa?

El llistat de mesures pel ni-ni no es res més que una improvisació sense cap coherència.

A més, si tan preocupat estava el govern tripartit i els socialistes per la situació dels ni-ni, per què es van carregar els programes d’escoles taller, que segons els sindicats funcionaven molt satisfactòriament i quasi el 85% de joves participants en aquest programa (d’1 a 2 anys de formació pràctica en els centres de treball) sortia amb un feina, per substituir-les pels plans d’ocupació local, que segons tothom, no funcionen?

Per solucionar el problema dels ni-nis cal anar a les arrels del mateix problema.

En primer lloc, al sistema educatiu, prioritzant totes les accions per reduir el fracàs escolar. Com és joves de 16 a 24 anys s’estiguin formant, menys ni-nis hi hauran.

En segon lloc, retornant la confiança a l’economia catalana i fent que hi hagi creació d’ocupació. Cal tenir present que a l’any 2006, la taxa d’atur juvenil era del 15% i ara és del 40%. Quan l’economia va bé, també es crea ocupacions per als joves.

En tercer lloc, possibilitant que hi hagi modalitats d’accés al mercat de treball que facin compatible el treballar amb continuar formant-se. Nosaltres proposem el contracte dual. Es tracta d’evitar que l’oferta de llocs de treball poc qualificats però amb una retribució bona per un jove, acabi amb l’abandonament dels estudis per part d’aquest jove. Recordo que el tripartit fins ara s’ha oposat sempre a aquest tipus d’acció. Com també incentivar les empreses per a que agafin i formin ni-nis com a aprenents, sense que això els hi suposi un cost afegit per a elles, perquè cal recordar que les persones que es formen, no són productives a curt termini, al contrari. És important que els joves que es troben en aquesta situació tinguin oportunitats per a formar-se.

I, en quart lloc,  també cal incidir sobre el sistema de valors de la nostra societat, un sistema on l’esforç personal, la superació i altres valors d’aquest estil no es valoren. En aquest aspecte també cal un canvi. Quin reconeixement tenen el joves que sí que fan aquest esforç? De moment, cap. Hem de seguir així?

Com s’ha vist, els canvis a impulsar són importants, de llarg abast i no es poden resoldre amb plans pilot de marcat caràcter electoral, per molt que ara els socialistes ho vulguin fer veure.

17jun/102

El “regal” dels governs socialistes: els efectes de l’augment dels impostos

La fórmula dels governs socialistes, tant l’espanyol com el català, a l’hora d’intentar reduir el dèficit públic és sempre la mateixa: augmentar els impostos. I al final aquest augment l’acaben pagant, els de sempre, les classes mitjanes del país.

En la meva opinió, ara no és el moment d’augmentar els impostos. Fer-ho perjudica la recuperació. El que cal si es vol reduir el dèficit públic és fer mesures d’austeritat (cosa que no fan mai els socialistes a no ser que els hi obliguin) o bé aplicar polítiques que permetin la recuperació econòmica i la creació d’ocupació, perquè crear 100.000 llocs de treball aporta tant estalvi i tant ingressos com augmentar dos punts l’IVA, o bé lluitar de manera decidida contra l’economia submergida i el frau fiscal. Res d’això s’està fent i qui acaba pagant els plats trencats sempre són els mateixos.

De fet la Comissió Europea aconsella que l’esforç extraordinari que haurà de fer l’Estat per reduir el dèficit es faci per la via de la contenció de la depesa més que no pas per la via de l’augment dels impostos.

L’informe assenyala “L’experiència demostra que les retallades de la despesa són més efectives a curt termini que els increments de la recaptació, especialment per aquells països que necessiten recuperar la competitivitat”. Més clar l’aigua.

A més, com que els socialistes renuncien a fer les reformes estructurals que permetin accelerar la recuperació, al final seran les classes mitjanes les més perjudicades per les seves decisions.

Un exemple que pot ser ben real d’aquest perjudici.

Imaginem una família integrada per una parella amb 2 fills majors de 3 anys.

Un membre de la parella és funcionari amb un sou brut anual de 29.809,22 € i l’altre té un sou brut de 29.670,90 €. Això dóna un salari mensual net de 1.673,38 € i 1.1663,64 €, respectivament.

D’aquesta renda, una part s’estalvia (suposem un 15% que és el nivell mitjà d’estalvi a Catalunya) i una altra part es destina a fer front al pagament d’una hipoteca de 170.000€ a 30 anys amb un tipus d’interès de mercat el que suposa un pagament mensual de 800 €.

-          A començaments d’any aquesta parella va perdre 800 € com a conseqüència de l’eliminació de la deducció de 400 €.

-          A partir del juny el membre de la parella funcionari, perdrà 64 €/mes el que suposa una pèrdua, de juny a desembre, de quasi 600 €, comptant la paga extra.

-          L’augment de l’IVA suposarà per a la família un menor consum de 34 € al mes a partir del mes de juliol, fet que suposa una menor capacitat de despesa de 200 € aproximadament (això suposant que la inflació no augmenti).

En conclusió: com a conseqüència de les mesures adoptades pels governs socialistes, aquesta família al 2010 haurà perdut 1.600€. De tenir-los a no tenir-los hi ha diferència. Pel cap baix dues quotes mensuals de la hipoteca.

Tot això sense tenir en compte l’important augment del rebut de la llum i d’altres impostos indirectes (transmissions, actes jurídics i matriculació) que afectaran les famílies en el cas que es comprin un habitatge, un vehicle o formalitzin algun document notarial.

També cal tenir present que aquests efectes negatius que al 2010 només tindran efectes durant uns mesos, a l’any 2011 s’aplicaran durant tot l’any, de manera que les pèrdues per a les famílies encara seran superiors.

I en darrer terme caldrà veure en el futur com evolucionarà el tipus d’interès, doncs les dificultat per trobar finançament als mercats internacionals poden fer augmentar els tipus d’interès, el que es traduirà en un augment de les quotes hipotecàries. Aquest és el “regal” que fan els governs socialistes, un “regal” enverinat i que en moments de crisi no s’hagués hagut de produir.

12mai/107

La retallada de Zapatero: una nova improvisació d’un govern sense nord

Finalment han caigut les caretes. Fa tot just una setmana, el president del govern espanyol, Rodríguez Zapatero, descartava aplicar mesures addicionals de retallada de la despesa pública. Ho va ventilar dient que si ho feia es perjudicaria la recuperació de l’economia espanyola. “Fer una reducció dràstica del dèficit compromet el futur” I va insistir.

Doncs bé només ha fet falta que el cap de setmana, l’ECOFIN (el consell de ministres d’economia i finances de la Unió Europea) posés sota supervisió individualitzada a l’Estat espanyol i que ahir truqués el president Obama per interesssar-se per la situació econòmica d’Europa i de l’Estat, per a que d’aquelles afirmacions que va fer fa menys d’una setmana quedessin altra vegada desautoritzades (i ja van unes quantes vegades,....).

A partir d’aquí tot són presses i improvisacions. Així el dilluns ens assabentàvem de la retallada addicional de 15.000 milions d’euros per als propers anys, i avui n’hem conegut la concreció:

  • Reducció, a partir del mes de juliol, d’un 5% de mitjana del sou dels funcionaris i congelació del seu sou per al 2011. El sou dels alts càrrecs es reduirà en un percentatge més elevat (un 15%).
  • Per al 2011 no es revaloritzaran les pensions (excepte les mínimes i les no contributives)
  • Eliminació del règim de jubilació parcial.
  • Eliminació de la prestació de 2.500 € per naixement de fill a partir de 2011
  • Revisió a la baixa del preu dels medicaments i de la presentació de les dosis.
  • Dependència: s’eliminen, per als nous sol·licitants, els efectes retroactius per pagar les prestacions en el moment en què es reconeguin, fins a un màxim de 6 mesos i es periodifica el pagament dels efectes retroactius reconeguts fins ara al llarg d’un període de 5 anys.
  • Reducció en 600M€ de l’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) del 2010 i 2011.
  • Reducció en 6.045M€ de la inversió pública estatal per al 2010 i 2011.
  • Reducció addicional de la despesa de CC AA i ajuntaments  en 1.200 M€

D’aquesta successió d’esdeveniments en podem extreure algunes conclusions:

  • El govern espanyol no ha actuat fins que Europa i Obama no l’han forçat. Mira que s’havia repetit vegades en els dos darrers anys que calia actuar, que calia emprendre accions contundents de reducció de la despesa,.. Res no s’havia fet, llevat de l’anunci, fa 15 dies, de la retallada d’alts càrrecs que comportava un estalvi de 16 M€ dels 10.000 M€ que s’havien compromès a retallar aquest any.
  • Austeritat, sí, però com aplica l’austeritat? Des de que el president del Govern va reconèixer la crisi (tard, molt tard) no ens hem cansat de sentir repetir a en Zapatero  que es garantia la despesa social i les inversions, i ara és justament això el que retalla. No hi ha més alternatives? No es poden suprimir ministeris inútils com el de Cultura, el d’Habitatge i el d’Igualtat? No es poden suprimir o privatitzar empreses públiques que no se sap ben bé per a què serveixen? No es poden limitar les despeses corrents? Ha de recaure tota la retallada en inversions i pensions?
  • No només n’hi ha prou amb practicar l’austeritat. També cal emprendre altres reformes, que han estat anunciades per tothom i en canvi, no s’esmenta cap d’aquestes reformes. On és la reforma del mercat de treball? On és la reforma de la formació? On és la reforma de determinades infraestructures?
  • La proposta de Zapatero s’oblida que la mesura més efectiva per reduir el dèficit és crear ocupació i en tots aquests anys no hi ha cap mesura que afavoreixi la creació d’ocupació. Al contrari, segons estimacions fetes per catedràtics d’economia i publicades pel propi departament del conseller Castells, la pitjor manera de garantir la creació d¡ocupació a llarg termini és reduir la inversió pública. Calen mesures explícites per facilitar la creació d’ocupació.
  • Cal fer també una referència  a Catalunya. Si Zapatero només actua quan és obligat per Europa i per Obama, el govern català de Montilla només actua quan li obliga el govern de Madrid. Es pot dir doncs que el govern català és un govern titella, sense iniciativa pròpia i sense lideratge.

Amb aquests governs, tant el català com l’espanyol no es pot sortir de la crisi.

30abr/100

Els mesos passen i l’atur continua creixent

A principis de setmana el diari ABC publicava un avanç dels resultats de l’Enquesta de la Població Activa corresponents al primer trimestre de l’any 2010. Els resultats que s’hi avançaven per a la Catalunya eren dolents. Si a començaments d’any s’havia especulat que ja es podria començar a crear ocupació, aquests resultats ho desmentien clarament.

Avui, l’Institut d’Estadística espanyol (INE) ha fet públiques les dades del mercat de treball corresponents al primer trimestre de l’any i confirmen fil per randa el que va publicar dies abans l’ABC.

A Catalunya, el primer trimestre de 2010 s’ha continuat destruint ocupació (-131.300 persones en termes interanuals), ha continuat creixent l’atur (+53.500 persones) i disminueix la població activa (-77.800 persones al darrer any) el que significa que hi ha un nombre creixent de gent desmotivada. Si es fa la comparació entre aquest trimestre i el trimestre immediatament anterior, els resultats són els mateixos: caiguda ocupació, augment atur, disminució de la població activa. És a dir, no s’aprecia encara cap canvi de tendència, cosa que sí que succeeix per exemple al País Basc.

-      Catalunya és la comunitat autònoma que ha perdut en el darrer any (IT 10/IT 09) més ocupats en valor absolut (131.300 persones). La segona ha estat el País Valencià amb 119.900 i la tercera Andalusia amb 92.400.

-      En termes relatius, Catalunya és la setena comunitat que més ha destruït ocupació en el darrer any. Per davant hi ha Astúries, Cantàbria, País Valencià, Galícia, Múrcia i La Rioja.

-      Quasi 1 de cada 5 llocs de treball destruïts a Espanya el darrer any s’ha destruït a Catalunya.

Com a conseqüència d’aquesta evolució, la taxa d’atur a Catalunya ha passat del 17% existent al darrer trimestre de 2009 al 17,9% aquest trimestre.

A l’analitzar les dades per grups d’edat, sobta l’evolució de l’atur juvenil. Al primer trimestre de 2010, la taxa d’atur dels menors de 25 anys s’ha situat a Catalunya en el 40% de la població activa, el rècord històric d’aquest taxa.

I malgrat aquesta realitat els agents socials i el govern estan retardant tant com poden el diàleg social a l’entorn de la reforma laboral. En quin món viuen?

En aquest sentit, pot resultar il·lustratiu llegir La Contra de La Vanguardia d’avui que entrevista a un dels millors economistes europeus, l’alemany Juergen Donges:  http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html