El naixement en silenci i sense fer soroll d’una Llei molt important: la de la lluita contra la morositat

Ahir els grans titulars dels diaris i televisions se’ls enduia la compareixença dels senyors Millet i Montull davant la Comissió d’Investigació del Parlament. El poc espai que quedava, es destinava a parlar de les discrepàncies originades a l’entorn de la capçalera de la manifestació del dia 10 de juliol, i després a parlar del Mundial de Futbol. No hi havia espai per a res més.

Per això ahir va passar totalment inadvertida la publicació d’un text important. Pràcticament cap diari no se’n va fer ressò, no va aparèixer en cap titular dels informatius de la televisió, però aquest text tindrà en els propers anys una influència decisiva en el funcionament diari de l’activitat econòmica.

Ahir el “Boletín Oficial del Estado” (BOE) va publicar la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de la modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. Sota aquest nom tant llarg s’hi amaga la nova regulació dels terminis de pagament entre empreses i entre les administracions públiques i el seus proveïdors que ha d’equiparar els nostres terminis de pagament als terminis de pagament mitjans europeus.

Així a partir de l’any 2013, el sector públic haurà de pagar en un termini màxim de 30 dies, mentre que entre empreses aquest termini se situarà en els 60 dies.

A més, s’estableixen un seguit de clàusules favorables i garanties efectives per a les petites i mitjanes empreses per tal d’evitar possibles pràctiques abusives de grans empreses sobre petits proveïdors que pugin comportar, a la pràctica, augments injustificats dels terminis de pagament.

Lògicament, l’aplicació d’aquesta llei es farà de manera progressiva a través d’un ampli període transitori que no s’acaba fins a finals de l’any 2013 per tal de fer més assumible l’adaptació d’empreses i administracions a una legislació nova que comporta l’homologació de les condicions de pagament de les operacions comercials a l’Estat a les vigents a la majoria de països de la Unió Europea.

També cal ser conscients dels esforços que l’aplicació d’aquesta mesura comportarà a les empreses i administracions. No s’han de menystenir. Tanmateix, l’aprovació d’aquesta regulació ha de contribuir a evitar un missatge de confiança de cara a la reactivació econòmica perquè el pagament a uns terminis raonables és una recomanació compartida pels agents econòmics i socials del nostre país i un hàbit europeu basat en les bones pràctiques.

Esperem que aquesta mesura serveixi per augmentar la liquiditat de les empreses. Cal recordar que no estem parlant de gastar més, sinó de pagar quan toca i aquesta mesura no depèn de la voluntat del sistema financer sinó que entre tots complim els terminis que s’han determinat en aquesta llei. Com passa a tota Europa.

Una darrera reflexió. Si aquesta llei que ahir publicava el BOE ha esdevingut una realitat ha estat per la tossuderia de Convergència i Unió. Ningú més ho defensava. Al llarg de la tramitació molts han estat els que volien que ho deixéssim d’impulsar, que no els hi agradava. Però al final s’ha aconseguit, confiem que en benefici de tots.

I tornant al principi, encara que hagi passat desapercebuda, aquesta llei és el resultat d’una de les principals motivacions que impulsen l’activitat parlamentària de Convergència i Unió a Madrid, ajudar la nostra activitat productiva, amb titulars o sense. Aquest és l’ADN de CiU i ho continuarà sent.